Els enxufats de Puigdemont i més Sijena

Un dia després de consumada la ruptura entre el que queda de Convergència i el Govern de Pedro Sánchez, personatges de la talla de Mikimoto i Ramon Tremosa segueixen xuclant de la mama de l'Estat que oprimeix, reprimeix i estrèny als catalans. Allò que cal fer per Catalunya.

Els càrrecs postconvergents instal·lats a les institucions de l'Estat seguiran aquí com cèl·lules adormides a l'espera d'una altra finestra d'oportunitat que els permeti operar en clau puta i Ramoneta, practicant el peix al cove i la revolució de les catifes.

De manera que el públic que encara veu TV3 o com es digui ara, podrà seguir gaudint de les evolucions de l'ínc lit Tremosa, que cobra d'Aena, és a dir, de l'Estat, i critica el seu pagador amb una inusual ferotgea a la tele pública catalana dedicada a insultar als no nacionalistes. ¡Quanta repressió! Igual que la que pateix Pere Soler, el minyó feliç que dirigia (és un dir) els Mossos i ara aguanta com pot les tortures a la Comissió Nacional del Mercat de la Competència.

Un infern.

Total, que d'això va aquest titular d'El Mundo: "Puigdemont vol mantenir els alts càrrecs de Junts en empreses estatals aparellats amb el PSOE".

La informació és de Víctor Mondelo: "La ruptura entre Junts i Pedro Sánchez no comportarà la dimissió d'altres càrrecs afins als neoconvergents que han estat col·locats a dit pel Govern en organismes estatals o empreses públiques com a contrapartida a l'aprovació que la formació independentista ha prestat al PSOE durant els dos últims anys".

"Carles Puigdemont i Jordi Turull van descartar aquesta possibilitat durant la reunió que l'executiva del partit va celebrar el passat dilluns a la localitat francesa de Perpinyà i que va servir per acordar el final del pacte d'investidura". 

"Segons relaten fonts de Junts a El Mundo, durant el cònclave, el president i el secretari general dels nacionalistes «van frenar en sec» a membres de la direcció que es van interessar pel futur d'aquests alts càrrecs designats amb el beneplàcit del PSOE en RTVE, Aena, Renfe, Enagás o la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC)".

"Aquests membres de l'executiva volien conèixer les implicacions i l'abast exactes de la ruptura abans de procedir a la votació en la qual va ser aprovada per unanimitat, davant la qual Puigdemont i Turull van respondre que en cap cas dimitirien perquè, si ho feien, «serien substituïts per altres que no defensarien els interessos de Catalunya»".

La nota continua amb alguns noms propis: "Entre els alts càrrecs de l'òrbita de Junts que Puigdemont pretén mantenir en càrrecs estatals de responsabilitat figuren el conegut experiodista de TV3, Miquel Calçada, ara conseller a RTVE; l'exconseller de Junts i eurodiputat Ramon Tremosa, ara conseller d'Aena; l'economista Eduard Gràcia, ara conseller de Renfe; l'empresària Elena Massot, ara consellera en Enagás, o l'exdirector general de la policia durant la presidència de Puigdemont, Pere Soler, ara conseller de la CNMC".

"Fonts de Junts contraposen aquesta situació amb la que es va produir el 2022 després que Puigdemont impulsés la sortida del Govern que formava amb ERC. Llavors, els hereus de Convergència van perdre 118 alts càrrecs que tenien instal·lats a l'Executiu català, a més de la «influència poder i pressupost de controlar la meitat del Govern català»".

I: "Amb el partit en hores baixes -incapaç de presentar una alternativa a Salvador Illa a Catalunya recolzada per les enquestes i amb set diputats al Congrés que renuncien a ser decisius-, el fugitiu no vol perdre ni un sol càrrec, ni l'ascendència que li asseguren en aquests organismes i corporacions estatals estratègics".

Més novetats? El dia després de la ruptura. Com deíem ahir, la separació no impedeix que els cònjuges segueixin col·laborant com bons amics. Sobretot si és per la causa catalana.

"Junts aprova la reforma legal del Govern que obligarà les empreses a atendre en català", assenyala un titular de El Nacional.

La peça ve amb la signatura d'Arnau Ruiz: "La reforma legal pactada entre el govern i Junts per obligar les grans empreses a tenir serveis d'atenció al client en les diferents llengües cooficials de l'Estat ha estat aprovada en comissió aquest dimecres". 

"Aquesta iniciativa de l'executiu espanyol pretén millorar el servei als consumidors i, entre d'altres objectius, vol garantir l'ús de llengües com el català, el basc o el gallec. Segons el redactat validat a la Comissió de Drets Socials i Consum, és necessari «assegurar» que l'atenció al consumidor es faci en castellà o en qualsevol de les llengües oficials quan el servei es dirigeixi a usuaris de comunitats que tenen idiomes propis". 

"La norma, que ara haurà de validar-se en ple, també preveu accions per acabar amb les trucades spam de les empreses".

"L'aprovació de la llei en comissió s'ha produït després que, el setembre, Junts i el Govern pactessin una sèrie de canvis al Projecte de Llei d'Atenció al Client amb l'objectiu d'assegurar la protecció dels drets lingüístics dels consumidors". 

"Aquest acord va generar reticències en alguns sectors: la patronal CEOE va advertir dels possibles costos afegits que comportaria la norma, mentre que el PP la va interpretar com una nova concessió a la formació de Carles Puigdemont. En canvi, les associacions de consumidors van valorar positivament la iniciativa, que repren projectes similars que en legislatures anteriors no havien prosperat".

"En la seva intervenció durant el debat de votació, el diputat de Junts Josep Maria Cruset ha assenyalat que la nova norma implica “un canvi substancial respecte als drets lingüístics dels ciutadans”". 

I: "Segons ha explicat, “pr evaleix el que dirà la norma d'aplicació a Catalunya per sobre de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei”, destacant la “protecció competencial” que comporta. Tanmateix, ha puntualitzat que Junts ha mantingut el vot contrari a les esmenes del Govern, en coherència amb la “nova realitat” de les relacions entre la formació i l'Executiu".

La "nova realitat", sí. Paraula de Cruset, un altre minyó feliç, l'home que projecta ombra sobre Míriam Nogueras, però no com una amença sinó com a gest de pleitesia.

Més notícies. "El MNAC taca d'ilegal que Sijena entri als seus magatzems en cerca de més pintures", destaca un titular de La Vanguardia.

Tota l'estratègia legal del museu català està caient com un castell de cartes. Més astuts i espavilats que ningú, els rectors del MNAC estan fent un pa com unes coques amb els seus recursos per evitar l'execució del fall.

El text és de Teresa Sesé: "Malgrat la sentència del Tribunal Suprem, que el passat mes de maig va condemnar el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a retornar les pintures murals de Sijena al lloc d'on van ser arrancades el 1936, en ple Guerra Civil, el litigi que enfronta al museu català amb el Govern aragonès no ha deixat de reavivar-se al jutjat d'instrucció número 2 de Osca, que és el que ha d'executar el fallo". 

"Una batalla tècnica sobre si és possible i com abordar el trasllat sense causar danys irreversibles a les pintures, a la qual ara es suma l'Ajuntament de la localitat dels Monegros amb noves pretensions a les quals ha donat ales la jutgessa Rocío Pilar Vargas Magallón i davant les quals Catalunya ha mostrat la seva oposició frontal per considerar-les “il·legals i injustes”". 

"Concretament, en un auto del passat 9 d'octubre, la jutgessa va autoritzar judicialment a l'Ajuntament a interrogar els tècnics del MNAC i a entrar als magatzems en busca de més pintures".

"En el seu escrit a la jutgessa, l'advocat de l'Ajuntament de Sijena, Jorge Español, sembla estendre la seva desconfiança a la tècnica proposada pel Govern d'Aragó, Natalia Martínez de Pisón, a qui la jutgessa també li ha donat permís per interrogar-la, i argumentava la seva pretensió d'escrutar en les reserves del museu argumentant que en les dependències del museu s'emmagatzemen més pintures procedents de Sijena, ja que els metres quadrats existents a les sales 16 i 17 no coincideixen amb les arrancades i traslladades a Barcelona per Josep Gudiol, després que uns milicians prenguessin foc al monestir".

"En un dur recurs d'oposició presentat el passat dia 20, el museu acusa la jutgessa d'haver pres “una resolució il·legal i arbitrària”, pel que sol·licita la seva revocació. Per al MNAC, la possibilitat que confereix a l'advocat d'una de les parts, d'“interrogar” els tècnics del museu “per tal que clarifiquin qualssevol qüestions tècniques es considerin precisos en relació amb la conservació, desmuntatge i trasllat de les pintures murals de Sijena” resulta “insòlita i estrafolària”".

En les últimes línies, s'indica que "també de “arbitrària i injusta” qualifiquen els serveis jurídics del museu, l'autorització a “veure les pintures murals de Sijena que estiguin emmagatzemades als magatzems del MNAC”, ja que les obres objecte del procediment d'execució judicial [i que han de ser restituïdes] “són les actualment existents en les sales 16 i 17”, segons la demanda interposada en el seu dia per la Diputació General d'Aragó".

Vaja, és a dir que encara queden pintures de Sijena amagades a la vista del públic. No deixa de resultar curiós. Tan curiós com els excrements de colom, les burilles de cigarreta i els surcos d'humitats detectats després la inspecció de l'estiu passat a càrrec de tècnics del Govern d'Aragó.

Més notícies. "La Generalitat impulsa una estratègia per captar 6.000 milions d'euros d'inversió estrangera", assenyala un titular d'El País.

El text és de Sergi Llanas: "El agitat tauler geopolític i la deriva proteccionista sense precedents dels Estats Units ha obligat a regions com Catalunya, amb un elevat desenvolupament industrial i tecnològic, a moure fitxa. Davant d'això, la Generalitat s'ha fixat com a objectiu atreure 6.000 milions d'euros d'inversió estrangera a terra catalana en el periode de 2026 a 2030". 

"El president de la Generalitat, Salvador Illa, segueix decidit a recuperar el lideratge econòmic de Catalunya després de la fugida d'empreses durant el procés i ser competitiu en els mercats internsacionals, especialment l'asiàtic".

"La xifra que s'ha marcat la Generalitat suposa un 60% més d'inversions que en el periode actual (en el quinquienni 2020-2024 es va situar en 3.641 milions) i, si es compleixen les pautes, augmentaran un 27% els projectes instal·lats en territori català. El pla contempla que prop de 600 projectes d'inversió aterrin a Catalunya, es creïn 45.000 llocs de treball