Ricard Parés, sobre la pesta porcina: "2026 serà un any de grans pèrdues, només podrem esmorteir el cop"

Són dies de tensió i activitat frenètica en el sector porcí. A tot Espanya però, particularment, a Catalunya, on fa una mica més d’una setmana es van detectar els primers casos de pesta porcina africana dels darrers 31 anys.

Un escenari que genera incertesa sobre el present però, sobretot, sobre el futur. La indústria ha actuat amb rapidesa i s’ha posat mans a l’obra per intentar reduir al màxim l’impacte d’una crisi que presenta nombroses incògnites: quant durarà, quines són les seves dimensions i en quin moment es podrà donar per conclosa.

"Perdo 40 euros per porc": la pesta condemna el porcí català a produir a baix cost fins a mig termini

En aquest punt, l’Associació Catalana de Productors de Porcí (Porcat) és una veu més que autoritzada per analitzar la situació i intentar aportar llum sobre el futur incert. Constituïda el 1998, representa i promou els interessos dels seus membres, més de 60 empreses dedicades al bestiar porcí, que en conjunt representen al voltant del 55% de la producció.

Ricard Parés, director de Porcat i ampli coneixedor de la indústria i de l’entorn del porc per la seva condició de veterinari de carrera, atén Crónica Global per analitzar la situació i les possibles conseqüències.

Pregunta: Quin balanç es pot fer de la crisi en aquests moments, quan ha passat una mica més d’una setmana des de l’anunci dels primers casos?

Resposta: Hem de dividir l’anàlisi entre l’enfocament epidemiològic i el de mercat. Respecte al primer, tenim ja 13 casos positius i és probable que n’apareguin més els propers dies. Tanmateix, el virus està molt localitzat a la zona inicial i això és una molt bona notícia. Al perímetre de 20 quilòmetres establert per delimitar l’abast hi ha 39 granges i en cap d’elles s’ha donat un positiu. És a dir, no s’ha donat una explosió de la pesta. Podem dir clarament que, almenys per ara, anem nosaltres per davant del virus.

Pel que fa al mercat, l’escenari no és tan optimista. Els preus s’han desplomat com mai a Mercolleida i, a data d’avui, el ramader perd diners. Aquest any es tancarà bé, en positiu, perquè venim de preus elevats. Però la perspectiva del 2026 no és bona. I, en aquest punt, hem de fer tot el possible per mantenir les exportacions.

P: Quina és la situació en aquest punt per als escorxadors catalans?

R: Fins i tot els que es troben a la província de Barcelona poden continuar exportant als membres de la Unió Europea, cosa que ens assegura uns dos terços de les vendes. La resta va a mercats exteriors. És molt important el cas de la Xina, que va acceptar regionalitzar la restricció en un cas de pesta com l’actual i només ha vetat l’entrada des d’escorxadors de Barcelona. Però hi ha altres mercats també molt rellevants, com Regne Unit, Mèxic, Japó, etcètera, que han tancat les portes completament.

Ricard Parés, director de Porcat / GALA ESPÍN GALA ESPÍN Barcelona

P: Mantindran aquesta política o es podrà suavitzar?

R: En aquests casos, el que fan és mirar-se entre ells; en funció de les primeres decisions que es prenguin o els canvis que hi pugui haver, així actuarà la resta. Per això és rellevant l’actitud d’un actor tan rellevant com la Xina. Si ells han regionalitzat la restricció, la resta podria acabar fent el mateix. Això és el que ara s’està negociant des del Govern central, que és qui té les competències. La posició de la indústria és deixar que treballin, donar un vot de confiança i mantenir la calma.

P: Quin ha estat l’impacte econòmic en la indústria fins ara i què s’espera a curt termini?

R: És una mica aviat per valorar-ho. El que està clar és que ara estem per sota dels costos de producció. De mitjana, el ramader de la zona està perdent uns 30 euros per porc, i aquestes són xifres importants. El que ens preocupa és 2026, perquè serà un any de pèrdues, i l’únic que podem fer és procurar esmorteir el cop. Esperem que els preus no baixin gaire més. Per a l’ocupació, no suposa una bona notícia la suspensió de temporals que hem vist a les notícies. No obstant això, l’activitat d’exportació rarament és homogènia, té les seves èpoques i els seus temps. Sempre funciona així.

El preu del porc registra la seva major caiguda a Mercolleida des de l’entrada de l’euro

P: Quines són les principals inquietuds de les empreses?

R: Volen saber com evoluciona el virus i també la situació de mercat. Ara, el més important és donar sortida als porcs de la província de Barcelona. És cert que els preus són molt baixos, però és millor vendre, encara que sigui més barat, que no vendre. Mantenir les exportacions i els mercats que estan oberts és fonamental per sortir abans de la crisi. Estem al mig d’una onada molt gran i cal surfejar-la com puguem.

P: En aquest punt, quina importància tenen les negociacions bilaterals amb els països que mantenen restriccions totals al porcí espanyol?

R: Tenen un paper clau en aquesta crisi. Per això, tots estem d’acord que el més important ara és deixar treballar el Govern, els tècnics, que són els que en saben. No hem d’oblidar l’experiència amb la Xina. I hem de ser capaços de traslladar que si Espanya exporta aquesta carn a més d’un centenar de països és perquè el producte és bo i les coses s’estan fent bé. El que ens hem trobat ara és un problema aliè per complet a la indústria.

La fi de la crisi

Ricard Parés, director de Porcat / GALA ESPÍN GALA ESPÍN Barcelona

P: Què ha fet bé la indústria en aquesta crisi i què hauria de millorar?

R: Tot el relatiu a la bioseguretat ha funcionat, en aquesta matèria hem arribat amb els deures i les inversions fetes. El que hem de fer és extremar les mesures amb els treballadors de les explotacions i, en general, amb qualsevol persona que hi accedeixi. Els protocols són molt estrictes i tots els coneixem. En aquests moments hem de fer encara millor allò que ja sabem i fem molt bé. No hi ha lloc per a la relaxació de cap mena.

P: Què li semblen les ajudes anunciades per la Generalitat? Seran suficients?

R: L’Administració ha fet els primers passos amb el paquet d’ajudes de 10 milions d’euros, d’una banda; i la línia de crèdit de l’Institut Català de Finances (ICF) per fins a 50 milions d’euros, de l’altra. L’important és veure com es distribueixen aquests suports. El primordial ara és que les ajudes vagin destinades als ramaders perquè puguin portar els porcs a l’escorxador. Després, tot dependrà de com evolucioni el mercat i els preus.

P: Quan es podrà donar per tancada aquesta crisi?

R: Aquí la normativa és clara. Perquè tot torni a la normalitat hem d’acumular 12 mesos sense detectar ni un sol cas positiu. Tan bon punt n’hi hagi un de nou, el rellotge torna a posar-se a zero i a començar a comptar, amb independència de si el cas es troba en una explotació ramadera o en l’entorn salvatge, com fins ara. És a dir que, com a aviat, fins al desembre del 2026 no podrem dir que tot s’ha acabat. Haurem d’afrontar un any negatiu.