Hi ha una pregunta que es repeteix una vegada i una altra entre els agents socials del sector educatiu: si es va aprovar per una àmplia majoria la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) de 2009, per què es tramita una altra norma que garanteixi la despesa del 6% del PIB català quan ja estava previst?
L'escepticisme de les organitzacions educatives va planar durant la ponència de la Proposició de llei de garanties del finançament del sistema educatiu català amb un mínim del 6% del PIB per a l'Educació. La sessió ordinària va comptar aquest dimarts amb 13 intervencions que van deixar clara una qüestió: hi ha diners, però la gestió en inversió falla, donats els resultats basats en la qualitat i resiliència de l'alumnat i la preocupació de la comunitat.
Infrafinançament
"Hi ha un incompliment manifest de la LEC, s'ha explicitat en les darreres ponències, i les dades són clares i preocupants", va afirmar el representant de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya en referència als dictàmens del Síndic de Greuges o d'informes diversos. "L'infrafinançament educatiu no és una anècdota, i la desconfiança i la desafecció s'alimenta de fets", va afegir.
La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) va aconseguir el desembre de l'any passat 57.741 signatures, per sobre de les 50.000 necessàries, per la qual cosa es va aconseguir la seva tramitació parlamentària. La norma imposa una planificació a quatre anys vista, però, com es pot aconseguir tal propòsit sense pressupostos autonòmics? Després de 16 anys, la complexitat de les aules submergeix l'administració en un repte majúscul i els resultats en matèria de competències bàsiques entre l'alumnat de Catalunya dispara la insatisfacció.
Malestar
El soroll de fons era present entre els congregats a la sessió, ja que les discrepàncies amb el Departament, liderat aquesta legislatura per Esther Niubó, ja no es conformen amb les reunions de despatxos ni amb la pacient espera, sinó que comencen a ser palpables al carrer i en les accions sindicals que aquest curs 2025/2026 van prendre la seu de la conselleria: la vaga del personal laboral docent el dia 8 de setembre o les pròximes protestes del 15 de novembre.
Els sindicats van parlar de "malestar generalitzat" en la presentació del curs acadèmic i les mancances a les quals s'acusa la Generalitat podrien quedar dissimulades, però els informes comencen a llastrar la confiança dipositada en el funcionament òptim del sistema.
La consellera d'Educació i FP, Esther Niubó, al Parlament de Catalunya.
L'informe PISA de 2022 assenyalava el suspens en matemàtiques com la segona pitjor comunitat del país, igual com es va constatar a l'estudi TIMSS de 2024 i en els resultats en competències bàsiques del curs 2024/2025, on no es va arribar al mínim en ciències i tecnologia, ni matemàtiques ni llengua anglesa.
Les tasques són múltiples: ja sigui assegurar l'accessibilitat i finançament de l'etapa de 0 a 3 anys, així com el reforç amb plantilla especialitzada per als centres d'alta complexitat. "El 6% ha de ser una aposta per la cohesió social i la responsabilitat política és que es tradueixin en uns pressupostos", va advertir.
Sense pressupostos
Els pressupostos són el taló d'Aquil·les del PSC, sobretot després que la consellera Sílvia Paneque reconegués que és "gairebé impossible" tenir els comptes de 2026. Un obstacle per materialitzar algunes de les reivindicacions dels col·lectius, per exemple, l'augment salarial del 25% que van demanar els sindicats docents, igual que el finançament de les llars d'infants privades, ha excusat el Departament.
"Passem de la reforma de l'escola a reformar l'entorn educatiu, per això demanem una planificació amb mesures sostingudes, sense un discurs partidista", va expressar el ponent. Una qüestió que es va ressaltar també des de l'Associació Catalana de Llars d'Infants, el representant de la qual va expressar que les lleis i els compromisos signats al llarg d'aquests anys demostren una "necessitat" davant "una clara manca de recursos". Un aspecte que afecta de ple les escoles infantils.
La concentració del sector privat va posar en alerta el sistema, que oscil·la entre la inversió pública i el manteniment de la xarxa primigènia, però hi ha diverses capes a analitzar. En la darrera dècada, s'han tancat més d'un centenar d'instal·lacions privades i, com que es tracta d'una competència de la Generalitat, l'associació es troba amb els dubtes dels ajuntaments per donar resposta a la demanda de places per part de les famílies.
Abandonament escolar
"Hi ha una manca de recursos i d'una gestió eficient", va comentar, a banda d'una cada vegada més acuciant manca de suport estructural, com es va denunciar a l'escola Milagros Consarnau de L'Hospitalet. "Com i qui garantirà que es compleixi aquesta llei?", es va preguntar davant dels presents, "espero que no s'hagi de fer una tercera. Hi ha reptes per davant, com disminuir la taxa d'abandonament escolar, que se situa en el 13,7%, per sobre de la mitjana nacional i europea, i que arriba al 16,5% en el cas de l'alumnat estranger.
Amb un pressupost que en una dècada ha passat dels 4.400 milions d'euros als gairebé 7.500 milions d'euros, la patronal dels centres concertats i privats va citar diversos articles de la LEC de 2009, on es parla de criteris d'igualtat i suficiència, gratuïtat, recursos públics i finançament. Un repte que no s'ha assumit completament en el decurs dels anys i que, per a aquest sector, ha suposat aprimar el que es destinava a la concertada d'un 25% a un 21%.
Tot i així, un dels grans oblits ha estat en referència a les arts a Catalunya. Des de l'Associació Catalana d'Escoles de Música es va assenyalar que el pressupost està congelat en els 5 milions d'euros des de l'any 2015. "No es compleix gairebé res en matèria artística", va manifestar en referència a la LEC. Amb un volum d'entre 40.000 i 50.000 estudiants, si es compta amb les persones adultes, hi ha deures pendents, ja sigui la constitució de l'Institut Superior de les Arts o la creació d'un consell assessor.
Opositora abans de l'inici d'una prova d'oposició
Formació Professional
A més, va apuntar a l'estat "precari" de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), amb un dèficit del 30% per al seu finançament. "Caldrien 20 milions, no els 13-14 milions actuals", va defensar, per tal d'assistir amb prou qualitat als més de 800 alumnes que acull actualment. Arran de la qüestió, va animar el Departament a contemplar en la futura definició dels ensenyaments artístics no reglats les arts visuals i plàstiques, igual que el teatre, com fa a la Comunitat Valenciana.
Més enllà de l'adjudicació de places, la Xarxa de Professorat Tècnic d'FP va advertir que la inclusió i l'equitat "no existeixen" en aquesta etapa educativa, ja que hi ha una gran manca d'orientadors i falta una inversió "substancial" en les infraestructures i la maquinària de què disposen els centres de formació. Així mateix, la FP Dual també va atreure les crítiques, ja que la reducció d'hores pràctiques a l'institut per al seu trasllat a l'empresa s'enfronta a la manca de coneixements a causa de la manca de temps a l'aula.
Propòsits
Amb això, va atendre que el professorat de FP hauria de "equiparar-se" salarialment a la resta de cossos docents, per evitar la fuga de professionals. "Un terç dels docents vol deixar la professió", va criticar, cosa que suposa un llast estructural per al sistema, on també s'aprecien buits en les matèries de matemàtiques, informàtica i català.
Hi ha més places de FP, més personal d'atenció educativa i d'administració i serveis, també 200 aules més d'acollida i una major oferta de docents amb la pròxima publicació de les oposicions. Malgrat els esforços de la Conselleria de cara a aquest curs que es motiven en proporcionar una educació equitativa i de qualitat, la comunitat educativa fa temps que demana canvis, amb una nova llei que ve a repetir el que ja hi havia però amb el propòsit que, aquesta vegada, es compleixi.