Silvia, propietària d'un bar a Catalunya: "Pagar a un treballador 1.200 euros més la Seguretat Social se t'hi va a 2.000; si en tens dos, són 4.000 euros"

Els autònoms i petits emprenedors cada vegada s'enfronten a més dificultats a l'hora d'obrir un negoci. Un dels sectors més afectats o que més fronts oberts tenen.

A Espanya, l'hostaleria segueix sent un “negoci estrella”, tenint en compte que acull més de 185.000 bars i que la societat té la cultura de passar temps amb éssers estimats i amics en aquests establiments.

Apertura confirmada: aterra un nou Mango a Barcelona amb una zona de vendes de 240 metres quadrats

No obstant això, no tot és or el que rellueix, i darrere d'una barra hi ha diversos somnis que s'han complit servant cafè, cerveses, tapes i menús. En aquest context, es tracta d'una “crua realitat” la que viuen els hostelers a Espanya amb els reptes als quals s'enfronta des de l'inici.

Un dels principals desafiaments operatius i financers que enfronten els propietaris és el cost elevat de la mà d'obra, una situació que ha relatat Silvia, propietària del Bar Esport, al canal d'Eric Ponce, detallant el preu real d'un empleat: "Pagar a un personal 1.200 euros més la Seguretat Social se't va a 2.000; si en tens dos són 4.000 euros".

Aquest és el barri de Barcelona on viu Hansi Flick: una zona tranquil·la, residencial i a 10 minuts del Camp Nou

Un cost que es considera "caríssim" i obliga els propietaris a limitar severament la contractació. Un propietari menciona que, tot i que el seu local és "molt gran" i requeriria "quatre persones", actualment només en són tres, ja que "no la puc pagar". Per cobrir només els costos de personal, es requereix "treballar molt, vendre molts cafès".

L'altre costat de l'hostaleria

La situació s'agreuja amb les despeses fixes. Les inversions inicials per obrir o traspassar un bar són significatives, amb xifres que van des de "mínim 35.000" o "33.000 una cosa així" per traspassos. A aquest muntant se sumen els costos de llicències, que poden ascendir a "15 o 20.000 com a mínim" addicionals.

Aquest és el patrimoni de Marc Márquez (32 anys): guanya 12 milions d'euros anuals i té una mansió de luxe a Madrid

No obstant això, el cop més dur ha estat l'increment dels gastos d'operació. Després de la crisi de 2008 i la pandèmia, que va obligar alguns propietaris a sol·licitar crèdits "fins ara", els preus de subministraments s'han disparat. La llum ha "pujat molt de pagar 500 a pagar 800 al mes", i els preus generals s'han "duplicat triplicat la llum, l'aigua, tot".

Debido a que els propietaris no poden traslladar aquest mateixa pujada de costos al consumidor, la rendibilitat es nul·la, portant a un propietari a afirmar: "jo estic en la ruïna total". A més, alguns propietaris lluiten amb "un lloguer alt també".

Carlos, propietari d'un negoci de ulleres: “Vaig vendre la meva casa, vaig fer un all-in per invertir 500.000 euros a la fàbrica"

Aquest panorama econòmic exigeix un sacrifici personal extrem. Els propietaris de bars descriuen jornades que comencen a les "5 del matí" i s'allarguen fins a la tarda, o de "7 a 11 de la nit tots els dies".

Aquest sacrifici ha significat deixar la família "de costat", no atendre-la com cal i "perdre tota la infància" dels seus fills. La preocupació financera constant els impedeix dormir, arribant a estar fins les "3 4 de la matinada sense poder-me adormir pensant demà he de pagar això".

Roger, lotero, sobre el seu negoci: “Per cada dècim de Loteria de Nadal, l'Estat ens dona una comissió d'un 4,5%, guanyes una misèria”

Per aquestes dures condicions, el consell general a qui vulgui iniciar és desencoratjador: "que no ho munti nou, que agafi una llicència antiga, perquè en agafar-lo nou no ho podrà fer". En l'actualitat, "un bar no és per un fer-se ric", sinó simplement "per un treballar i guanyar-se un dinar per a la família".

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial