Amors i desamors polítics i torna la mascareta
Nogueras diu que la relació entre socialistes i junters està trencada, però obre la porta a la reconciliació
El complex periple judicial perquè torni Puigdemont
Onada de grip
En portada: La pesta enfonsa el preu del porc espanyol i ja és el més baix d'Europa
Si les relacions entre el PSOE i Junts fossin com les de parella estaríem davant d'un "impàs" complex, però no necessàriament terminal. Això és almenys el que va suggerir la senyora Míriam Nogueras en una intervenció per respondre al "mea culpa" de Pedro Sánchez sobre els "incompliments" i "retards".
En aquest estira-i-arronsa a la vista del personal, Junts insisteix que la relació s'ha acabat amb la mateixa determinació que promet reprendre-la si el Govern s'esforça en carpetes com el retorn de Puigdemont, l'oficialitat del català a Europa i el traspàs de les competències en immigració.
Per seguir amb els tòpics, la pilota estaria a la teulada de Sánchez i el més calent, a l'aigüera. De manera que molt haurien de canviar les coses per reprendre la taula de negociació a Suïssa, però l'aturada nadalenca i parlamentària afavoreix les pretensions sanchistes de recuperar el suport de Puigdemont i el seu partit.
L'espectacle fa les delícies de tothom menys d'ERC i del PP. En el cas dels republicans, perquè la seva fidelitat al pacte amb Sánchez no suscita el reconeixement que Sánchez dispensa a Junts. En el cas dels populars, perquè ha estat anar Feijóo a la patronal Foment i començar a recompondre's les coses entre Junts i el PSOE.
Hi ha més històries. La pesta porcina. Ja s'han trobat cinquanta cadàvers de porcs senglars i confirmats nou positius. La Generalitat prepara ajudes de més de vint milions per al sector porcí, que ha començat a acomiadar treballadors.
La qüestió de la pesta porcina africana (PPA) posa de relleu la dependència respecte a la Unió Europea. Resulta que per exterminar els porcs senglars de Collserola, les autoritats locals estan pendents de l'autorització dels buròcrates brussel·lesos.
Per si no fos prou, Ecologistes en Acció denuncia, segons avança El Nacional, la criminalització del germà porc senglar,
Política. A El País afirmen que "Junts es deixa estimar per Sánchez però manté línies vermelles fora del seu abast".

El text és de Marc Rovira: "L'adéu de Junts per Catalunya a Pedro Sánchez segueix sent un comiat. El reconeixement dels “incompliments” i l'assumpció de responsabilitat que va fer en públic el president del Govern aquest dimarts, en dues entrevistes a mitjans catalans, no ha estat suficient perquè el partit que comanda Carles Puigdemont valori reprendre una relació que es va trencar fa cinc setmanes, després de dos anys d'estira-i-arronsa i carregant més enfadaments que reconciliacions".
"“Hem trencat i hem trencat de veritat”, va subratllar aquest dimecres Míriam Nogueras, líder del partit al Congrés dels Diputats i la veu escollida per donar resposta a la proposta del líder de l'Executiu".
"Junts assegura que no tenia idea de què pensava anunciar Sánchez, fins que el van escoltar en directe a RAC1, primer, i responent, després, a les preguntes de Gemma Nierga al canal català de RTVE. A la direcció del partit independentista ha caigut bé el canvi de to del Govern (“no nego la gravetat de la crisi que tenim amb Junts”, va repetir Sánchez), després que durant dies el relat del president i els seus ministres fos que no hi ha gaire diferència entre poder comptar amb Junts o no".
"Malgrat tot, la premissa és repetir que la credibilitat de l'Executiu està en números vermells i que calen més concrecions que bones intencions".
Continua Rovira: "Quina concessió ha de fer el Govern perquè Junts es plantegi relaxar el seu distanciament? El partit independentista no concreta i dona a entendre que correspon al PSOE moure fitxa i que, si de cas, després ja es faran les valoracions oportunes".
"“Ojalá d'aquí a un mes us haguem de tornar a convocar per explicar què fa Junts”, va indicar Nogueras davant la premsa. Per ara, la confiança escasseja. A la direcció de Junts es repeteix que el Govern no té voluntat real per recosir l'esquinç que separa les dues parts, i s'admet que només avenços clars en uns assumptes troncals farien comprensible un canvi de posicionament".
"En aquest horitzó d'expectatives llueix la demanda perquè el català sigui oficial a la Unió Europea, una aspiració que el mateix Puigdemont reconeix com a assumpte cabdal i que, si s'arribés a aconseguir, faria complicat a Junts mantenir-se en una situació de desafecció al Govern".
"L'Executiu al·lega que ha fet el que està al seu abast però que la llum verda no està a les seves mans. Cas semblant és el de la delegació de competències sobre immigració a la Generalitat, que ha bloquejat Podemos, en sumar-se a Vox i PP".
I: "Un escull de naturalesa diferent és l'aplicació de l'amnistia. Carles Puigdemont segueix a Bèlgica sense poder beneficiar-se del tancament judicial al procés però per a Junts és complicat defensar públicament que l'amnistia per al seu líder és una línia vermella que guia la presa de decisions".
Més versions sobre les procel·loses relacions entre Sánchez i Puigdemont. "Junts vol que Sánchez 's'agenolli' però no creu que compleixi els acords clau per reconciliar-se: 'No depèn d'ell'", titula El Mundo.

Al sumari s'avança que "Zapatero va mediar per propiciar l'acostament entre el president del Govern i Puigdemont"
Escriu Víctor Mondelo: "Junts va ratificar ahir que manté el bloqueig a la legislatura espanyola. «Estem on érem després de la ruptura. No canviem», va manifestar la portaveu dels independentistes al Congrés, Míriam Nogueras. Però, tot seguit, va obrir una mínima escletxa cap a la reconciliació amb el PSOE en afegir: «Ojalá d'aquí a un mes estiguem aquí una altra vegada perquè el Govern ha complert tots els compromisos pendents»".
"Els neoconvergents només contemplarien fer marxa enrere en el seu divorci amb l'Executiu a canvi d'un botí de grans dimensions que comencés per l'amnistia a Puigdemont, continués per l'oficialitat del català a Europa i inclogués també la delegació de les competències d'immigració".
"Sense l'esborrat de les acusacions judicials contra el pròfug que impedeixen el seu retorn a Espanya no hi ha retrobament possible amb el Gabinet socialista. «Puigdemont vol l'amnistia per sobre de tot i no té tan clar com aparenta la sentència final del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE)», manifesten fonts de Junts a aquest diari".
"Aquestes mateixes veus assenyalen que l'acostament de Sánchez als hereus de Convergència es produeix «com a part d'un pacte entre Puigdemont i Zapatero per reconduir la situació». Segons aquestes fonts, «estava parlat i acordat» amb l'expresident del Govern que dimarts Sánchez sortís públicament a admetre que la culpa de l'adéu era del PSOE i els seus «incompliments», com ve defensant el president de Junts des que va anunciar la fi de l'aliança amb els socialistes el passat 27 d'octubre a Perpinyà. «És una coreografia», asseveren les mateixes veus".
"El líder de la formació separatista va exigir «que li donessin la raó en el relat de per què va trencar» el pacte d'investidura, i ara espera que Sánchez segueixi «agenollant-se» per justificar una eventual recomposició de la seva associació amb el PSOE, admet un altre representant de Junts".
"En qualsevol cas, subratlla una tercera font de la direcció neoconvergent, no existeix una gran confiança que Sánchez sigui capaç de complir amb els requeriments de Puigdemont perquè, «en gran part, no depèn d'ell»".
"Públicament, la cúpula de Junts ha sostingut sempre que només la manca de voluntat del Govern impedeix que els acords pendents es materialitzin".
I: "Però, de portes endins, els mandataris neoconvergents admeten que Sánchez no pot controlar el Tribunal Suprem per garantir l'amnistia, que tampoc té la influència necessària als estats membres per obligar-los a acceptar el català com a idioma oficial de la Unió, i que la mala relació del PSOE amb Podemos dificulta molt un canvi d'opinió dels morats respecte a la cessió competencial de les atribucions d'estrangeria a la Generalitat".
A la capital del Regne hi ha sectors del PP que insisteixen en la teoria que hi ha aigua a la piscina d'una moció de censura pactada amb Junts.
"El PP manté la indefinició amb Junts i espera un 'gest' per començar a plantejar una moció", assenyala un titular de Vozpópuli.
El text és d'Iván Libreros: "La moció de censura és el gran enigma de la present legislatura. Després de la ruptura de Junts amb el PSOE, fruit del cansament de la formació independentista davant les promeses incomplertes del Govern, el Partit Popular és conscient que ha de fer un esforç extra per forçar la sortida de Sánchez de la Moncloa".
"Per això hi ha dues úniques vies. La primera, i més improbable, llevat de cas d'extrema gravetat, que sigui el mateix president qui anunciï l'avançament electoral. Cosa que ell mateix ha descartat en múltiples ocasions, assegurant que la legislatura arribarà fins al 2027".
"La segona, tirar endavant una moció de censura. Per això, qui l'ha de plantejar és el PP, però no compta amb els vots suficients, ja que amb els seus escons, els de Vox i el d'UPN no n'hi ha prou. Necessitaria els set diputats de Junts, qui té a la mà enderrocar un Govern al qual ells mateixos van insuflar vida".
"Tanmateix, el ball de màscares entre ambdós partits continua, una llarga marxa on cap dels dos vianants vol donar més pistes de les necessàries. El PSOE intenta atreure de nou els de Puigdemont, però aquests han repetit per activa i per passiva que la seva història d'amor s'ha acabat".
"Així ho va repetir Míriam Nogueras, portaveu de Junts al Congrés, en la jornada d'ahir. "Una foto amb Puigdemont no blanquejarà els incompliments", va sentenciar Nogueras abans d'afegir tot seguit que "no hi haurà converses" amb Sánchez".
"Un revés del qual el PP es va fer ressò a través de Ester Muñoz i el mateix Feijóo. La portaveu al Congrés va sostenir que amb aquest nou 'portazo', Junts posa de manifest que cada cop vol estar "més distanciat" de Sánchez, qui, tanmateix, "cedeix a qualsevol cosa amb tal de mantenir-se una mica més al poder". "És una vergonya i, a més, és patètic que s'hagi arrossegat per res", va rematar.
"Feijóo va ser també força contundent, assegurant que Sánchez ha perdut "la dignitat" després d'"implorar" a la formació que dirigeix Carles Puigdemont des de l'exili. Un festeig que va començar la setmana passada davant els empresaris catalans, nucli vital del suport social del partit a Catalunya".
Línies després, Libreros escriu que "el president popular sabia quina tecla prémer, sabedor, com expliquem en aquest diari fa unes setmanes, que hi ha empresaris de l'entorn convergent, antics quadres d'Unió i sectors del petit comerç han intensificat la seva pressió perquè el partit "recuperi el sentit" i torni a parlar de fiscalitat, finançament autonòmic i infraestructures sense centrar-se tant en el debat sobiranista".
"La moció és un assumpte del qual al PP són conscients que caldrà abordar, més aviat que tard, encara que ara intentin llançar pilotes fora quan se'ls pregunta per això".
I: "Feijóo necessita els vots, ja que la intenció de dur-la a terme ja l'ha manifestat en reiterades ocasions. Tanmateix, fonts del partit en conversa amb aquest diari asseguren que "esperem un gest de Junts", un lleuger acostament que "trenqui el gel"".
Bé, doncs com se sol dir, que esperin asseguts.
El mateix s'aplica per a Carles Puigdemont segons aquest titular de La Razón: "El retorn de Puigdemont haurà d'esperar".

Al sumari s'afirma que "El Tribunal Constitucional no preveu suspendre l'ordre de detenció. L'esborrany de resolució rebutja la mesura cautelar que reclama l'expresident".
La informació és de Ricardo Coarasa: "Carles Puigdemont haurà d'esperar per poder tornar a Espanya. De moment, el Tribunal Constitucional (TC) no preveu, segons les fonts consultades, acordar la suspensió cautelar de l'ordre de detenció i presó que manté en vigor contra l'expresident de la Generalitat el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa del «procés»".
"Aquesta era precisament la primera oportunitat que s'obria al líder de Junts per al seu retorn al nostre país més de vuit anys després de la seva fugida a Brussel·les".
"Però diferents fonts consultades al TC –d'una i altra sensibilitat– coincideixen que el Ple desestimarà la seva pretensió i mantindrà en vigor aquestes mesures. De fet, la ponència que ultima la magistrada Laura Díez apunta en aquest sentit, igual que els esborranys de resolució dels quals s'encarreguen els seus companys César Tolosa (en relació a l'exconseller Lluís Puig) i Enrique Arnaldo (respecte a Toni Comín)".
"Per si fos poc, aquesta decisió no es prendrà abans de final d'any, com inicialment s'apuntava, sinó ja el proper gener, després que el rebuig a la petició de suspensió de les inhabilitacions d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa, s'hagi endarrerit fins a l'últim Ple de l'any, com a molt aviat (amb l'objectiu de, com avançava La Razón, homogeneïtzar les tres ponències al respecte i limar asprors amb l'Advocacia de l'Estat)".
"Així, les coses, les previsions del president del Govern –després del seu mea culpa amb Junts– d'un retorn proper del líder independentista que culmini l'aplicació de la Llei d'Amnistia donen per fet que el Tribunal Constitucional, que presideix Cándido Conde-Pumpido, esmenarà la plana al Tribunal Suprem, com ja va fer en anul·lar les condemnes pel frau dels ERO, i estimarà el recurs d'empara de Puigdemont".
"Fins i tot des de Moncloa es dona per fet que aquest capítol en pro de la normalització a Catalunya es tancarà entre febrer i març. Just quan, un cop el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre l'adequació de la polèmica llei al dret comunitari, el TC resolgui els recursos d'empara de Puigdemont i de la resta de fugits, així com els presentats pels condemnats que segueixen inhabilitats (l'indult parcial del Govern únicament va esborrar les penes de presó)".
"Una presumpció sobre la futura actuació del TC en resoldre els emparos del «procés» que, per cert, no ha caigut gens bé en el si de la cort de garanties, en la mesura que anticipa que el Constitucional donarà la raó als polítics independentistes i determinarà que la negativa del Suprem a amnistiar el delicte de malversació pel qual estan condemnats o processats vulnera els seus drets fonamentals".
I: "Però en aquesta previsió per intentar tranquil·litzar Junts –que després de retirar-li el seu suport ha deixat la legislatura penjant d'un fil– Pedro Sánchez sembla oblidar que serà el Suprem qui tindrà l'última paraula".
Societat. Tornen les mascaretes. L'epidèmia de grip ha arribat abans del previst, col·lapsa les urgències i amenaça amb posar una altra vegada la mascareta de moda.
Així ho explica Celeste López a La Vanguardia: "L'avanç de l'onada de grip a tot Espanya ha portat les autoritats sanitàries a acordar el protocol d'actuació segons diferents escenaris. Una de les primeres recomanacions és que les persones que tinguin símptomes gripals portin mascareta per evitar el contagi, especialment aquells que hagin d'entrar en contacte amb vulnerables. De fet, cada cop hi ha més ciutadans que ja utilitzen la mascareta a mode de prevenció o per precaució".

"Un altre consell bàsic passa per la ventilació adequada d'espais, així com la higiene respiratòria i de mans. La reducció d'interaccions socials en casos de quadres o símptomes gripals també està recomanada. Aquestes mesures es comunicaran activament a la ciutadania a través de materials informatius accessibles".
I: "Tot això forma part de l'acord assolit ahir per la Comissió de Salut Pública, composta per representants de Salut Pública del Ministeri de Sanitat i de les conselleries de salut de totes les comunitats i ciutats autònomes. Reunides per segona vegada i davant la pujada de contagis per grip, ahir sí es va donar el vistiplau al protocol comú de mesures per mitigar l'impacte dels virus respiratoris".
"Entre aquestes hi ha la recomanació de l'ús de mascareta en centres sanitaris i residències, decisió que ara prendrà cada govern autonòmic. En aquestes últimes, “davant situacions complicades” es podrà fins i tot reduir o suspendre visites".
4 de desembre, dia del miner i dels bancs. Santoral: Joan Damascè, Bàrbara de Nicomèdia, Heracles, Sigiramni, Sola, Meleci, Bernat cardenal, Apro, Ada, Joan Calàbria, Annon de Colònia, Osmund, Fèlix bisbe, Joan Taumaturg, Marutes i Bertoària.