Jordi Boixaderas, sobre el doblatge: "Vam començar a coixejar en interpretació"

Tom i Jerry han tornat i ho fan ben acompanyats. Al menys, en català i en castellà. Jordi Boixaderas s'afegeix a una nova aventura d'aquesta parella animada.

La proposta ve d'un estudi xinès i allà és on viatgen el gat i el ratolí. Un viatge a l'espai i al temps que els enfrontarà amb una rata malvadíssima. Un villà que unirà a aquesta parella d'enemics i que compta amb la veu de l'intèrpret català.

L'actor, professional del doblatge, està encantat de ficar-se en aquest paper a Tom i Jerry: aventura en el temps. “Doblar malfactors sol ser divertit, sobretot en pel·lícules d'animació”, confessa a Crònica Global. Tot i que en aquest cas ha estat especial.

“Són interpretacions amb molts matisos, molta informació i en molt poc espai de temps, la qual cosa implica molts canvis de to i de freqüència”, assenyala. “Això ha estat el divertit i el difícil”, assegura, “per les possibilitats de crit i de cant”.

Fotograma de 'Tom i Jerry: aventura en el temps'

I el cant, què en pensa?

Jo he fet algun musical i em defenso una mica. Però això ha estat fora de la meva tessitura. Sóc solit soler estar en un rang de baríton i aquí havia de ser més alt. Jo vaig estar al límit, ens van corregir algunes coses, però va funcionar. A més, és una manera de cantar molt expansiva.

Creu, per això, que Tom i Jerry encara té cabuda?

No sé, a mi em fan molta gràcia. Sé que sempre és el mateix: els amics-enemics. Però tot el que li passa a Tom a mi em fa riure, però perquè ho he vist sempre.

Fotograma de 'Tom i Jerry: aventura en el temps'

I pot tenir atractiu o gràcia per a uns nens sobreestimulats?

Bé, per això els han posat una trama diferent, més pròpia del cinema d'aventures, amb ous i maleses. Hi ha les gàrgoles i Mega Rata, que és un dolent modern, ressentit, la maldat del qual té explicació psicològica.

En canvi, Tom i Jerry tenen una maldat de pícars i, quan veuen a aquest maleït, s'adonen que, en realitat, són amics.

Quin atractiu i quines dificultats també té doblar dibuixos?

Hi ha un cert tipus de dibuix animat en què trieu un registre pel personatge i ja està. En aquest cas, són uns dibuixos que et posen a prova, per la seva gamma d'expressions i registres. Jo ho vaig prendre com un joc, en què feia crits aguts.

Ara, jo no sé en quant de temps es va fer en anglès. Jo ho vaig fer tot en una jornada, mitja en català i una altra en castellà. Ells tenen molt més temps per gravar. Poden repetir més, poden afinar més les gravacions i el so queda molt més ric comparat amb nosaltres, que fem produccions modestes.

Fotograma de 'Tom i Jerry: aventura en el temps'

Ja que menciona el sector, ¿com veu la situació del doblatge? 

Ha millorat molt tècnicament. La tècnica dóna moltes més facilitats per afinar-ho, per deixar-lo clavat, per apropar-se molt a l'original. Però on em sembla que comencem a coixejar és per la part interpretativa.

Abans la gent que es dedicava a això venia de les companyies de teatre amateur, del radio-teatre, o de la interpretació professional, de la professió dels actors. Ara hi ha més gent que entra per altres llocs, per la fascinació pel cinema, el manga o la tele. Em sembla que són persones que, d'entrada, no tenen una curiositat com a actors. No són persones que hagin fet teatre d'aficionats, aleshores, hi ha una mica de dificultat a l'hora d'interpretar. I és una llàstima perquè crec que justament això és el que ens pot diferenciar de la intel·ligència artificial.

Aquesta subjectivitat, el posar la pròpia experiència i una mica de si mateix a l'hora d'interpretar un paper,  em sembla que no ho pot fer una màquina. Aquest pinzellada de sensibilitat, a vegades d'imperfecció, és el que fa que una cosa sigui creïble i propera i això el que hauríem de treballar.

El actor de Jordi Boixaderas

Veus possible que ho facin les màquines?

Això acabarà en un terme mitjà. És a dir, la intel·ligència artificial servirà com a eina. És a dir, que un actor faci la seva interpretació i l'entonació i la màquina podria ajustar el teu timbre a l'original de l'actor. Això es pot fer. Però diguem que l'entonació hauria de ser nativa, perquè els canvis de ritme i els matisos espontanis no crec que ho facin. Clar, si no ho fa algú aficionat o que cobri poc i tingui mitja hora per fer-ho.

És positiu sobre el futur del doblatge, ja que cada vegada s'aposta i es defensa més la versió original?

Crec que hem de fer-ho bé. És a dir, si ho fem millor que les màquines i si els dibuixos animats doblats per persones és l'escollit pel espectador, hi ha futur. Si no, si les màquines són millors que els actors i actrius de doblatge, hem perdut la partida. I acabarà sent així, crec.

Quan a la IA guanyaràs o que ho faran els intèrprets?

Que ho decidirà el públic. Però en qualsevol cas, la batalla no està perduda.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial