Alberto Vázquez i l'antifàbula d'un món convertit en 'decorat': "Dóna molta por tot"

Albert Vázquez torna a les pantalles amb un dels seus dibuixos d'aparença cute i contingut hard. Si a Unicorn Wars, aquests animals es van enfrontar a uns óssos amorosos per construir un reflex del poder i d'una societat en guerra, Decorado indaga en aquest retrat social a través d'unes precioses rates.

Els rosegadors semblen viure en un món idíl·lic, tant que sembla ficció. Fins i tot els mateixos supervivents dubten d'això, però quan ho fan acaben desapareguts, morts o empresonats.

Asier Etxeandia: "Els personatges del Congrés són un esperpento absolut"

La pel·lícula, que recorda sense dubte al mític show de Truman, s'endinsa de ple a remenar en el control social de la tecnologia i en l'abús de poder. Tot i anar un pas més enllà: el món pot ser un decorat, però què passa amb les nostres relacions? Són autèntiques?

El cineasta resol alguns d'aquests misteris en una conversa amb Crònica Global durant el festival de Sitges, certamen que estima. Afirma que aquí hi ha "un públic captiu" i "pel·lícules que no són complaents, pel·lícules de terror que busquen provocar emocions i que no busquen ni finals feliços ni res. Són pel·lícules molt crítiques i que parlen, tot i que sigui fantasia, sempre amb un peu en la realitat".

Articles promocionals de 'Decorado' a Sitges JOAN COLÁS

El seu cinema va en la mateixa direcció, però des de l'animació. Com està el sector, especialment el de l'animació adulta?

Bé, una mica millor. Si abans a Espanya érem 3, ara són 7. Quan jo vaig començar hi havia 12 curts, ara 35... Sí que el 90% de les pel·lícules d'animació que es fan són per a nens o públic familiar. Sobretot llargmetratges, en el curt sí que hi ha molta més llibertat, perquè no hi ha tants interessos i perquè és més econòmic.

Per què?

Quan fas una pel·lícula, hi ha les televisions, coproduccions, molta gent opina, molts productors el que volen és treure la seva rendibilitat i una pel·lícula infantil és més rendible en general. Per tant, quan fas animació per a adults que apostin per això, s'hi posicionin i creguin que el cinema d'animació és un altre mitjà per explicar històries. 

Fotograma de 'Decorado' CEDIDA

La de ‘Decorado’ és força dura, com ho era també ‘Unicorn Wars’. És com una segona part o capítol o la seva marca d'estil?

No sabria dir-te. Jo sempre treballo en la mateixa línia, amb uns animals en crisi, amb influències de l'animació i del còmic clàssic. A més, tenint un estil ja força reconeixible, és normal pensar això. Sobretot perquè Decorado té també el mateix tipus d'humor, sarcàstic i cínic, que és el meu, clar.

Sempre és així?

No és que sempre faci això a la meva vida, però quan escric m'agrada tenir una línia d'estil clara. A mi m'agraden els autors o els directors que tenen un estil i una visió. Podria fer altres coses, però jo aplico el mateix.

Fotograma de 'Decorado' CEDIDA

Sens dubte està present. Com també la crítica social. Aquí, amb més mala llet. Les fletxes al poder i a la societat s'aprecien als cinc minuts. És fruit de la situació actual?

Sí. Hi ha una mena d'enuig vital de moltes coses. Vivim en una societat que ara està canviant molt: hiperconnectivitat, xarxes socials, intel·ligència artificial, guerres, líders megalòmans... Fa molt de por tot. I Decorado és un reflex d'això, de la societat en la qual vivim.

Sense alè ni esperança, gairebé.

Jo no dono cap solució en aquesta pel·lícula. És una mica nihilista en algunes coses. 

Alberto Vázquez al Festival de Sitges EP

Ni solució ni moralitat, tot i anar carregada de missatges. Alguna cosa que va en la línia contrària a la major part de l'animació i de bona part de la ficció.

Això més que un conte és més aviat una antifàbula o un anticant. Té una antireflexió, que és el que cadascú hi llegeixi. Hi ha gent que la troba en fer cadascú el que vulgui o en les relacions veritables.

Aquí n'hi ha les justes.

Per a mi un dels punts importants era parlar sobre les relacions superficials. Tots tenim una mena de màscara. Hi ha com som de veritat i després la nostra vida social. Per això em interessava molt que la relació de parella fos autèntica, es percebés com a alguna cosa real. Tot i que els personatges pateixen, es tracten més o menys bé, perquè s'estimen, es volen. Potser això és el que ens pot salvar o ajudar en la vida.

Fotograma de 'Decorado' CEDIDA

Però el món la posa en risc. En aquest cas, per la situació laboral i de l'habitatge.

Ells estan en situació de vulnerabilitat absoluta, com tanta altra gent.

Espera que la pel·lícula serveixi de wake up call?

Seria meravellós, però ho dubto bastant, perquè vivim sense pensar. Molta gent treballem en coses que no ens agraden, anem amb el pilot posat per endavant i posant totes les coses que ens agraden per més endavant. Hi ha gent de 45 pensant ja en la jubilació!

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial