Nogueras imita a la CUP, de pa al supermecat

Diumenge de resums i entrevistes sobre la ruptura entre Junts i el PSOE, un moviment tectònic en curs i que de moment no ha provocat grans esquerdes en el panorama polític nacional. La legislatura va en mode pilot automàtic.

El president del Govern, Pedro Sánchez, s'enorgulleix davant l'adversitat, com va demostrar dijous passat al Senat. Cal dir, no obstant això, que les adversitats en forma de senyories van ser un complet fiasco. De manera que el líder del PSOE va sortir indemne i fins i tot reforçat. La gran novetat van ser les ulleres de Dior estil pitonís Rapel.

Davant les circumstàncies informatives i la relativa calma després d'una setmana de funerals per la gota freda (els mitjans parlen del funeral de Mazón i ja se li busca relleu) i de ruptura, a El País mostren a primera plana una entrevista amb la senyora Míriam Nogueras en la qual davant de la manca de recursos retòrics la representant de Puigdemont a Madrid reinventa un eslogan de la CUP.

Dels "no volem les engrunes, volem el pa sencer" hem passat al noguerenc "volem el super sencer, no una llista de la compra". ¿Patètic?

"Miriam Nogueras: “La legislatura no pot arribar al 2027 perquè Sánchez no té majoria”", diu el diari de Prisa a la portada. A la pàgina interior, el titular és que "Aquest Govern no és bo per a Catalunya i sí ho és per a Madrid".

L'entrevista ve signada per Javier Casqueiro i comença així: "La vicepresidenta i portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras (45 anys, Dosrius, Barcelona), és molt més que l'executant de les ordres de Carles Puigdemont a Madrid. No ho explicita; però, si per ella fos, Junts hauria trencat molt abans amb el Govern del PSOE i Sumar, dels quals no es fia tant com del PP, Vox i d'Espanya".

A continuació, les preguntes i respostes més substancials:

P: Per què ara?

R: Em remeto al darrer punt de l'acord que vam signar, que és que l'estabilitat de la legislatura anirà en funció del compliment dels acords. El lògic és que nosaltres fem parades per comprovar com van. Ja fa un any vam plantejar una qüestió de confiança i a principis d'aquest any a Suïssa i juntament amb l'equip de mediació i verificació, se'ns va proposar, i es va fer públic, retirar aquella moció per donar-los uns mesos per complir el compromès.

La llista és llarga. Hem estat superlleials, però ja el 9 de juliol vam dir que la pròrroga no duraria tota la legislatura. Estan avisats des de temps. La setmana passada vam dir que era l'hora del canvi. Això no és un ultimàtum. Això no és un avís. Això és una ruptura. Aquest dilluns, la Direcció de l'Executiva Nacional va decidir que es trencava i, per tant, crec que les coses han succeït de manera coherent, lògica i avisada.

P: No hauria estat més argumentat i entenedor esperar que el Govern els mostrés el seu projecte de Pressupostos per al 2026 i llavors, amb totes les xifres ja públiques, esgrimís l'acusació que Catalunya és maltractada en els pressupostos públics?

R: No els regalarem ni un minut més perquè intentin enganyar més als ciutadans. No estan fent absolutament res. Catalunya no està guanyant res amb la dependència actual de l'Estat espanyol i la no execució d'inversions davant la sobreinversió a Madrid.

P: En què es notarà al Congrés i per als catalans que Junts passa a l'oposició? Com s'articularà aquesta nova posició?

R: Em sorprèn que, sense majoria, Pedro Sánchez no hagi comparegut per donar explicacions de com ho farà. Amb Junts s'ha tren...åa, no es parla, no es dialoga, s'ha acabat i no negociarem. Nosaltres ens cobrarem tot el que hem negociat, tancat i signat abans de la ruptura. Ja no ens veurem a Suïssa. No obrirem espais nous de negociació per blanquejar que han incomplert tot.

P: Han descartat només ara qualsevol possibilitat de moció de censura amb PP i Vox o per tot el que duri aquesta legislatura?

R: Es parla com si només existissin dos escenaris que són eleccions o moció. I complir amb els catalans?

P: PP i Vox descartats si la legislatura dura fins al 2027?

R: Com durà la legislatura fins el 2027 si Pedro Sánchez no té majoria? Sánchez menteix quan diu que la legislatura pot acabar. La legislatura no pot arribar fins al 2027 perquè no té majoria

En La Vanguardia, una crònica de Manel Perez destaca que "La gran patronal catalana aposta per Junts com a aliat mentre segueix viva la legislatura".

Del seu text: "En el món empresarial català, l'augment de la tensió o la suposada ruptura entre el Junts de Carles Puigdemont i el Govern de Pedro Sánchez s'ha rebut amb prudència".

"Les queixes per la quasi segura absència de pressupostos generals de l'Estat per tercer any consecutiu serveixen com a argument per pensar si estan més a prop el final del Govern progressista de coalició i la convocatòria d'eleccions, possibilitat que es veu amb cert agrat, especialment pel canvi de política fiscal que es presumeix aplicaria un futur govern del PP".

"Però, de moment, el més probable és que la situació es prolongui tota vegada que Sánchez assegura que mantindrà viva la legislatura fins al 2027".

"I en aquesta tesitura, la principal organització empresarial catalana, Foment del Treball, que presideix Josep Sánchez Llibre, aposta per mantenir-se al costat de Junts. “Mentre la legislatura estigui viva i no hi hagi eleccions, Junts és el nostre aliat; ha estat fiable, ha demostrat lleialtat i ha complert amb tots els compromisos que ha assolit”, remet el líder empresarial, que ha cultivat des de fa anys la relació directa amb Puigdemont i el seu entorn més proper".

"Al seu parer, es tracta de mantenir els ponts amb els independentistes, sempre sense descuidar les bones relacions amb els altres partits, el PSOE i també de la dreta, especialment el PP d'Alberto Núñez Feijóo". (Espai en blanc)

"Una actitud que comporta també voluntat de convivència amb la situació política, malgrat les complicacions de la vida parlamentària i de la pràctica impossibilitat d'aprovar els pressupostos de l'Estat, i sobretot capacitat d'intervenció i de defensa dels seus interessos a través de la seva aliança amb Junts. Una combinació que als passadissos de la barcelonina Via Laietana, on Foment té la seva seu, agrada comparar amb l'eficàcia del PNV, però amb la potència d'una economia de major envergadura".

"I de fons, un paisatge d'alt creixement econòmic i molts beneficis, el que als ulls dels principals representants de l'alta burgesia catalana és un factor clau. “Ara només faltaria compensar el desequilibri de creixement amb Madrid”, assenyala un dels membres més representatius de l'elit empresarial".

"Al judici de Sánchez Llibre, són moltes les carpetes en les quals els de Puigdemont poden tenir un paper determinant, especialment en temes fiscals, com els impostos de patrimoni o successions, en els quals els vots dels independentistes podrien confluir amb els dels populars i fins i tot els de Vox per desactivar-los".

I: "Per fonamentar aquest anàlisi, remet a la llista de matèries en les quals el vot dels set diputats de Junts al Congrés ha estat clau perquè els interessos i les propostes empresarials tirin endavant. Des del descarrilament de la jornada de 37,5 hores impulsada per la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, fins a l'aturada a l'impost a les empreses energètiques, el bloqueig a l'entrada dels sindicats en els consells d'administració de les empreses, els impostos a les mútues sanitàries privades o l'augment de les cotitzacions dels autònoms".

De manera que és la patronal Foment la que s'encarrega de fer els dos papers, el de la senyora prostituta i el de la simpar Ramoneta mentre Puigdemont acaricia els seus gats i la senyora Nogueras llença pestes i venablos d'arreu. (Espai en blanc)

Mentrestant, Sánchez pergeña la seva estratègia per arrelar-se a la cadira de president. "De ressuscitar a Franco a viatjar a Colòmbia: les cortines de fum de Sánchez després de la porta de Junts", assenyala Vozpópuli al respecte.

El text és de Luis Casal: "Pedro Sánchez ha tornat als seus refugis preferits quan la política domèstica se li torça: el passat i l'estranger. Cada vegada que la legislatura s'esglaia, el president desempolva a Franco i prepara la maleta. Aquesta vegada, el calendari li ha sortit perfecte: mentre Puigdemont anuncia des de Perpinyà que l'idil·li s'ha acabat, la Moncloa organitza homenatges a l'antifranquisme i una gira llatinoamericana que comença a Belém (Brasil) i acaba a Santa Marta (Colòmbia). Dos escenaris sense votacions, sense Junts i sense Feijóo".

"La seqüència és reveladora. El mateix dimecres en què Junts consumava la porta política, Sánchez aprofitava la sessió de control al Congrés per anunciar que abans que acabi novembre el Govern publicarà al BOE un catàleg amb tots els símbols i elements franquistes que han de ser retirats “d'una vegada per totes” de l'espai públic. Ho va fer en resposta a una pregunta d'EH Bildu, però el gest va tenir una lectura més àmplia".

"L'Executiu ja havia iniciat a juny els tràmits per il·legalitzar la Fundació Francisco Franco, un procediment impulsat pel Ministeri de Cultura a través del Protectorat de Fundacions. Aquesta setmana, el ministre de Memòria Democràtica, Àngel Víctor Torres, va reforçar el missatge en un acte institucional a l'Auditori Nacional: “Continuarem reconeixent a qui van lluitar per la democràcia més enllà del 2025”. En plena tempesta parlamentària, el Govern estén així els homenatges pel 50è aniversari de la mort del dictador, una efemèride que, segons Torres, “no es tancarà el 20 de novembre”".

I: "El calendari també ajuda. Dijous, Sánchez participarà a la Cimera de Caps d'Estat a Belém (Brasil) i, uns dies després, a la IV Cimera CELAC-UE a Santa Marta (Colòmbia). Dos escenaris internacionals que permeten projectar lideratge exterior just quan el sòl intern es resquebraja a dins. El president tornarà a posar amb mandataris estrangers mentre a Espanya s'acumulen els núvols: sense Pressupostos, sense majoria clara i amb Junts marcant distàncies".

En la premsa d'orientació nacionalista també reparen en els dos líders nacionals. "La inconsciència de Sánchez i l'immobilitat de Feijóo després de la ruptura de Junts", assenyala un titular d'El Nacional.

Del text de Martí Odriozola i Marcé: "A la Moncloa i a Gènova han canviat poques coses després que Junts hagi trencat formalment el pacte d'investidura de Pedro Sánchez i hagi anunciat que deixarà de recolzar al PSOE". (Espai en blanc)

"Totes les veus del Govern repeteixen que no ha canviat res i que la seva fulla de ruta continuarà sent una negociació que els juntaires rebutgen. Uns volen parlar en una taula i altres es neguen a seure en ella. Els socialistes resten importància al divorci". (Espai en blanc)

"Mentrestant, el Partit Popular fa servir la decisió de Carles Puigdemont per presentar-la com un símptoma més de la debilitat del Govern i la inviabilitat de la legislatura, però segueixen sense activar cap botó per accelerar-ne la finalització. No hi ha rastre d'una hipotètica (i encara llunyana) moció de censura. PSOE i PP coincideixen en observar passivament com Junts juga la seva pròpia partida".

Quant a l'eventual moció, en