Catalunya necessita 80.000 noves places residencials i 26.000 professionals per evitar el col·lapse del sistema de cures
El sector reclama duplicar la inversió en dependència i reforçar les plantilles per poder assumir els més de 38.000 catalans en llista d'espera i els terminis de fins a 275 dies per rebre ajudes
Més informació: Catalunya davant el caos de la dependència: la llista d'espera augmenta un 180% en dos anys
Coincidint amb el Dia Internacional de les Persones Cuidadors, Catalunya torna a situar el focus en un dels seus majors reptes socials: l'accelerat envelliment de la població i la capacitat del sistema de dependència per respondre.
Les xifres són contundents. La població major de 80 anys passarà de les 497.470 persones previstes per al 2026 a fregar el milió el 2050. Per donar resposta, el sector calcula que serà necessari crear 80.000 places residencials i contractar 26.000 professionals addicionals abans del 2035.
275 dies d'espera
Així ho detalla l'últim informe socioeconòmic elaborat per l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), que radiografia l'estat del sistema i anticipa els desafiaments que marcaran la pròxima dècada.
La patronal alerta que el model ja mostra signes de saturació. El temps mitjà per resoldre una sol·licitud de dependència a Catalunya és de 275 dies i més de 38.000 persones continuen a l'espera d'accedir a una prestació del Programa Individual d'Atenció.
Segons dades del Departament de Drets Socials, 18.000 persones esperen una plaça residencial pública i, en el 40% dels casos, el retard supera els dos anys. Cada dia, 25 persones moren sense haver rebut l'ajuda reconeguda.
Saturació pública i privada
La situació s'agreuja amb l'arribada a la vellesa de la generació del baby boom. En els pròxims deu anys, la població major de 60 i 65 anys pràcticament es duplicarà, tensionant encara més un sistema que ja acumula llargues llistes d'espera tant en el sector públic com en el privat.
Imatge d'arxiu d'una residència del grup DomusVi
“Tenim un problema greu”
A això s'hi afegeix un problema estructural de personal. Així ho ha explicat a aquest digital Andrés Rueda, president de l'Associació Catalana de Directors de Centres i Serveis d'Atenció a la Dependència Gerontològica (Ascad), qui ha alertat sobre la "preocupant" situació en què es troba el sector. “Està al límit i tenim un problema greu”, ha sentenciat en referència a la manca de professionals formats, altes taxes d'absentisme i equips veterans esgotats.
“Els residents arriben amb un nivell de dependència molt més alt i una expectativa de vida molt menor que fa uns anys. Els equips més antics estan assumint més càrrega, amb més fatiga i estrès. Si no actuem ja, el sistema anirà a pitjor”, ha advertit Rueda.
Així mateix, ha assenyalat que la jornada laboral en el sector s'ha reduït en els darrers anys sense que això hagi anat acompanyat de més personal, cosa que ha retallat hores d'atenció i ha tensionat els centres. També ha denunciat la manca de mecanismes per formar i retenir talent, i reclama la regularització de persones ja residents a Catalunya per cobrir les necessitats laborals.
Mesures del Govern
El Govern, encapçalat per Salvador Illa, s'ha compromès a obrir 6.000 noves places en residències aquesta legislatura, una xifra que el sector ha considerat insuficient per absorbir l'augment de la demanda.
Tant ACRA com Ascad han reiterat que el sector arrossega des de fa anys problemes de finançament insuficient i dificultats per contractar personal a causa de condicions laborals menys competitives que en el sistema sanitari.
Rueda ha insistit que “no es tracta només de posar milions sobre la taula. És una qüestió de normes i planificació. Si no tenim personal format i no podem avaluar adequadament a qui contractem, la qualitat de les cures se'n ressent”. Segons ha explicat, la manca de previsió i regulació ha portat el sistema a dependre de treballadors sense formació perquè, directament, “no existeix gent formada disponible”.
Per sota de l'índex europeu
En paral·lel, ha crescut el debat sobre el paper de l'atenció domiciliària. Després de la pandèmia, el model residencial es va posar en qüestió i va obrir pas la idea de potenciar els cuidats a la llar.
No obstant això, encara que aquesta alternativa guanya pes, ara presenta grans limitacions. Catalunya atén a casa 67.316 persones, amb un índex de cobertura del 4,3% per a majors de 65 anys, molt lluny del 10,1% europeu.
El sector ho resumeix amb claredat. Sense una planificació estratègica ambiciosa i una inversió sostinguda, Catalunya afronta el risc d'un col·lapse del sistema de cures en un moment en què la dependència creix de manera imparable.
Increment del 180%
L'accés als serveis de dependència a Catalunya es troba cada cop més bloquejat, amb un increment del 180% en la llista d'espera en només dos anys. S'ha passat de 25.000 a unes 68.000 persones que encara no tenen reconegut el seu grau i, per tant, no poden accedir a les ajudes.
En els darrers sis mesos, 10.000 nous sol·licitants s'han sumat al sistema, especialment en zones com Girona, Osona, Bages, Berguedà, Barcelona i el Camp de Tarragona. El grau tres, el més alt, és el que més ha crescut, amb un augment del 78% des del 2020.
A nivell nacional, Catalunya encapçala el nombre de dependents en llista d'espera, amb gairebé un terç del total del país, seguit d'Andalusia, Comunitat Valenciana, Canàries i Múrcia.
106,5 milions del Govern
En paral·lel, el Govern va aprovar aquest any un finançament de 106,5 milions d'euros per a Catalunya destinada al Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), superant les inversions dels dos anys anteriors.
La mesura resulta més que urgent. Es calcula que, el 2024, van morir 9.529 persones a Catalunya mentre esperaven una prestació de dependència, la xifra més alta del país.
