Catalunya, pionera en crear una agència per unificar els serveis socials i sanitaris d’un milió de persones

El Parlament de Catalunya aprova aquest dimecres la llei per a la creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya (AGAISS-Cat), un òrgan públic pioner al país per integrar els serveis socials i sanitaris que atendrà conjuntament les demandes de més d’un milió de persones. 

Amb una població altament envellida, atès que la taxa de majors de 65 anys se situa en un 20% amb 1,6 milions, el propòsit de l’administració pública és facilitar tràmits i evitar desdoblaments, repeticions i, sobretot, més burocràcia. Així, es cristal·litza la col·laboració entre les conselleries de Salut i Drets Socials i Inclusió, amb Olga Pané i Mònica Martínez al capdavant, amb gairebé la majoria dels 102 vots a favor, 15 en contra i 17 abstencions.

Salut i Drets Socials compartiran les dades dels pacients per agilitzar l’atenció domiciliària

Un especialista de referència

Com canviarà en el dia a dia dels usuaris? A l’hora d’adreçar-se al seu centre d’atenció primària, per exemple, podran escollir un professional o equip, que serà des d’una infermera de referència fins a un metge o integrador social. Aquest treballador, degudament acreditat, confeccionarà un pla únic i podrà consultar tant el seu historial clínic com la informació social disponible, així que s’avaluarà ràpidament el pacient. 

En el cas de les residències i als CSIR, on s’han fet les 14 primeres proves pilot, les conselleries avancen que s’ha aconseguit disminuir un 10% la prescripció de fàrmacs i, també, ha baixat en un 13% els reingressos als centres hospitalaris, ja que es potencia l’atenció domiciliària i el suport comunitari per atendre les necessitats de l’afectat. 

Rebaixar les avaluacions en dependència

"Aquest instrument permetrà treballar de manera integrada i conjunta, compartint sistemes d’informació, del que no se’n parlava", va afirmar la consellera Olga Pané davant dels mitjans al Parlament, "vèiem com els nostres ciutadans havien d’anar d’un lloc a l’altre amb papers i fotocòpies perquè se’ls reconeguessin els seus drets".

A partir de les dades recollides als programes pilot, s’espera rebaixar les avaluacions d’un any i mig a dos o tres mesos, "així millorarem molt les possibilitats que arribin ràpid les prestacions als nostres dependents". El professional de referència simplificarà l’engranatge administratiu, ja que un usuari havia de consultar fins a tres o quatre especialistes la seva situació.

"Sempre la mateixa persona perquè no hi hagi confusions i tindran només un pla d’atenció integral", per tal de fer un seguiment als domicilis "segur" per minimitzar els desplaçaments i aconseguir un seguiment a distància satisfactori. "En avaluar les experiències, veiem que s’ha reduït el nombre de visites a l’hospital, les necessitats d’estar ingressat en una residència i la mortalitat", va concloure. 

Per la seva banda, la consellera Mònica Bravo va mostrar el seu optimisme davant aquesta infraestructura amb la qual "s’obre una nova etapa". "Amb aquest gran impuls, posem Catalunya a l’avantguarda internacional en termes d’integració sociosanitària", posant la persona "al centre" i aconseguint, alhora, agilitat a les administracions amb l’objectiu de donar solucions a les necessitats de la població.  

Novembre de 2027

Davant la creixent presència de persones dependents, a les quals se sumen aquells individus d’edats diverses amb dificultats en salut mental, addiccions, discapacitat o cronicitat, es dissenya aquesta agència que, de moment, no té assignada una partida econòmica o una plantilla fixa.

En tot cas, el Govern serà qui decideixi a quina cartera s’adscriu i el primer mandat dels components de l’agència serà desenvolupar el Pla Estratègic d’Atenció Integrada. Al text s’hi detallaran els criteris unificats, la cartera de serveis integrada i les eines per garantir l’equitat territorial. 

Després de l’aprovació definitiva de la llei, el pronòstic és que s’aprovin els estatuts al maig de 2026 i, al novembre, entri en funcionament l’AGAISS-Cat. L’última fase es donarà al llarg de l’any vinent i s’espera que al novembre de 2027 s’assumeixi la interoperabilitat total dels sistemes d’informació d’ambdues conselleries.

Els vuit punts de l’agència

Aquesta data suposarà el desenvolupament complet de vuit punts que es marca l’agència: la integració real de totes les dades a partir d’aquesta nova arquitectura; executar una governança compartida; tenir un model d’atenció únic per a tot el país; sent una de les claus crear un únic pla i un referent per a cada persona, per tal de deixar enrere les multiplicats i els sobrediagnòstics. 

Així, en cinquè lloc, s’estableix que hi haurà una integració de dades i una interoperabilitat total, a banda de tenir l’atenció domiciliària i comunitària com a prioritat de país. Tot plegat, serà per millorar el model residencial amb atenció sanitària pública garantida i, finalment, establir una avaluació constant de l’agència.

Persones grans en una residència d’avis Cedida

20 recursos diferents

En una trobada amb els mitjans, Jordi Amblàs, director d’Atenció Integrada Social i Sanitària, va determinar que el circuit actual "dificulta la millor resposta" als pacients perquè és un sistema on es desdoblen els procediments. De mitjana, un usuari pot ser derivat a més de 20 recursos diferents: "Com més fragmentada està la resposta, pitjor és l’atenció". 

Davant d’aquesta realitat, va afirmar que "aquesta manera de treballar tampoc és bona per als professionals de l’equip d’atenció primària i dels serveis socials bàsics", així que, a l’estil d’altres països com el Regne Unit, Singapur, Dinamarca, Finlàndia o el Japó, Catalunya pretén donar un tomb a l’atenció, tal com marca l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o la Comissió Europea. 

Per la seva banda, Conxita Barbeta, directora d’Atenció Integrada Social i Sanitària, i Antoni Galiano, director general de l’Autonomia Personal i la Discapacitat, van determinar que no es crearia un tercer departament, sinó un pont que, després de 40 anys, demostrarà que la governança compartida és possible.

Les dades que es gestionaran

Al mes d’agost, les conselleries de Salut i Drets Socials i Inclusió van anunciar l’aprovació del protocol que regula la comunicació entre ambdues carteres. S’utilitzaran els sistemes d’informació d’atenció sanitària (HC3) i el sistema d’informació social (eSocial), fent més fàcil l’accés a els professionals sanitaris i els treballadors dels serveis socials implicats en el seguiment i avaluació d’aquests ciutadans, degudament acreditats. 

Les dades que es traslladaran són de caràcter identificatiu, de contacte i sobre la seva història clínica, que afecti l’autonomia personal, sigui per situació de dependència o de discapacitat, per detectar i intervenir en situacions de risc social o vulnerabilitat que requereixin l’activitat de prestacions socials i que necessitin informació sanitària per fer-se efectives. 

Composició de l’Agència

Amb aquest desplegament, Aina Plaza, directora general de Planificació en Salut, espera que disminueixin les llistes d’espera i, sobretot, s’aconsegueixi un sistema eficient i eficaç. "Quan una persona ha de ser pont entre diversos serveis, és que el sistema ha fallat, així que aquesta agència pública donarà resposta". 

La llei, a partir dels seus 24 articles, determina que els òrgans de govern de l’agència estaran proveïts d’una presidència i dues vicepresidències, a més d’un Consell Rector, que serà el punt central de decisió i estarà integrat per la Generalitat, món local, sector social i sanitari, i tercer sector, entre d’altres. 

Així mateix, s’estableix que hi haurà un òrgan directiu de l’AGAISS-Cat, a més d’un òrgan consultiu, sota el nom de Consell General, on hi haurà organitzacions sindicals i empresarials, corporacions professionals, experts i ciutadania. Finalment, es contempla la creació d’un òrgan consultiu sobre ètica en atenció integrada.

Catalunya davant el caos de la dependència: la llista d’espera augmenta un 180% en dos anys

"Canvi de model"

Així, Plaza espera que "els dos sistemes treballin sense duplicitat". "Cal tenir una mirada territorial, d’equitat i cohesió, ja no es tracta només de reduir la burocràcia, sinó d’un canvi de model", va contemplar. Aquest canvi de mentalitat, però, no ve avalat per una assignació pressupostària.

Davant les preguntes dels mitjans, la directora general va explicar: "Ens equivocaríem si poséssim més diners al sistema amb els recursos ja existents". En tot cas, va parlar de distribuir recursos o adequar-los segons la demanda. Malgrat l’esforç posat en el projecte, la manca d’uns pressupostos autonòmics seria un obstacle en el desplegament total de la llei. 

Tot i així, la intenció és, "seguir treballant" i continuar amb els dictàmens establerts per la normativa. De moment, el 99% dels equips d’atenció primària de Catalunya ja entren a les residències que hi ha a la seva àrea d’influència, va assegurar, i el 95% de les 1.000 residències existents realitzen treballs col·laboratius.

Estructures obsoletes, infrafinançament i manca de professionals: els grans reptes en l’atenció a la gent gran

Un lustre en desenvolupament

El Govern de Salvador Illa aconsegueix aquesta aprovació parlamentària després d’un lustre de trajectòria. Ja els experts mostraven que el model proposat respon a una sèrie d’experiències, com el pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, el PiAiSS o la creació de l’Atenció integrada social i sanitària (AISS) el 2021. 

El conseller Manel Balcells avançava al novembre de 2023, juntament amb el conseller Carles Campuzano en l’etapa d’ERC, la intenció d’alleugerir la pressió hospitalària i potenciar l’atenció a domicili de la gent gran, malalts crònics o persones amb discapacitat. La ideació d’un "pla únic" ja era palpable i, finalment, s’ha materialitzat a Catalunya.