El cas del catedràtic Ramón Flecha, investigat per assetjament, sacseja el debat al Parlament
La consellera d'Universitats detalla les xifres de denúncies per assetjament als investigadors a Catalunya i subratlla el respecte per l'autonomia de la Universitat de Barcelona
Contingut relacionat: Ramón Flecha, referent en violència de gènere, nega les acusacions de coacció sexual i abús de poder
Notícies relacionades
La discussió al Parlament va evidenciar que el cas Flecha ja no és només un assumpte intern de la Universitat de Barcelona, sinó un problema que qüestiona la capacitat de resposta del sistema universitari català.
El Parlament de Catalunya va acollir aquest dimarts la compareixença de la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, convocada per informar els grups parlamentaris sobre les actuacions del seu departament en relació amb el cas que afecta el catedràtic emèrit de la UB Ramón Flecha, acusat per fins a 14 dones de presumpte assetjament i abús sexual, violència psicològica i explotació laboral.
Núria Montserrat, la consellera de Recerca i Universitats, en la compareixença al Parlament aquest dimarts
La sessió es va centrar en la resposta institucional davant les acusacions i en la gestió de les denúncies d'assetjament al sistema universitari català.
El context del cas i la resposta de la UB
El cas va sortir a la llum el juliol de 2025 després d'una denúncia interna presentada davant la UB. Les acusacions contra el fundador del grup de recerca Comunitat de Recerca sobre Excel·lència per a Tothom (Crea, en les seves sigles en anglès) descriuen un patró de presumpta coacció sexual i abús de poder que s'hauria estès durant gairebé tres dècades.
Tant Flecha com la directora del grup, Marta Soler, han negat de forma categòrica els fets, que qualifiquen de "totalment falsos" i fruit d'"una perversa fabulació". Aquest digital s'ha posat en contacte amb l'acusat per conèixer la seva opinió sobre la compareixença parlamentària, però ha declinat respondre les nostres preguntes.
Davant la gravetat del cas, la UB va suspendre cautelarment el catedràtic i va activar un dels seus procediments interns d'investigació, amb la constitució d'una comissió d'experts integrada per tres especialistes —entre ells, dues dones— amb formació específica en violència de gènere i assetjament institucional.
La universitat ha assenyalat que 11 de les denunciants descriuen conductes que, de confirmar-se, podrien ser constitutives de delicte. El cas se suma, a més, a dues denúncies internes prèvies sobre el funcionament del grup Crea el 2004 i 2016.
Les xifres d'assetjament
Durant la seva intervenció, la consellera Montserrat va presentar les darreres dades consolidades sobre assetjament sexual al sistema universitari català. El 2024 es van registrar 14 denúncies, a falta d'incorporar la informació de tres centres. La consellera va contextualitzar la xifra assegurant que representen "el 0,0012% del personal investigador". "És molt o és poc? El nombre ideal seria zero, però també vull posar en valor les xifres", va afirmar.
Pel que fa a les actuacions concretes del seu departament respecte al cas Flecha, Montserrat va insistir que manté “màxim respecte per l'autonomia universitària” i que correspon a la UB completar la seva investigació i aplicar les mesures pertinents. També va evitar detallar si el Govern ha dut a terme iniciatives addicionals.
Contactes, protocols i crítiques al Parlament
Montserrat va reconèixer que el seu departament no ha contactat amb les denunciants, al·legant prudència pel secret de sumari i la fase processal en curs. Va reivindicar, però, el "respecte absolut" cap a les dones que han denunciat els fets i va repassar els protocols de prevenció i actuació contra l'assetjament implantats els darrers anys en l'àmbit universitari.
El to dels grups parlamentaris va evidenciar preocupació i desacord. ERC va recordar que el cas "va més enllà del protocol antiassetjament" i afecta també altres mecanismes interns, com el d'assetjament laboral.
El PP va lamentar que la UB no hagués actuat abans i va criticar que la direcció de Crea negués les acusacions des d'un inici.
La CUP, per la seva banda, va advertir que l'autonomia universitària "no pot ser una excusa" quan estan en joc drets fonamentals.
Propers passos
La investigació interna continua sota la supervisió de la comissió designada per la UB. Està previst que el rector, Joan Guàrdia, comparegui al Parlament un cop se'n coneguin les conclusions.
