Del Castillo, contra el "monstre burocràtic" per salvar l'operativitat del sistema sanitari català

El sistema sanitari català té grans reptes per davant, dos en concret, segons el parer de Manel del Castillo, president del Cairos i gerent de l'Hospital Sant Joan de Déu, com són "la bomba demogràfica i la bomba d'innovació", apaleades per l'ingent burocràcia a la qual s'enfronta cada dia el servei.

Així ho planteja la mà dreta de la consellera de Salut, Olga Pané, i un dels ideòlegs principals de la reforma de l'atenció primària i els hospitals de Catalunya. "Malgrat tot, el sistema sanitari té una gran fortalesa, però tenim un problema organitzatiu", va asseverar davant l'audiència de l'acte Els diàlegs, de la Fundació Barcelona 1989. 

Manel del Castillo, president de Cairos: "Si un metge fa alguna cosa per evitar derivar pacients, cal reconèixer-ho econòmicament"

Ineficàcia

Una trobada que va tenir lloc aquest dimarts a la Sala Oriol Bohigas, de l’Ateneu Barcelonès, on es va comptar amb la presència d'Elvira Bisbe, presidenta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, i Josep Maria Via, exdirector de l'Institut Català de la Salut (ICS) i del CatSalut. 

El preàmbul al debat reflectia el to de la xerrada. Una veu en off repassava les fites de la sanitat catalana, des de la concessió de la competència i la vertebració de fundacions i institucions que van donar atenció a la ciutadania mitjançant concerts davant la manca d'infraestructures públiques, fins a l'equilibri d'un ecosistema que, avui dia, malgrat les falles del temps, continua sent referent per al pacient. 

"Infrafinançament", "ineficàcia", "antítesi", van ser alguns dels adjectius amb què es va qualificar el funcionament actual. I, tot i aquestes ofensives, Castillo va apuntar que el servei públic continua sent "el millor" per a la ciutadania gràcies a la resolució de les qüestions complexes, ja sigui la cronicitat o les malalties agudes, tot i que les llistes d'espera no deixen d'engruixir-se. 

Gestió

Ara bé, Castillo va posar èmfasi en la diferència entre administració pública i gestió pública: "Una cosa és l'administració, orientada a la seguretat jurídica i a la norma, i una altra és la gestió, que pot ser directa o indirecta [a través de concerts o institucions]. És més, som una anomalia en el món europeu, amb hospitals de l'ICS que no tenen personalitat jurídica tot i tenir pressupostos de 1.000 milions". 

Una visió que el guardià del Cairos veu "difícil" de traslladar a la ciutadania. Amb la posada en marxa dels Centres de Salut Integral de Referència (CSIR), aquesta visió té l'oportunitat de cristal·litzar-se en mesures concretes i construir un pont de confiança entre ambdues parts.

Per exemple, la rebaixa en la valoració del nivell de dependència és un expedient administratiu: de mitjana, es triga un any i mig, però "nosaltres hem analitzat aquest tema i al CSIR ho hem fet en dos mesos". Tot i el càlcul, veu que "hi ha un monstre burocràtic basat en la desconfiança i el control" que impedeix l'estandardització total. Per tant, primer es recolzaran en les avaluacions que faran d'aquí a un any per escalar-ho a la resta del sistema.

Cal recordar que Cairos va presentar a principis d'estiu el primer pla de xoc per a l'actualització dels centres de primària i, al novembre, va iniciar la segona part del programa en relació als hospitals. Una planificació que es sustenta en deu punts clau, fruit de l'anàlisi dels informes que s'havien realitzat fins a la data, i que busquen la màxima eficiència: "Més gestió que administració, més compra per valor que per activitat, més digitalització i no només informatització".

Davant la proliferació

Per la seva banda, i amb un to rotund, Josep Maria Via va donar tres claus per "recuperar" el sistema sanitari: convertir la sanitat en una qüestió d'Estat que esquivi les discussions i estratègies partidistes amb què es polaritza un debat sobre una qüestió fonamental per a la cura de la població; així com la millora del seu finançament singular, tot i el seu escepticisme respecte al sistema d'autonomies.

En referència al tercer punt, va ser molt més bel·ligerant: "Cal aturar la proliferació d'empreses públiques, públiques i consorcis, fetes de la manera en què s'ha fet fins ara", va asseverar davant la sistematització dels recursos. "Si ens referim a l'ICS, endavant, sobretot quan ajuden a la seva modernització, però no tal com s'ha fet en la pràctica", va subratllar davant el públic de l'Ateneu.

Un assumpte que vindria acompanyat d'una interpretació més àgil i menys rígida de la normativa que envolta l'aparell sanitari, ja que "falta autonomia, governança i gestió" a l'hora d'afrontar els reptes del servei. Tot i que dona suport a la gestió de la conselleria, amb la seva líder va estar mà a mà durant la seva etapa a l'Hospital Clínic, veu una "parafernàlia normativa" en el funcionament dels òrgans de gestió d'hospitals i institucions que operen al territori català. 

Arrenca la gran reforma de l'atenció primària a Catalunya amb els 27 nous superambulatoris

Manca de planificació

Bisbe, atenta als seus interlocutors, va coincidir amb ells en diversos punts, majoritàriament pel que fa a l'administració, que es converteix en una "sensació de cotilla" que també afecta els treballadors i els genera "insatisfacció". Amb dades, va assenyalar que el 30% del temps d'atenció a la primària "és burocràcia" amb què han de lidiar, tot i que siguin tràmits menors com les incapacitats temporals (IT).

En qualsevol cas, va incidir en la manca de planificació dins la gestió política. "En els últims 20 anys no hi ha hagut un pla adequat, s'han jubilat 5.000 metges i, en el punt àlgid, seran 1.300 especialistes a Barcelona", va esmentar en relació a la jubilació de la generació babyboom, una de les grans preocupacions de l'administració pública. "Augmenta la complexitat, augmenta la demanda, augmenta l'envelliment de la població, però no s'ha fet una planificació d'acord amb la necessitat", va insistir. 

El sistema recorre als facultatius extracomunitaris. És més, l'informe del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va ressaltar que el 2024 el 56% dels col·legiats eren extracomunitaris, generalment procedents de Sud-amèrica. "Si no vinguessin, hauríem de tancar molts dispositius", va assegurar. Impedir la seva entrada a les plantilles catalanes no és la solució, va adduir contra les tesis d'extrema dreta, sinó la manca d'un replantejament que es pregunti per què els estudiants d'altres autonomies, finalment, no es queden a la regió.

"Viure aquí és molt més car que a Logronyo o altres llocs", va esmentar, "i al final descapitalitzem, perquè paguem formació, tenim necessitats sanitàries i, de sobte, ens quedem amb que un 40% tornen a casa i després ho hem d'importar", va criticar. Fer atractiu el sistema, tant donant complements econòmics com agilitzant els tràmits als quals s'enfronta a les consultes i, sobretot, "planificar" per ajustar la resposta als propers nous 40 anys vista.