cup

—Una cosa és el cas Pujol, i una altra el cas d'ERC. Crec que afrontem un procés d'una transcendència excepcional i presentar aquesta compareixença del president Mas amb els termes amb què s'ha presentat en la comissió d'investigació no és la millor manera. És una reflexió que ha de fer ERC. I l'ha de fer a fons. Nosaltres necessitem tornar a incorporar en el dia a dia de la gent la potència que té el procés plebiscitari. I els elements de confrontació del dia a dia que interessen a Espanya no sé fins a quin punt interessen per al procés. I això ho hem d'explicar.

—No volem entrar en una confrontació cos a cos, de dia a dia, amb les altres forces sobiranistes amb vista al 27-S. L'objectiu del 27-S no és quedar-se la part més gran de l'espai sobiranista, sinó eixamplar aquest espai. Nosaltres volem anar endavant, i potser n'hi ha que estan més preocupats pel debat del dia a dia. Això és el que ens ha demanat la gent, i per nosaltres no fallarà. La manera de recuperar això és tornar a dibuixar un horitzó potent d'esperança col·lectiva, tornar a fer política amb majúscules i explicar molt clarament l'oportunitat que tenim davant nostre. La confrontació en l'espai sobiranista ens interessa molt poc, perquè això que tenim davant és tan gran que hem de fer tant com sigui al nostre abast per sortir-nos-en, i fer-ho amb èxit.

—Però ara vénen eleccions municipals i és difícil de pensar que no hi haurà confrontació.

—Depenent de com ho enfoquem, tot i que no és la nostra intenció.

..

—Propostes com la del jutge Vidal són vàlides?
—Tenen alguns dels elements que poden servir. Tenir una base prèvia no sé si seria la millor opció, però com a material de treball per a tenir en compte és molt valuós, i de segur que hi ajuda, i de segur que ajuda a reescalfar l'ambient. Hem de reescalfar el procés, hem de tornar a escalfar l'ambient. La prioritat és posar en l'imaginari de la gent que tornarem reactivarem l'onada d'esperança, que és la primera matèria de què disposem.

—Per què s'ha refredat tant?
—Hi ha una dialèctica de confrontació entre partits polítics, que no hi ajuda. Volíem la candidatura conjunta, però al final hem acordat això. Doncs reescalfem l'ambient. Hi ha aquella sensació que preval la dialèctica de confrontació davant del procés transcendent que tenim davant. Hem de tornar a fer passar davant la dialèctica Catalunya-Espanya. Si anem amb termes clàssics s'afeblirà el conjunt. Ara hi ha una mica la sensació que fem política en termes clàssics. Això ho vol defugir CDC, perquè així no ens en sortirem. Si la nostra prioritat és eixamplar la base del sobiranisme sí que ens en sortirem.

—Dèieu que ERC hauria de reflexionar a fons en aquest sentit…
—És una reflexió que hauríem de fer tots plegats, no únicament ERC.

—Ho dèieu a propòsit del cas Pujol.
—Dic què volem fer nosaltres: si ens en volem sortir, hem de superar la dialèctica autonòmica clàssica de confrontació d'espais ideològics. La idea és si volem la independència o no.

—Aquesta reflexió també l'hauria de fer Duran i Lleida? No ha estat prou lleial amb el president Mas?
—No volem parlar de lleialtat. Però és evident que el president el 27 de setembre no convocarà unes eleccions normals, sinó plebiscitàries. Declaracions que posin en qüestió aquesta visió, que és la base de l'avançament electoral, generen confusió. No volem parlar de lleialtats, sinó de ser coherents amb allò que ha proposat el president, i que ha proposat CiU i el govern.

—Duran pot dificultar que al final CDC i Unió vagin junts?
—La primera cosa que hem de veure clara és per a què han de servir aquestes eleccions. Nosaltres ho veiem clar. Quan tots ho vegem clar estem convençuts que l'acord serà relativament senzill. Volem ser respectuosos amb el procés intern que ha obert Unió, i expressar el desig que l'espai d'èxit que ha estat CiU pràcticament quatre dècades es consolidi al servei d'un nou projecte que és la independència de Catalunya.

—Però aquest espai d'èxit de quaranta anys pot deixar de ser-ho quan es demana una nova manera de fer política. Potser la fórmula ja no funciona.
—No, si ens en volem sortir els hem de sumar tots, també els que tenen dubtes. Unió és extraordinàriament important i útil per a arribar a aquest entorn de gent que dubta sobre el procés. Ara hem de sumar, i no restar, i incorporar entorns. Hi ha gent que ve de l'independentisme convers, i el procés és viable i amb capacitat de guanyar gràcies als independentistes conversos. El nostre objectiu és eixamplar la base del sobiranisme, i per això Unió és un instrument molt útil.