Trencar tabús com a fisioterapeuta: "Del sòl pelvià masculí se comença a parlar, però queda per descobrir"

Hi ha 18 persones a la sala, quatre d'elles dones i, la resta, homes. Només hi ha dos aparentment joves, però tots ells estan aquest divendres escoltant una qüestió que encara continua sent tabú: tractar el sòl pèlvic masculí. Hi ha curiositat, moltes preguntes, i, sobretot, ganes de treballar en prevenció per la salut.

L'escenari de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Blanquerna el conquereix David Sánchez Rienda, fisioterapeuta i precursor de la gira divulgativa Salut pèlvica masculina, més enllà del tabú de la mà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. Una gira que ha anat fent parades a cada província catalana i que, arribada a Barcelona, es troba amb l'interès per visibilitzar aquesta part de l'anatomia que està a l'imaginari associada a les dones.

Una ginecòloga de Catalunya sobre l'orgasme femení: "Cal derribar els tabús per avançar"

"Trencar el tabú"

Després de 30 anys, els fisioterapeutes cada vegada s'especialitzen més en aquest àmbit per donar resposta a qüestions relacionades amb la disfunció erèctil o la incontinència urinària, que són només algunes de les conseqüències de les prostectatomies —cirurgia per extirpar la pròstata en sofrir un càncer. "La visibilització és clau i aquesta formació va enfocada a trencar amb el tabú i començar a anar al fisioterapeuta, com passa amb les dones", va afirmar davant de l'audiència.

Sánchez és desenfadat i parla sense embuts. És gràfic i l'enfocament de la xerrada destaca sobre la utilitat que seria pels homes conèixer el seu cos per tal de lograr una major prevenció. Més enllà dels exercicis Kegel, l'expert a primera vista sap si el pacient coneix el seu sòl pèlvic quan els demana que moguin el penis o, independentment dels glutis o els abdominals, la musculatura posterior i davantera que hi ha a la zona testicular.

Sala de la Universitat de Blanquerna on es va desenvolupar la xerrada sobre sòl pèlvic masculí Emma Skantz Barcelona

"Parlar amb naturalitat"

"Del sòl pèlvic masculí s'ha començat a parlar, però queda molt per descobrir", va comentar, "els homes toquem a un centre de fisioteràpia quan ja necessitem ajuda". El femení, popularitzat en la societat, es relaciona directament amb els dolors de la menstruació, les pèrdues d'orina a causa del part o les conseqüències fisiològiques de l'embaràs. Fins i tot, amb l'ús de bolquers. "Parlar amb naturalitat", aquesta és la recepta més senzilla. 

El sòl pèlvic pot presentar dues formes: massa feble o tens. Per una banda, el llevatge d'objectes pesants, l'estrenyiment, la tos crònica, el sobrepès o l'envelliment repercuteix en la flacciditat, mentre que la rigidesa es relaciona amb l'estrès o l'ansietat, l'esforç excessiu en els abdominals del tronc, el sedentarisme o algún tipus de sequela a causa d'una cirurgia. 

També, altres qüestions que poden tenir impacte en el sòl pèlvic és la higiene postural —caminar dret o controlar la respiració per tal de manejar la pressió del diafragma—, o la pràctica d'esports com el ciclisme, l'hockey, el ball o l'hípica. La mala pràctica provoca una sèrie de dolors indescriptibles, ja que es troba insertat en un lloc on li travessen gairebé tants nervis com al cervell. Però, quines són les senyals alarmants?

Les senyals alarmants

Per exemple, llevar-se tres vegades per la nit per orinar, "empènyer" a l'hora d'orinar o que hi hagi una disminució del flux i, pel que fa a l'àmbit sexual, la disminució del desig sexual o l'erecció matinal —a part de les condicions típiques de l'edat— o el dolor postcoital, que pot ser una senyal que els músculs al voltant dels genitals poden estar contracturats. També, el dolor després de l'esport, sobretot al púbis. 

"No saben assenyalar on tenen el dolor, ho fan de forma molt genèrica, al contrari del que sol passar amb les dones, que identifiquen si el dolor està als òvuls o a la vagina", va concedir Sánchez.

D'acord amb l'Estudi sobre la Salut del Sol Pèlvic a Catalunya, fet pel Col·legi, un 46% de les dones notifiquen que pateixen patologies del sòl pèlvic, i baixa fins al 36% en el cas dels homes. Els dolors més comuns són el lumbopelvià —zona baixa de l'esquena i pelvis— (19%) i la incontinència urinària (14%), reflecteixen.

Una altra ombra que emergeix és la malaltia. El progressiu creixement de la pròstata pot derivar en dues probables situacions: l'hiperplàsia prostàtica benigna o el carcinoma. El primer cas té una sèrie d'avisos clínics altament demostrats, com la dificultat per orinar o la disfunció erèctil, en canvi, el càncer apareix de forma silenciosa.

Sueño de una noche de verano: Barcelona se convierte en capital del sexo y el techno

Cas real

Així li va ocórrer a Albert. Ara té 57 anys i fa cinc anys li van diagnosticar càncer de pròstata. Va venir acompanyat a la xerrada per la seva esposa Montse, infermera especialitzada en urologia. Fins que va arribar el tumor a les seves vides, a penes coneixia quins eren els tractaments recomanats per a la zona pèlvica, confessa, així que van començar a informar-se de totes les fonts que podien. 

Albert admiteix que al seu entorn segueix sent un tema "tabú" i que, en tot cas, ho comparteix amb qui ha tingut una experiència similar, com va passar amb el seu cunyat. "En aquestes xerrades aprenem sempre alguna cosa nova", sosté el seu acompanyant i, junts, han superat el sarcoma després de cinc anys d'aprenentatge constant en què han aconseguit suavitzar la cara més vulnerable de la recuperació. 

El fisioterapeuta David Sánchez Rienda durant la xerrada a Barcelona sobre el sòl pèlvic masculí Emma Skantz Barcelona

Noves masculinitats

"Volem que la pelvis sigui feliç, sense color ni problemes", va indicar Sánchez. Per això, va defensar per un equip interdisciplinari en què s'impliquin els uròlegs, andròlegs, oncòlegs, els entrenadors personals, els nutricionistes i, sobretot, el suport de l'entorn. Donar un pas endavant per evitar que l'ego i la vergonya, dues de les traves més comunes amb les quals es troben en consulta, a través de l'educació sexual afectiva de la joventut i la pràctica esportiva en totes les etapes. 

L'autoexploració de les mames, la identificació dels genitals, assistir a les revisions anuals amb l'uròleg a partir dels 45 anys, conèixer els perills de contraure una infecció del Helicobacter pylori o el papil·loma humà (principals causants de càncer) o saber que, encara que no es tingui pròstata, existeixen noves formes de viure la sexualitat, com la sensació orgàsmica a través de la retroeyaculació —arribar a l'eyaculació sense expulsar semen—, són algunes maneres de "crear una nova imatge de la masculinitat" i treballar "les por i les inseguretats" amb les quals conviuen cada dia tants homes.

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial