Els metges especialistes, obligats a treballar 'sense papers': "Triguen cinc anys en homologar el títol"

Un requeriment presentat a Inspecció Sanitària contra l'Hospital Fundació Sant Joan de Déu de Martorell posa sobre la taula un tema controvertit: el reconeixement de l'especialitat dels mèdics extracomunitaris a Catalunya.

Un limbe burocràtic en el qual es troben milers de facultatius avui dia com a resultat d'un tràmit que va entre el Ministeri de Sanitat i la conselleria de Salut, sense terminis establerts ni un procés digitalitzat. El document assegura que hi ha t treballadors que incompleixen la legislació i, tot i així, continuen amb l'activitat.

"Inseguretat"

Una situació que provoca "inseguretat", assegura el text al qual ha tingut accés Crònica Global, i per al qual, previsiblement, no hi ha solució ràpida. El requisit és indispensable per exercir com a metge especialista i, si no és així, només es podria complir amb les funcions de metge general, segons el previst per la llei.

Davant la queixa, l'Hospital confirma que existeixen aquests casos. Del total de metges, dos estan en processos d'homologació en l'especialitat de medicina interna, la qual cosa representa un 14% de l'àrea. Pel que fa a cirurgia en quedaria un, és a dir, un 9%. Pel que fa a cirurgia en quedaria un, és a dir, "un 9%". Per la resta, "la resta estan homologats".

El centre no aclareix si compten amb una supervisió a l'hora de dur a terme la seva tasca, però comunica a aquest mitjà que "tots els professionals exerceixen en el marc de la normativa vigent".

Més bombers, residències, estudiants de medicina i acollida de palestins: tots els nous anuncis d'Illa

"Sense capacitat de contractar"

En un primer moment, la querella es va formular a Inspecció de Treball. No obstant això, finalment es va derivar a Inspecció Sanitària pel seu àmbit competencial. Més enllà del procés administratiu, els que també confirmen la irregularitat existent són els sindicats amb presència en el centre sanitari.

Juan Carlos Carrera, responsable de Sanitat del Baix Llobregat de UGT, defensa la tasca dels sanitaris, els quals prefereixen no exposar el seu relat a causa de la inestabilitat del seu lloc. "L'hospital no té capacitat per cercar a altres professionals i, encara que no estan homologats, molts porten treballant anys, a l'espera de l'administració", declara.

El requisit, establert al Reial Decret 459/2010, és una mesura requerida perquè els especialistes estrangers es formin en els centres espanyols a través d'un contracte en pràctiques o de formació complementària amb tal de garantir la qualitat dels títols universitaris que s'han obtingut i preservar el dret a la salut de la ciutadania.

Vàries mèdics atenen un pacient de Covid en una uci en Catalunya / EUROPA PRESS

Fins a tres o quatre anys d'espera

Malgrat el compromís, la burocràcia imposa els seus temps. "L'administració està triguem molt a regular la situació, fins a quatre o cinc anys, i aquest és el problema", critica el representant sindical. La majoria dels casos ocorren en el sistema concertat (Siscat) i el sistema privat, on les baixes en el sector porten les gerències dels centres a prendre aquesta decisió.

Un gran nombre de contractes es destinen a facultatius llatinoamericans, reconeix Carrera, un fet que coincideix amb les dades que maneja Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC). En l'informe de 2024, es va remarcar que el 56% dels nous col·legiats eren extracomunitaris, amb un creixent percentatge originari de Sudamèrica.

"Son bons metges i estan preparats", defensa, i el sindicat tem que la regulació provoqui una pèrdua de poder adquisitiu a aquests empleats que porten anys amb "problemes burocràtics". Aquest tràmit, a l'espera d'agilitzar-se, va tenir el seu punt d'inflexió durant la pandèmia per l'autorització massiva de permisos com a resultat de la crisi sanitària.

Catalunya demana al Govern assumir la homologació dels títols de metges estrangers

"No hi ha cobertura suficient"

"A l'Institut Català de la Salut és impossible que això succeeixi, però en el Siscat i la privada passa moltíssim", apunta Maria Àngels, secretària de la Federació de Sanitat de CCOO Catalunya. Un forat laboral que s'agreuja en les zones geogràfiques més allunyades dels centres urbans, on "no hi ha cobertura suficient".

En tot cas, l'exercici dels professionals no reconeguts hauria d'estar sota la supervisió del facultatiu especialista titular. "Des del Ministeri de Sanitat s'haurien de desburocratitzar els tràmits, igual que incrementar les places d'especialistes, perquè hi ha un dèficit permanent amb les condicions de treball actuals", argumenta.

Manel del Castillo, president de Cairos: "Si un metge fa alguna cosa per evitar derivar pacients, cal reconèixer-ho econòmicament"

Només un 13% aconsegueix el reconeixement

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) es va reunir amb Mònica García, ministra de Sanitat, durant el mes de setembre, amb la finalitat de traslladar-li la seva preocupació per les demores que obstaculitzen l'exercici professional. Des de la Junta apunten a aquest mitjà que hi va haver una resposta receptiva i s'està reduint el temps de resposta.

Malgrat les bones intencions, no hi ha dades específiques dels expedients oberts. El CCMC, a través de l'informe Els processos d'homologació de especialitats cursades fora de la UE, exposa que més del 75% dels facultatius extracomunitaris tenen un títol d'especialista, però només el 13% dels que han demanat la homologació l'han aconseguit.

La Comissió Europea va publicar la recomanació 2023/2611 amb una sèrie de mesures per simplificar i accelerar el reconeixement de les capacitats de nacionals de tercers països, amb la finalitat que el mercat europeu sigui més atractiu i es faciliti la integració d'aquests especialistes. Una pauta en la qual es fixa el CCMC davant el número creixent de col·legiats sense especialitat mèdica registrada.

En aquesta línia, el CCMC adverteix que els facultatius són "un actiu important per al sistema sanitari català públic i privat", per la qual cosa és necessari que desenvolupin la seva carrera plenament, ja que suposa "una limitació en la integració exitosa dels professionals en el mercat laboral".

La contractació de metges estrangers com a mostra de la precarietat del sistema sanitari públic

La 'conselleria' demana celeritat al ministeri

Aquest mitjà conversa amb Jordi Vilana, director general de Professionals de la Salut, per aclarir el que succeeix. La titular de la conselleria, Olga Pané, ja expressava al maig que la voluntat de la Generalitat era assumir la competència, tot i que el Tribunal Suprem tombés aquesta potestat al País Basc.

En primer lloc, caldria distingir entre la homologació del propi títol universitari, un tràmit a càrrec el Ministeri d'Universitats, i pel qual per primera vegada, des de 2014 s'han aconseguit resoldre més expedients dels que s'han rebut, quan hi ha una llista d'espera de 100.000 sol·licituds.

Com és el procediment?

A Sanitat, hi ha un llistat de 41 especialitats per a les quals es necessita un mínim d'entre tres i cinc anys de programa formatiu al país d'origen amb la finalitat d'aconseguir la homologació a Espanya, com passa amb les formacions en al·lergologia, cardiologia, o cirurgia general i de l'aparell digestiu, medicina familiar i comunitària, o neurologia i oncologia mèdica, entre d'altres.

Aquest és el paraigua que atany als treballadors de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell: el reconeixement d'especialitat, en mans del Ministeri de Sanitat. El procediment el comença la persona interessada i, un cop obert l'expedient per la part ministerial, es trasllada a la conselleria de Salut amb l'objectiu que assigni un centre de pràctiques.

Com explica Vilana, el metge ha d'acceptar la proposta, desenvolupar la seva formació en el període que determini el contracte i, un cop complert amb èxit el programa, es retornaria l'expedient al Govern central perquè el donés per finalitzat. Així, s'aconseguiria la homologació de l'especialitat.

No hi ha terminis ni digitalització

Però hi ha dos problemes acusants, assenyala Vilana: "No hi ha control dels temps de resposta ni digitalització del procés". Quan la conselleria aconsegueix rebre l'expedient del Ministeri i, per fi, assigna el destí, potser el sol·licitant ja es troba en una altra situació laboral i declina l'oferta o es retardem els temps d'acceptació, indica. Al no haver-hi pautes temporals de mínims ni màxims, no hi ha concreció.

Per tant, no hi ha un nombre d'expedients exactes. En tot cas, indica que estan en converses amb el mateix Ministeri per consensuar un reial decret que s'hauria de publicar al llarg del pròxim mes, on es contempli l'agilització del tràmit a partir de la incorporació d'una finestra digital, ja que ara es fa "amb paper", i s'especifiquin els terminis de resposta.

Davant de tot, Vilana insisteix que "per seguretat jurídica es necessita que tots els metges siguin especialistes". Un missatge que estén a tot