L'ombra de 'Bubito', l'estibador assassinat a Montgat, sobrevola el judici amb dos mossos implicats

La segona sessió del judici per l'hipotètic muntatge del port ha tingut aquest dimarts un protagonista inesperat: David Caballero, alias Bubito, l'estibador assassinat al novembre del 2024 d'un tret al cap a les portes de l'escola Hamelin-Laie de Montgat (Barcelona). 

El seu nom ha ressonat en nombroses ocasions a la sala de vistes, especialment durant la declaració de l' estibador Carlos L., víctima del muntatge que el 2016 el va dur a ser detingut per la suposada possessió de gairebé un quilo de cocaïna, diverses peces de haxix, una destral i una pistola semiautomàtica.

"Va ser 'Bubito'"

Segons ha explicat l'estibador incriminat davant del tribunal, va ser Caballero qui va ordenar que li col·loquessin drogues i armes a l'interior del seu vehicle.
Una teoria que, no obstant això, mai va quedar provada durant la instrucció policial i, per tant, no figura a la causa. 

Carlos L. ha relatat que l' enemistat entre ells era coneguda a l'entorn portuari i que fins i tot van arribar a les mans al gener del 2016 durant una compareixença a la Ciutat de la Justícia. "Volien treure'm de l'escenari", ha verbalitzat davant del tribunal. 

La guerra pel control del Port de Barcelona va derivar en un enfrontament a la Ciutat de la Justícia

L'origen de la seva enemistat, ha explicat, es remunta a l'any 2008 amb l'aparició del blog “Els gripaus del port”, una pàgina web anònima que assenyalava diversos estibadors de Barcelona com a delators i narcotraficants, entre ells a Caballero, al qual se l'acusava de ser confident policial. "Ell era informador de la policía i gaudia d'impunitat", ha assegurat l'estibador

L'entorn de Bubito va assenyalar llavors l'estibador com a artífex d'aquest blog. Inclús, ha manifestat, el van amençar amb una barra de ferro i va rebre un navajazo a l'esquena. 

Imatge del blog "Els gripaus del port", des d'on van vessar amenaces contra 'Bubito' FOTOMONTATGE CG

'Bubito' va estar en el punt de mira

Durant la sessió també ha declarat Patxi, el sotxerrà que va liderar la investigació. L'inspector policial ha reconegut que es va investigar a Caballero, tot i que aquestes diligències no van quedar reflectides a la causa principal.

L'inspector ha precisat que la línia sobre Bubito es va abandonar per manca d'indicis concrets i que es va decidir centrar la investigació en els dos agents dels Mossos d’Esquadra implicats, arran dels descobriments de la Divisió d'Assumptes Interns (DAI). Caballero va arribar a ser entrevistat com a testimoni, però mai consta com investigat formal.

El sotxerrà també s'ha referit a les informacions provinents de confidents policials que van apuntar a l'agent i al caporal de la unitat d'investigació de Sant Martí, tot i que —ha admès— que no es van aportar més proves material que sustentessin aquestes sospites.

El gruix de la càrrega acusatòria es centra, doncs, en les consultes que presumptament es van realitzar des de comissaria mesos abans dels fets i en la informació que els va facilitar la DAI. 

Imatge d'arxiu d'un agent dels Mossos d'Esquadra Mossos d'Esquadra

Les defenses veuen mancances 

Les defenses dels dos funcionaris, representades pels lletrats José Ramón Sorní i Sandra Melgar, han lamentat en aquesta segona sessió que moltes diligències essencials van quedar sense practicar, especialment aquelles que podrien haver descartat la implicació dels Mossos.

Ambdós han insistit en les inconsistències sobre els torns de treball del dia en què es van fer les tres consultes des de l'ordinador del cap de la unitat —el març del 2016— en les quals es van buscar els noms de David Caballero, Carlos L. i el vehicle de l'estibador.

Els advocats de la defensa subratllen que no s'ha acreditat qui va realitzar aquestes cerca i que els horaris oficials no coincideixen amb els torns reals: l'agent acusat treballava pel matí, mentre que les consultes es van fer a la tarda, quan ja no estava de servei.

Extrem que Patxi, el sotxerrà, no ha pogut justificar. 

El “xivatazo” anònim

L'instructor també ha recordat que el dia de la “col·locada” de la droga i les armes, un home identificat com “Alberto” va trucar a la comissaria de Sant Martí per parlar amb Trini, un agent conegut per la seva xarxa d'informadors en l'àmbit del narcotràfic.

Durant la trucada, el tal “Alberto” va alertar que un Volkswagen Golf contenia droga i armes a l'interior, estacionat a la zona de Francesc Macià.
Aquest avís va activar l'operatiu que va culminar amb la detenció de Carlos L.

L'instructor ha assenyalat que el propi agent Trini sospità des del principi de la trucada, ja que els seus informadors mai el cridaven per aquest sobrenom. La investigació policial considera que aquest "Alberto" és, en realitat, un dels altres dos civils investigats. 

Imatge de la secció 5ª de l'Audiència de Barcelona minuts abans del judici d'aquest dilluns 27 d'octubre MSG

Escorcolls i gravacions

Les defenses també han tornat a qüestionar la validesa de les intervencions telefòniques i de la sonorització de l'oficina i el vehicle policial.

L'instructor ha reconegut que, durant la fase d'investigació, es va deixar deliberadament un atestat sobre la taula per provocar una conversa entre els agents mentre el despatx estava sent gravat.

Durant la primera sessió del judici, en l'apartat de les qüestions prèvies, els lletrats José Ramón Sorní i Sandra Melgar van sol·licitar la nul·litat de les intervencions telefòniques i de la sonorització del vehicle i de l'oficina policial en les quals treballaven els seus clients.

Sorní, advocat de l'agent, va denunciar una vulneració de drets fonamentals, argumentant que les intervencions van ser “prospectives” i carents de fonament.

Els Mossos acusats d'inculpar a un estibador en un cas de drogues demanen anul·lar les escoltes

La Fiscalia manté la seva acusació inicial contra els quatre processats —els dos Mossos i els dos civils— per detenció il·legal, revelació de secrets, delicte contra la salut pública agreujat, tinença il·lícita d'armes i aprofitament d'informació privilegiada.

Sol·licita penses d'entre 6 i 17 anys de presó, a més d'inhabilitacions professionals, multes superiors