Els 'narcos' de la Covid, a judici: fins a 11 anys per als majoristes del Maresme

Mentre el gruix de la societat romania tancada a casa, aplaudint els sanitaris des dels balcons i fent reptes virals des dels seus menjadors, un grup de narcotraficants va decidir fer tot el contrari: expandir el seu 'negoci'.

I és que en plena pandèmia, durant els mesos més durs del confinament per la Covid-19, aquesta organització es va consolidar com un dels principals proveïdors de cocaïna a la comarca del Maresme i rodalia; abastint tant clubs d'alternança com altres camells encarregats de la venda al detall.

Majoristes de la droga

Ara, gairebé sis anys després de la seva detenció, el gruix dels integrants d'aquesta xarxa s'asseu al banc de l'Audiència de Barcelona a partir d'aquest dijous, 15 de gener. 

Se'ls acusa de delictes contra la salut pública i pertinença a grup criminal. La Fiscalia, en particular, els atribueix haver mantingut una estructura jerarquitzada, estable i altament professionalitzada dedicada a l'adquisició, adulteració i distribució de grans quantitats de cocaïna entre 2019 i 2020.

La investigació, tutelada pel Jutjat d'Instrucció número 1 de Mataró, va culminar el 12 de juny de 2020 amb una operació policial massiva en plena pandèmia i que va permetre desarticular la xarxa i destapar una logística digna d'una sèrie de crim organitzat.

Entrada de l'Audiència de Barcelona, en una imatge d'arxiu David Oller / Europa Press

De la cúpula al consumidor

Segons l'escrit d'acusació, al qual ha tingut accés Crónica Global, la xarxa estava formada per diverses branques interconnectades, cadascuna amb funcions molt definides.

A la cúspide se situaven S.E., considerat el líder, i E.F.A., la seva mà dreta; ambdós d'origen magribí. El primer s'encarregava d'adquirir grans partides de cocaïna i controlar el negoci; el segon gestionava els contactes, el transport i l'emmagatzematge.

Junts actuaven com a proveïdors majoristes de la resta de l'estructura.

Entre el Maresme i la Costa Brava

Per sota de la cúpula operaven diferents cèl·lules territorials. D'una banda, una branca que actuava com a intermediaris. En paral·lel, dos germans que compraven cocaïna per quilos i l'adulteraven en un local de Mataró per augmentar-ne el rendiment econòmic. 

També es va detectar una altra branca liderada per un matrimoni i que operava entre Pineda de Mar i Calella. Finalment, també es va detenir la responsable d'un club d'alternança a Blanes (Girona), que adquiria la droga per vendre-la directament a clients i treballadores del local. 

L'Audiència de Barcelona absol els dos mossos implicats en un cas de drogues

El resultat era una xarxa que connectava proveïdors, intermediaris i punts finals de venda, capaç de moure droga entre el Maresme, el Vallès, Osona i la Costa Brava amb rapidesa i discreció.

Detenció conjunta dels Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional, en una imatge d'arxiu EUROPA PRESS

Vehicles modificats

Un dels elements més cridaners del cas és l'ús de vehicles modificats amb habitacles ocults, les anomenades 'caletes', per transportar la cocaïna sense aixecar sospites.

La policia va localitzar amagatalls construïts dins l'estructura dels cotxes: als respatllers dels seients, sota seients de motocicletes o en dobles fons de vehicles preparats expressament per emmagatzemar droga.

En un d'ells, per exemple, es van trobar tres quilos de cocaïna ocults al respatller del darrere d'un turisme; en un altre, gairebé 800 grams sota el seient d'una moto.

'Brooking', un dels líders europeus dels Trinitarios, entra a presó després de l'operatiu a Catalunya

La logística es completava amb cotxes llançadora, que circulaven per davant per detectar controls policials, i amb dispositius de contra vigilància, com detectors de freqüència per evitar seguiments electrònics.

Actius en plena pandèmia

Ni tan sols l'estat d'alarma va aconseguir aturar l'activitat. Les escoltes reflecteixen com els mateixos acusats es queixaven de les dificultats per moure's, lamentaven no haver acumulat més 'stock' abans del confinament i ajustaven entregues per esquivar controls.

Però l'activitat va continuar. La Fiscalia documenta moviments i entregues fins al maig de 2020, quan les restriccions eren màximes. L'organització es va adaptar, va reduir riscos i va continuar venent.

Agents de la Policia Nacional, en una imatge d'arxiu EFE

Tanmateix, el 12 de juny de 2020 la seva sort va acabar. Després de mesos d'investigació, la Policia Nacional va executar una operació coordinada amb entrades i escorcolls en múltiples localitats catalanes.

El balanç va ser contundent: més de 5 quilos de cocaïna intervinguts, 402.583 euros en efectiu provinents del narcotràfic, a més de tot el material per preparar la droga i vendre-la. 

Fins a 11 anys de presó 

Amb tot, la Fiscalia sol·licita per als principals acusats penes que arriben als 11 anys de presó, multes milionàries i, en el cas de diversos imputats de nacionalitat estrangera, la substitució parcial de la condemna per l'expulsió del territori nacional.

El judici que comença ara a l'Audiència de Barcelona posa el focus en una realitat incòmoda: mentre el país s'aturava, el narcotràfic no ho va fer. I aquesta xarxa va saber aprofitar aquell parèntesi històric per consolidar-se com un dels grans proveïdors de cocaïna del nord-est de Catalunya.