Caçaries, foc i odi: ascens i caiguda de Deport Them Now, el grup ultra sota la lupa de la Fiscalia

Deport Them Now va néixer el desembre de 2024 amb un manifest incendiari penjat a les xarxes socials. No era una simple declaració: era una fulla de ruta.

Sota el lema #Remigration (remigració) —un concepte copiat dels discursos més durs de l'extrema dreta europea i estatunidenca— el grup reclamava deportacions massives, criminalitzava la immigració i agitava un discurs d'odi frontal.

Christian, el cap

Un jove de 30 anys, Christian L., es va autoproclamar líder de la delegació espanyola; i, des de Mataró (Barcelona) va començar a reclutar seguidors, gairebé tots molt joves, atrets per una barreja tòxica de ràbia, propaganda i estètica supremacista.

En menys d'un any, aquella comunitat digital va passar dels missatges a Telegram a protagonitzar alguns dels episodis més violents de l'extremisme juvenil recent a Catalunya i a Espanya.

Christian L., cap de Deport Them Now, durant una manifestació Cedida

Instigador de Torre Pacheco

La seva acció més notòria —i la que el va portar directament a presó preventiva— va ser la cacera xenòfoba d'aquest juliol a Torre Pacheco (Múrcia). El que va començar com la notícia d'un ancià de 69 anys agredit per diversos joves migrants es va convertir, gràcies a les seves xarxes, en una explosió d'odi coordinat.

Des del compte de Deport Them Now Espanya (ara desactivada) van demanar, literalment, “aplicar la justícia per reunir-los amb Al·là”.

Christian, el líder de Deport Them Now detingut que va cridar a 'incendiar' Torre Pacheco des de Mataró

La crida va calar. Durant diverses nits, diferents col·lectius ultres es van desplaçar al municipi murcià per, en paraules del mateix grup, “caçar” els agressors de l'ancià.

Però, segons els experts en moviments extremistes consultats, per a Deport Them Now, Torre Pacheco va ser molt més que un atac: va ser l'excusa perfecta perquè el grup intentés expandir-se fora de Catalunya i guanyar rellevància dins del mapa ultra espanyol.

Poc després, la Guàrdia Civil va detenir Christian C. al seu Mataró natal acusat de delictes d'odi, associació il·lícita per cometre delictes discriminatoris i tinença il·lícita d'armes.

Diversos membres de Deport Them Now en una imatge de les seves xarxes socials DTN

“Un clima de violència, hostilitat i odi”

En paral·lel, en l'auto que va ordenar l'ingrés a presó preventiva de Christian L., la jutgessa va ser explícita. El detingut, va sostenir, “hauria afavorit un clima de violència, hostilitat o discriminació per motius racistes, tendent a reproduir conductes violentes i d'odi contra el col·lectiu d'origen marroquí”.

La jutgessa de guàrdia de Mataró envia a presó en Cristian, l'instigador de les caceres de Torre Pacheco

La magistrada va descartar risc de fuga —tractant-se d'un jove espanyol, amb arrelament a Mataró, sense antecedents penals i treballant com a vigilant de seguretat privada—, però va subratllar quelcom més greu: el risc imminent de reiteració delictiva. En altres paraules: si quedava lliure, podia tornar a actuar.

La Fiscalia els investiga

Però, tanmateix, Torre Pacheco no va ser el seu primer cop. La sospita de la seva presumpta participació en altres incidents previs al de Múrcia ha portat la Fiscalia de Barcelona a obrir una investigació formal per possible activitat delictiva i motivació xenòfoba.

Segons ha pogut saber Crónica Global, el grup estaria relacionat amb fins a tres incidents previs: en primer lloc, a l'abril de 2025, amb l'aparició de grafits i insults xenòfobs a l'IES Puig i Cadafalch de Mataró, després que un menor racialitzat agredís un altre jove.

A la façana del centre hi va quedar estampat el seu segell: “Deportació”, “Fora islam”, “Remigració”, i la firma que els delata: “Deport Them Now”, que en anglès significa "deportacions ja".

Les pintades que van aparèixer a l'Institut de Mataró a l'abril d'aquest any Cedida

Sabadell, Piera i altres atacs sota sospita

En paral·lel, les fonts consultades també els situen en una batalla campal a Sabadell, ocorreguda poques setmanes després al centre de la ciutat, en què diversos joves ultres van participar en una agressió col·lectiva.

I hi ha més. Tot i que no existeixen proves incriminatòries suficients i el cas està provisionalment arxivat, els experts en moviments extremistes sospiten que el grup podria estar darrere de l'incendi en una mesquita de Piera (Barcelona).

La comunitat islàmica demana que s'investigui com a odi l'incendi de la mesquita de Piera

De fet, la Fiscalia, en el seu comunicat anunciant l'obertura de diligències contra el nucli dur espanyol del grup, va deixar clar que pretén esclarir si els missatges difosos als seus canals de Telegram guarden relació directa amb aquests atacs o els van instigar d'alguna manera.

La mateixa anàlisi s'aplica a una altra agressió sota sospita: l'atac contra un establiment de menjar àrab, un kebab, ocorregut a Cerdanyola del Vallès (Barcelona) i en condicions que encaixen amb l'estil de represàlia del grup.

Els tres caps

Tot i que Christian L. es presentava com el líder indiscutible de Deport Them Now, no actuava sol. Els experts situen a la cúpula de l'organització tres joves de Mataró, tots ells amb un paper actiu en l'expansió del moviment ultra: Christian L., vigilant de seguretat i sense antecedents; Jonathan C., de 40 anys; i José Luis G., de 33.

En el cas de Jonathan, les fonts consultades el defineixen com “un vell conegut”. El seu historial inclou maltractament familiar, robatoris i incompliments de condemna, un patró delictiu que precedeix amb escreix la seva radicalització ideològica.

Christian, però, era la cara visible. El “líder”, com ell mateix es proclamava a les xarxes. En un vídeo publicat a TikTok —gravat en italià— es presentava així: "Sóc Christian, líder de Deport Them Now".

Christian L., el cap de DTN, durant una manifestació Cedida

En els vídeos difosos a les seves xarxes socials, ara desactivades, apareixia repetint un discurs que considerava “injust” el tracte cap als europeus, reivindicant la remigració —el eufemisme supremacista per a les deportacions massives— i alimentant teories conspiratives sobre una suposada “substitució demogràfica”.

El to desafiant era constant. “No ens amaguem darrere de les paraules. No ens agenollem. No us demanarem disculpes”, proclamaven ell i altres membres del grup en diversos clips.

Cercaven projecció internacional

L'ambició del grup va quedar especialment clara amb el desplaçament de Christian a Itàlia per participar a la Remigration Summit 25, celebrada a Gallarate, a prop de Milà.

La cimera va reunir representants de partits i organitzacions d'extrema dreta de mig continent: Alternativa per Alemanya (AfD), Forum voor Democratie (FvD, Països Baixos), el Partit Nacional irlandès, la Lega italiana, Chega de Portugal, i fins i tot grups vinculats a Patriots.eu, el partit europeu presidit per Santiago Abascal.

Els Mossos tanquen el major festival neonazi d'Espanya a Barcelona per evitar aldarulls

La trobada —que pretén consolidar-se com una cita anual identitària— busca coordinar estratègies, generar xarxes de suport internacional i legitimar la narrativa de la remigració com una opció política viable.

Que Christian assistís a aquesta cimera, envoltat de referents de l'ultradreta europea, il·lustra l'aspiració del grup a escalar posicions dins del moviment.

Amb tot, la Fiscalia de Barcelona ja hi ha posat el focus. Ara, el futur de la cúpula ultra dependrà de si les paraules que van sembrar a les xarxes socials es poden traçar fins als incendis, les baralles i les caceres que es van registrar després.