Més anomalies sanitàries: ara les ambulàncies

EL Servei Català de la Salut (CatSalut) ha informat que atura el concurs de concessió del transport sanitari de Catalunya. El seu import és de 2.130 milions d'euros, en deu anys. Per tant, és el més important de tota la legislatura, com a mínim. Tot quedaria parat per uns tres mesos i potser hi haurà un concurs del tot nou. Vist el nyap efectuat per la Generalitat, té sentit.

Sota el mandat de Mas també va fallir, per decisió judicial ja ferma, la concessió de la privatització d'Aigües Ter-Llobregat. Havia de ser la privatització més important de Catalunya, de sempre. Costarà molts diners a la Generalitat. Cal exposar-ho en uns moments en que Mas està molt angoixat degut a creure que a CDC li caldrien més diners per les campanyes electorals, la que hi ha en curs i dos altres de possibles.

Les dues més importants licitacions de la Generalitat (una de privatització d'una empresa pública i l'altre de contractació d'un immens servei d'ambulàncies sanitàries) no s'han pogut materialitzar per raons diguem-ne, púdicament, que no deixen gens bé a un president (Mas) i a un govern que clarament no és pas "dels millors". Potser no ho seria ni a l'Àfrica subsahariana. Renoi quina tropa, podria tornar a dir el Comte de Romanones.

Balanç catastròfic de la Generalitat

Són dos casos grans greus, envoltats de muntanyes de diners i amanits de sospites. En tot això, el paper de la Generalitat de Mas és més aviat catastròfic, si bé podria usar una paraula pitjor: sospitós. El de les aigües sembla que estigui resolt, quan no és així. La Generalitat haurà de pagar un fotimer de milions, justament.

Més en el present, en la concessió del transport sanitari hi hagué anomalies, aspectes de les quals seran revelats ara i aquí. Parteixen de la valoració tècnica de les ofertes. Hi podrien haver il·licituds espectaculars. La responsabilitat cal buscar-la per la banda del CatSalut, que dirigeix Josep Maria Padrosa. Aquest depèn directament del conseller Boi Ruiz, mentre que directius d'aquell servei foren els responsables de les valoracions tècniques.

Multinacionals i curioses 'valoracions tècniques'

Els concursos públics tenen dues parts. La primera és la valoració econòmica de les ofertes. La segona, la tècnica. La primera és força simple: guanya qui ofereix el servei per menys diners, de manera creïble. En el concurs que tractem hi participaren prop de vint d'empreses. Aspiraven als tretze lots (zones) en que es dividí el conjunt de la immensa concessió, la del servei d'ambulàncies d'arreu de Catalunya.

Inicialment, van guanyar dues inversores multinacionals i, en un tercer lloc, una UTE (unió temporal d'empreses) de les catalanes Egara i Lafuente. Quedà primer el fons d'inversió danès Falck, falcó, en danès. És una multinacional que actua en diversos aspectes de la seguretat i l'empresa d'ambulàncies més gran d'Europa. Inicialment rebé sis lots dels tretze.

Fou seguida del fons d'inversió italià Investindustrial de la família italiana Bonomi, que rebé quatre lots. Una UTE autòctona rebé tres lots. La figura més important de la família és Andrea Bonomi, nascut a Milà i ara amb passaport suís. Rep el renom poc gloriós de "il condottiere", atès que "i condottieri" foren mercenaris medievals. Opera normalment a través del fons Investindustrial, que posseeix una cartera d'uns tres mil milions d'euros.

La família italiana que controla Port Aventura

La família Bonomi posseeix la majoria del control de Port Aventura, inversió de la qual n'arribà a tenir el cent per cent, en haver comprat la participació de La Caixa. Per tant, Bonomi, com el grup danès, tenien bones relacions amb la Generalitat i, en particular, com després s'exposarà, amb Josep Prat, avui mulitiimputat i abans home fort de CDC a les terres tarragonines, la zona amb Port Aventura i Innova, aquesta darrera una creació de Prat.

En la valoració tècnica, va jugar-hi un paper clau el CatSalut. És en aquesta valoració en la que sorgiren nyaps, ben sospitosos. Les al·legacions foren per anomalies grolleres. Han fet que el primer resultat, ja indicat, hagués de ser canviat, davant la perspectiva d'accions judicials que la Generalitat, segons totes les aparences, hagués perdut.

Una segona valoració canviant la primera

El resultat final ha estat òptim pel grup Bonomi, que de quatre lots ha passat a obtenir-ne sis. Impliquen una facturació d'uns mil milions d'euros. La multinacional danesa Falck ha passat a tenir-ne tres, gràcies a haver creat una UTE amb una empresa del Vallès. El volum d'aquest darrer conjunt, dominat per Falck, és d'uns 500 milions d'euros. Finalment, la UTE autòctona esmentada abans es va continuar quedant amb tres lots.

Des de fa més d'un any, el jutjat numero tres de Reus, competent en l'immens procediment per l'escàndol d'origen sanitari Innova, té oberta una important peça separada sobre un aspecte diferent del sempre delicat tema de les ambulàncies. Es va iniciar a causa de papers trobats a casa de Josep Prat, en ocasió d'un escorcoll judicial efectuat per la Guàrdia Civil el 24 de gener del 2014.

Papers trobats en un escorcoll a casa de Josep Prat

En aquells papers s'exposava informació relativa a aquell concurs, avui aturat. Es parlava dels "danesos" als quals ja s'atribuïa aleshores, ben singularment, el Vallès Oriental i l'Occidental, dels quals continua gaudint en aquest moment del procés encara no finalitzat, junt amb la zona de L'Hospitalet del Llobregat. Els "danesos" (que podria dir Prat) han passat de ser els més afavorits a ocupar un gens menyspreable segon lloc. Repeteixo que tindrien unes entrades d'uns mil milions d'euros.

La Guàrdia Civil, en funcions de policia judicial, també trobà una nota referint-se a la "relació ProA-Pomés-Padrosa". L'empresa "ProA capital" és la companyia líder espanyola en el sector del transport sanitari, controlant el 85 per cent del grup de transport sanitari "Ambuibérica".

'Turisme sanitari' i el Clínic

ProA capital està considerant entrar en el món del 'turisme sanitari', negoci que, com vaig explicar fa mesos, també interessa a la privada, però pagada amb diner públic: BarnaClínic, situada, ai las, dins l'Hospital Clínic de Barcelona. Aquest és l'únic Hospital Clínic de l'Estat, tots amb idèntic origen i funcions, que encara no forma part de les corresponents sanitats públiques autonòmiques. Això vol dir que ja en temps en que Xavier Trias era conseller de Sanitat s'estava, com a mínim, covant per part d'alguns la privatització de l'ens històricament més evident de la sanitat pública.

És un tema molt viu avui, amb un període d'al·legacions sobre la seva futura estructura jurídica, respecte a la qual hi ha moltes incògnites. No està clar si Josep M. Piqué, director del Clínic, que sempre va de la mà del molt més poderós Jaume Aubia, cap de fet del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (dominat per CDC) continuarà tirant endavant els seus vells plans privatistes extrems, gairebé pintorescos.

Apareix el cognom de l'exconseller Pomés

El nom "Pomés", trobat en l'inefable paper intervingut a casa de Josep Prat porta a pensar en qui des de fa decennis és un immens poder de CDC en sanitat: Xavier Pomés. Entre molts altres càrrecs, fou conseller de Sanitat sota Jordi Pujol.

El diari digital El Debat, que vaig dirigir, en va publicar dades força espectaculars quant a presumptes incompatibilitats de Pomés, com la de presidir, al mateix temps, el Clínic i el Sant Pau. Com vaig escriure fa anys, Pomés tenia i ha de conservar immensos interessos en el terreny de les ambulàncies privades, titulars de concessions públiques. També és un home determinant en la sanitat propietat de l'ordre religiosa de Sant Joan de Déu.

Ambulàncies del tot diferents

Pel que fa a Padrosa, resulta evident que el paper escrit trobat a casa de Prat només podia referir-se a Josep M. Padrosa, el braç dret de Ruiz a la Generalitat, en molts de camps, inclòs, el de les concessions públiques a empreses d'ambulàncies privades. La valoració dita tècnica està en la base del nyap i de l'aturada de la concessió per valor de més de dos mil milions d'euros.

En aquella valoració inicial d'ofertes no es va saber veure que hi havia ambulàncies que ja estaven en funcionament en altres Comunitats Autònomes, entre elles la d'Aragó. Encara va ser pitjor oblidar valorar millor les ambulàncies amb suport vital garantit, amb metge en el seu interior. Són infinitament superiors en prestacions a les ambulàncies ordinàries. Són prestacions incomparables. En el que exposo s'hauria oblidat fer la distinció, ben clau, quant a servei tècnic.

Tot plegat ara està aturat per decisió de l'Organisme Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), altrament amb tota probabilitat els que s'haguessin sentit afectats per la resolució inicial de la Generalitat probablement ja haurien iniciat una acció judicial.

Prat, ja imputat per un tema d'ambulàncies

Recordem que en l'àmbit de les ambulàncies ja hi va haver una intervenció, en ser imputat Josep Prat per cobrar presumptament cent mil euros d'un empresari d'ambulàncies (Bernardo Coslada) treballant per la Generalitat en règim, ai las, de concessió. Prat hauria cobrat a través d'una seva empresa immobiliària i segurament instrumental.

Tot hauria tingut efecte després d'un contacte de l'empresari Coslada amb el conseller Boi Ruiz. Recordem l'aute judicial d'imputació d'un altre empresari per la compra per una empresa del holding sanitari Innova de pròtesi caducades i sense concurs. Llavors el jutge escrigué que tot hauria succeït després de que aquest segon empresari hagués tingut un contacte "amb el conseller Mena i el president de la Generalitat Artur Mas". Ho afirma textualment aquell aute d'imputació que vaig reproduir.

Fins i tot La Vanguardia n'informà

Recordem també que Prat està imputat per causes diverses, d'origen sanitari i quan tenia càrrecs en aquest camp, atorgats per CDC.

En el tema de les ambulàncies Prat ha estat imputat junt amb quatre fills seus. Fins i tot en va informar La Vanguardia.

Un magnífic aute judicial

Tot plegat mareja, per no dir que fa vomitar. A més, en un ordre positiu, porta al cap i al cor un brillant aute judicial del jutge de Reus que ha imputat a una cinquantena de persones pel cas Innova, entre elles Josep Prat, aquest per un altre episodi del tema d'ambulàncies, així com per altres qüestions del cas Innova, d'origen, repeteixo, cent per cent sanitari.

En aquell aute, el jutge escrivia un històric i brillant paràgraf, en majúscules i amb un tipus de lletra més destacat. El reprodueixo en la seva llengua originària per no desviar-me ni un polsim.

"Los razonamientos anteriores -escrivia el magistrat respecte a un altre procediment, en el marc de l'escàndol Innova- no sólo introducen indicios, como ya se ha dicho, de una falta grosera de control del dinero público, por parte de los responsables del Ayuntamiento de Reus (Innova) sino que confirman, indiciariamente, que el modelo de gestión de Innova (Ayuntamiento de Reus) estaba diseñado para que no hubiese ningún tipo de control. Como se ve en esta pieza separada, de la misma manera que en la pieza principal de la causa, estamos ante un fallo sistémico que propiciaba, con evidente intención que se contratase sin seguir ningún procedimiento y que se pagasen los trabajos sin fiscalizar su realización. En definitiva, se actuaba con evidente perjuicio de esos interés públicos que se supone deben defender y respetar aquellos a quienes se les ha confiado la tarea de dirigir una administración pública".