La recepta d'Ada Parellada per fer una beixamel casolana: "Coem lentament durant uns 10 minuts, sense deixar de remenar"

La beixamel és una salsa que requereix una preparació prèvia, i que tot i no ser complicada, cal saber-la fer bé. Sempre es parla del sofregit, la picada o el brou com a bases de la cuina catalana; i de fet, ho són. Però, tot i ser d'origen francès, ja és també una base imprescindible de molts dels plats del nostre receptari. Pots preparar-la per fer-la servir al moment, però també pots cuinar-la per guardar-la i fer-la servir més endavant.

La beixamel admet variacions, com per exemple en la textura. Hi ha qui la prefereix més líquida i hi ha qui la vol més cremosa. El que sí que necessitaràs, obligatòriament, és una bona llesca de pa per ser ben sucat quan s'acaba el plat. Siguin uns macarrons, unes albergínies, uns canelons o unes croquetes, aquesta salsa és un bàsic indispensable que has de saber fer correctament.

El tren català que travessa més de 100 túnels i ponts: "El més bonic d'Espanya", segons la premsa de viatges

Història de la beixamel

Una tradició estesa situa l'origen de la beixamel a la Florència renaixentista, vinculant-lo als cuiners que van acompanyar Caterina de Mèdici en el seu matrimoni amb Enric II de França el 1533. Segons aquesta versió, la cort francesa hauria heretat d'aquells mestres italians una salsa que amb el temps es convertiria en un pilar de la gastronomia europea. Tanmateix, aquesta hipòtesi manca de suport documental: no existeix cap registre que confirmi la presència de cuiners italians al servei de Caterina a França, ni mencions d'una preparació semblant a la beixamel en arxius de l'època.

La primera descripció coneguda d'una salsa que podria considerar-se el seu precedent apareix més d'un segle després, el 1651, a Le Cuisinier Français, el cèlebre tractat culinari de François Pierre de La Varenne, xef del marquès d'Uxelles. Aquell receptari recull una versió primitiva i força diferent de la beixamel actual, cosa que suggereix que la seva evolució va ser paulatina i fruit de l'experimentació culinària francesa. Amb el temps, la invenció de la salsa seria atribuïda al cuiner del duc Louis de Béchameil, el cognom del qual acabaria donant nom a la preparació.

Ja és oficial: BonÀrea obre un nou establiment a la província de Barcelona i arriba a les 300 botigues al territori

Al llarg dels darrers segles, la fórmula de la beixamel ha experimentat canvis constants. Al segle XVIII ja figurava com a base indispensable de la salsa Mornay, i no era estrany trobar variants enriquides amb formatges tan diversos com roquefort, stilton, gorgonzola o bleu d’Auvergne.

Recepta d'Ada Parellada

Aquí tens els ingredients per fer una bona salsa beixamel, segons Ada Parellada: 

• 1 litre de llet.
• 70 g de mantega.
• 70 g de farina.
• Sal.
• Nou moscada.
• Pebre blanc.

Primer, fonem la mantega a la cassola. Afegim la farina de cop i coem a foc lent durant 2-3 minuts fins que veiem que la farina canvia lleugerament de color. Hi aboquem la llet ben calenta i anem coent lentament durant uns 10 minuts, sense deixar de remenar i fins que agafi la textura desitjada. Acabem amb nou moscada acabada de ratllar, sal i pebre. Si no l'aplicarem immediatament, l'aboquem en un recipient i tapem a pell amb paper de forn.

Gastronomia de Parellada

La gastronomia d'Ada Parellada destaca per una combinació equilibrada entre tradició catalana i creativitat contemporània, una fórmula que la xef ha convertit en segell personal al llarg de la seva trajectòria. La seva cuina es caracteritza pel respecte absolut al producte de proximitat i de temporada, que utilitza com a punt de partida per reinterpretar receptes clàssiques amb un llenguatge culinari més lleuger, colorista i actual. Als seus plats conviuen tècniques modernes amb una sensibilitat artesanal que busca preservar l'essència de cada ingredient, fugint d'artificis innecessaris, però sense renunciar a la sorpresa.

A més, ha construït un estil gastronòmic profundament lligat a la sostenibilitat i a l'aprofitament, valors que defensa tant als seus restaurants com en la seva tasca divulgativa. La seva proposta culinària aposta per la qualitat sense excessos, per la senzillesa ben executada i per una cuina propera que convida el comensal a gaudir sense solemnitat.