Les presons catalanes declaren la guerra als drones i créixeran per evitar la seva saturació
El nou pla de la Generalitat també contempla la instal·lació d'inhibidors contra telèfons clandestins i escàners per detectar droga i objectes prohibits
El seu desplegament no dependrà de l'aprovació dels pressupostos del 2026, encara pendents de negociar amb els socis d'investidura
Entrevista: Ramon Espadaler: "Votessis a qui votessis, la percepció era de col·lapse en la justícia catalana"
Notícies relacionades
Catalunya fa el primer pas per introduir les presons a la seguretat del segle XXI. El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha presentat al Comitè Nacional de Seguretat i Justícia celebrat aquest dilluns a la Generalitat el seu nou pla integral, amb el qual pretén desplegar nova tecnologia contra drons i telèfons clandestins; també escàners per detectar droga i objectes prohibits.
El president Salvador Illa ha escoltat per boca del conseller Ramon Espadaler els seus plans per actualitzar els centres penitenciaris de la regió, que també ampliarà amb dos nous mòduls per evitar la saturació; avui, compten amb 9.098 interns. En conseqüència, també ampliarà el cos de funcionaris en una xifra encara per determinar, mentre el reconeixement dels mateixos com a agents de l'autoritat segueix el seu camí al Parlament.
Inhibidors i escàners
La conselleria ja ha detectat vols de drones al voltant de diverses presons. Amb aquests, "podria acabar entrant droga, elements perillosos o telèfons mòbils, o prendre imatges de l'interior", ha explicat Espadaler, qui s'ha referit a la qüestió com "un repte creixent i compartit amb Espanya, França i Alemanya", per posar tres exemples. És per això que ha defensat passar d'"una seguretat física perimètrica a una més integral i amb un component tecnològic important".
D'aquesta manera, el pla contempla la instal·lació d'inhibidors d'aquest tipus de dispositius per evitar la seva aproximació als centres penitenciaris, un sistema ja posat en marxa a Brians 1 i Brians 2. També inhibidors de telefonia, amb l'ús de codificadors sobre números de telèfons per tombar les comunicacions indesitjades i permetre les del personal, després que l'anterior Govern de Pere Aragonès ja fes una prova pilot.
L'objectiu és engegar el desplegament l'any vinent perquè totes les presons comptin amb ambdues tecnologies el 2028. El mateix calendari seguiran els futurs escàners que evitaran una gran part dels escorcolls manuals, més invasius i que generen "tensions" amb els interns; aquests seran substituïts per arcs detectors. Tot plegat suposarà una inversió de 7,3 milions d'euros.
El 'president' Salvador Illa presideix el Comitè Nacional de Seguretat i Justícia a la seva reunió del 20 d'octubre, amb els 'consellers' Ramon Espadaler i Núria Parlon
Dos nous mòduls
La segona gran necessitat del sistema penitenciari implica augmentar la seva capacitat per abordar el creixement de la població reclusa, que no deixa d'augmentar des de 2021. Les presons acullen un 3,2% més d'interns cada any fins a situar-se per sobre dels nou mil el passat 30 de setembre, com a resultat de "la Catalunya dels vuit milions", un major desplegament d'agents de policia i la lluita contra la multireincidència, mantenen fonts de Justícia.
Les previsions situen un escenari de saturació a les presons d'homes adults en règim ordinari a finals de l'any vinent 2026 i, per evitar cel·les amb més de dos reclusos, Espadaler ha anunciat que aixecarà dos nous mòduls a Mas d'Enric (El Catllar, Tarragona). Es construiran fora del recinte --cosa que redueix els terminis-- per col·locar-se després a l'interior, en un camp de futbol en desús, i permetran crear 256 noves places.
Alhora, continuen els treballs en el nou centre penitenciari obert a la Zona Franca de Barcelona perquè entri en funcionament el 2026 després d'una inversió de 43,79 milions d'euros. Més tard, la mateixa zona acollirà una altra presó, aquesta de dones; la conselleria adjudicarà la redacció del projecte perquè aquesta comenci el 2026. També està fent obres de rehabilitació als centres de Ponent i Brians 1.
Ramón Espadaler, en una entrevista en la redacción de Crónica Global Barcelona
Més formació
L'augment de places anirà acompanyat, naturalment, d'un augment en el cos de funcionaris, ha asseverat el conseller, sense detallar cap xifra, tot i asseverar que en els últims 12 mesos Justícia ha incorporat més de 400 empleats de presons.
L'equip d'Espadaler reconeix, així mateix, mancances en la formació dels funcionaris, que intentarà posar-hi remei amb un nou centre de formació pràctica penitenciària en un edifici annex a la presó de Quatre Camins (La Roca del Vallès, Barcelona). Tindrà 2.852 metres quadrats, tres plantes i 14 aules de formació i altres espais on els treballadors podran rebre formació inicial o contínua. Comportarà una inversió de 12,6 milions.
No depèn dels comptes
Tot aquest desplegament no dependrà del fet que Catalunya tingui pressupostos, tot i que evidentment ajudaria. El departament ha acordat amb la conselleria d'Economia d'Alícia Romero --que manté el projecte d'actualització dels comptes al seu despatx a l'espera que ERC i Comuns s'avinguin a negociar-lo-- la "imperiosa necessitat" d'introduir les millores tecnològiques esmentades, així com aixecar els dos nous mòduls i el futur centre de formació.
Justícia també treballa braç a braç amb Interior, de Núria Parlon, en el combat contra els drons i amb Salut, d'Olga Pané, pels programes contra la drogodependència i el suïcidi; els casos relatius a aquesta darrera qüestió han baixat d'11 en tot l'any 2024 a quatre en els deu mesos que portem d'any.
