El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, conversa con la portavoz de Junts en el Congreso, Míriam Nogueras
Primeras planas

El destroçament legislatiu de la ruptura de Junts i PSOE

Paralitzada la creació a Barcelona de l'oficina de control de mitjans de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Les relacions entre el PSC i ERC, vent en popa

A portada: La justícia investiga per tràfic d'influències la concessió de Botafoch, la marina 'top' d'Eivissa

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

Semana complexa. Arrenca el judici contra el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz per suposada revelació de secrets que afecta al nuvi de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

De Madrid, on se celebra el judici, a València, on Carlos Mazón avança amb pas titubejant pel cadafal. Alguns mitjans diuen que no ha arribat a un acord amb Alberto Núñez Feijóo sobre el seu substitut. L'home, Mazón, és el protagonista de "El sisè sentit". Altres mitjans indiquen que avui és el dia en què llança la tovallola.

A Catalunya continuem amb l'abast i conseqüències de la ruptura entre Junts i el PSOE, un moviment estratègic de Puigdemont que és com jugar al mus amb les cartes del pòquer i les regles de l'escacs.

La maniobra nacionalista té conseqüències d'impacte profund segons Junts i és un simple escalfament segons el PSOE.

En La Razón s'han pres la molèstia d'avisorar els principals efectes del gest de Puigdemont en el curs de la legislatura. No són pocs ni menors, segons la informació.

El text és de Diego Rodríguez Veiga i arrenca amb les lleis que es poden donar per finiquitades: "La principal norma que sembla impossible de salvar són els Pressupostos. Tampoc el sostre de despesa, el seu pas previ tot i no imprescindible. Principalment, perquè Junts ja ha verbalitzat que no els aprovà. "No podrà aprovar Pressupostos", va dir Puigdemont en la seva compareixença del passat dilluns".

Portada de La Razón (Espanya)

"Altra norma que es pot donar per morta és la modificació de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), anunciada pel ministre Félix Bolaños aquesta mateixa setmana. Ja té el no del PP i Vox i Junts ha estat filtrant als mitjans que no la recolzarà. A més, la seva portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, va criticar públicament que l'Executiu la presentés sense tenir recolzaments. D'altra banda, en una entrevista en aquest diari, l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, es va mostrar radicalment en contra que la Fiscalia dirigís la investigació penal".

"Aquesta primera setmana de novembre no hi haurà Ple al Congrés (mai no el hi ha les primeres setmanes del mes) i els seus senyors es tornaran a reunir a partir del dia 4. Si ERC així ho desitja, podrà portar a debat el seu pacte de finançament singular per a Catalunya, acordat amb el PSC per investir a Salvador Illa".

"Però, si ho fa, els republicans tenen assegurat que decaurà. Junts porta mesos queixant-se que no es tracta d'un acord suficient i, davant la impossibilitat d'unir posicions, es dóna pràcticament per mort. L'única possibilitat perquè no decaigui és que s'abstinguin, però s'entendrà com que ho han facilitat i permetran una victòria política al PSOE i a ERC, alguna cosa que no volen propiciar".

També sembla que morirà la Llei de Mitjans, la que inclou multes per aquells que no compleixin amb la transparència que el Govern vol exigir, perquè Junts ja es va mostrar en contra en el passat i ara no hi ha possibilitat d'acostar postures".

"I no correran millor sort totes aquestes iniciatives que siguin essencialment econòmiques, laborals, sobre tributació, etc. Al llarg de tota la legislatura, Junts s'ha estat posicionant en aquestes matèries i de forma constant al bloc de la dreta, al qual pertany ideològicament si no es té en compte el seu caràcter independentista. Un exemple perfecte és quan va contribuir a tombar la reducció de la jornada laboral d'Yolanda Díaz per les pressions de la patronal catalana, que són constants".

La peça també inclou les normes sobre les quals Junts podria fer una excepció a favor: "Tot i que Junts assegura que la ruptura és total, hi ha diverses iniciatives que sí podran tirar endavant. Simplement, no votaran que no. Sigui perquè consideren que són bones per a Catalunya (aquest és el barem que va marcar Puigdemont per decidir el vot, tot i sense negociar), o perquè són qüestions sobre les quals no volen assumir la responsabilitat que decaiguin".

"Per exemple, la convalidació del reial decret per finançar la Llei ELA. Míriam Nogueras ja ha dit aquesta setmana que votarà a favor. És més, fins i tot s'ha intentat apropiar de la mesura. L'Executiu està planejant portar-ho a votació la segona setmana de novembre i des de Sumar creuen que podran salvar els vetos de Junts presentant lleis de caire social, alguna cosa de la qual l'esquerra a més es pot nodrir".

"També hi ha lleis, com la d'Atenció al Client, en les quals Junts té interessos concrets perquè l'Executiu ja els ha fet les cessions que demanen. En aquesta, l'Executiu va acceptar incloure que les empreses grans atenguin en les llengües cooficials i, mentre avança la seva tramitació al Congrés, res fa pensar que no vulguin apuntar-se aquest èxit. A més, els diferents grups parlamentaris també han aconseguit introduir les seves pròpies esmenes, per la qual cosa el suport majoritari es podria donar per fet".

"Un altre exemple en aquesta línia seria la Llei d'Enjudiciament Civil, en la qual Junts ja va arribar a acords amb l'Executiu, o la de Protecció de Menors en Entorns Digitals, pel mateix motiu. Tot i això, amb la volatilitat del panorama, fins al moment de la veritat mai se sabrà".

"També podríem donar per segur el suport al projecte de llei que declara diverses iniciatives i programes com esdeveniments d'excepcional interès públic. Hi ha inclòs finançament per a múltiples esdeveniments a Catalunya, com el festival de música Primavera Sound, la celebració del centenari Gaudí el 2026 o el Barcelona Mobile World Capital. Votar en contra seria torpedejar finançament gratuït".

Un tercer apartat de la nota del diari de Planeta aborda aquelles normes que ara mateix es troben en llimb: "La gran dubte a esvair és què passarà amb aquelles lleis sobre les quals Junts encara no s'ha posicionat, ni està clar si en treuran alguna cosa de positiu en cas que les recolzin. Per exemple, la Llei de Secrets Oficials, una iniciativa que va demanar el PNB i que no està clar quin és el posicionament dels postconvergents, que a més gaudeixen anunciant el sentit del seu vot en l'últim moment. A més, en aquesta llei en concret el Govern haurà de contentar molts socis, com ERC o Bildu, i és un autèntic encaix de bolillos".

I: "Pasa paregut, que no se sap realment què opina Junts, amb mesures com la Llei d'Indústria o la reforma del Regne Electoral General, amb la qual l'Executiu vol fer obligatoris els debats electorals. Podria dir-se que són lleis que, de moment, es troben en la corda fluixa i a l'espera de veure què passa. També hi ha altres normes, com la Llei de Famílies o la Iniciativa Legislativa Popular per regularitzar a migrants que porten tant de temps paralitzades al Congrés que, tot i que no hi ha un no definitiu, res indica que es posaran en marxa, menys encara si el Congrés entrarà en una etapa de lentitud de l'activitat parlamentària".

En La Vanguardia donen per fet que "La ruptura de Junts paralitza la creació de l'oficina de supervisió de mitjans a Barcelona", segons titulen en portada.

Portada de La Vanguardia (Espanya)

La peça ve amb la signatura de Fernando H. Valls: "La ruptura de la relació política entre Junts i el PSOE tindrà importants implicacions en negociacions que s'havien iniciat i que es trobaven sense tancar fins a la decisió del passat dilluns a Perpinyà".

"Una de les més reseñables és el pla de regeneració democràtica presentat per Pedro Sánchez després dels cinc dies de reflexió d'abril del 2024, un pla trossejat en diferents projectes. Un d'ells era la lluita contra la desinformació i la supervisió dels batejats per l'Executiu com a “pseudomedia” a través d'un nou departament dependent de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que exerciria les tasques d'inspecció i sanció sobre diaris, televisions, ràdios o altres suports".

"Els socialistes havien iniciat negociacions amb Junts, però ara, amb el pas al bloc de l'oposició dels set diputats al Congrés del partit dirigit per Carles Puigdemont, el full de ruta governamental queda paralitzat".

"El Ministeri per a la Transformació Digital i la Funció Pública havia contemplat la creació d'aquesta nova àrea de supervisió en l'“anteproyecto de ley per la millora de la governança democràtica en serveis digitals i mitjans de comunicació”".

"Abans ho havia plasmat en un decret llei, que va decaure al Parlament. Fins i tot havia contemplat ubicar la direcció general de Serveis Digitals i Mitjans de Comunicació –així es cridaria– a Barcelona per reforçar el paper de Catalunya com a epicentre d’un pol d'empreses digitals".

I: "Junts estava d'acord a ubicar a Barcelona aquest nou servei de l'administració central, però havia reclamat al departament dirigit per Óscar López la transferència completa de la competència d'inspecció, de manera que fos el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) l'autoritat competent en la matèria".

"Com en la negociació de les competències d'immigració, Junts reclamava aquesta transferència perquè els mitjans de comunicació que es troben a Catalunya o aquells d'àmbit estatal amb presència a l'autonomia poguessin ser supervisats pel CAC".

Sense sortir de La Vanguardia, Iván Redondo dedica part de la seva col·laboració habitual dels dilluns a