Condemnat a dos anys de presó per assetjar la família de Canet que va demanar un 25% de classes en castellà.

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys de presó i multes a un usuari de Twitter per un delicte d'odi per publicar missatges que cridaven a l'aislament social i l'hostigament de la família de Canet de Mar que va aconseguir que la justícia instés a impartir un 25% de classes en castellà a l'escola de la seva filla.

La secció 21ª de l'Audiència, no obstant això, ha absolt a altres dos tuiteros acusats d'assetjar a aquesta família, al considerar que, tot i que van publicar comentaris "injuriosos i despectivos", no constituien crides directes o indirectes a l'odi, la violència o la discriminació.

"Animadversió cap a la llengua castellana"

La Fiscalia va acusar al condemnat d'un delicte contra la integritat moral, però la sala ha considerat finalment que els seus comentaris van constituir un delicte d'odi, ja que va actuar "mogut per una animadversió ideològica cap a la llengua castellana i cap al que aquesta simbolitza com a element identitari de la nació espanyola".

Denuncien a l'exprofessor de la UAB que va cridar a apedregar la casa d'un nen castellanoparlant

A més de condemnar-lo a dos anys de presó, l'Audiència li imposa el pagament d'una mulcta de 1.980 euros i una indemnització de 7.500 euros a la família pels danys morals causats amb els seus comentaris en la xarxa social ara anomenada X, així com la pena d'inhabilitació especial per a l'àmbit docent, esportiu, cultural o d'oci per un temps superior a tres anys de la durada de la privació de llibertat.

La sentència, no obstant això, encara no és ferma i es pot recórrer,

"Instaven a aïllar-los"

En la seva resolució, la sala afirma que els tuits del condemnat convidaven a l'acció, a la violència, a l'expulsió de la família del poble i del país i a fer-los la vida impossible, simplement per l'ús de la llengua d'una nació a la qual menysprea".

"Entre els missatges difosos figuraven expressions que contenien anuncis de causar un dany o perjudici a la família com represàlia per l'actuació dels denunciants, o que instaven a aïllar-los a ells o a la seva filla, missatges que, de manera evident, tenien aptitud per generar en els destinataris una profunda inquietud i por", destaca la jutgessa.

Resolucions de la justícia europea

El tribunal es recolza en resolucions del Tribunal Suprem (TS), del Tribunal Constitucional (TC) i Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) amb l'objectiu de delimitar quan determinades expressions es poden considerar un delicte contra la integritat moral o d'odi.

"El TEDH ha reiterat que la llibertat d'expressió és un dels pilars essencials d'una societat democràtica, però que el seu exercici comporta deures i responsabilitats, entre ells evitar discursos que incitin a l'odi o que minvin els drets dels altres", adverteix.

El Tribunal Suprem tomba la immersió lingüística i la Generalitat rebutja el 25% en castellà

Per això, la resolució conclou que els missatges no poden ser considerats expressions de llibertat d'opinió, ja que els tuits "no encaixen en un mer exercici protegit de la llibertat d'expressió tota vegada que contenen contínues crides i peticions per localitzar i publicar nom i domicili de la família que estava exercint legítimament un dret reconegut pels tribunals".

"Humiliació, hostigament i foment de l'aislament"

En algunes d'aquestes publicacions, explica el tribunal, es feien "crides a l'aislament de la menor per part dels seus companys d'escola i, per tant, a la exclusió social, pel fet d'exercir el seu dret a usar la llengua castellana en els termes establerts pels tribunals".

Els missatges, a més, instaven a identificar el nom i cognom de la família de la nena, "perquè visquessin un infern mediàtic", amb la finalitat de generar "sentiments d'angoixa i dolor que els fessin desistir de la seva pretensió"; i, d'altra banda, servir d' "advertència" a altres que, com ella, "poguessin tenir idèntics plantejaments lingüístics".

Per al tribunal, "en aquest context d'humiliació, hostigament i foment de l'aislament de la menor", el condemnat, J.M.P., va publicar una sèrie de comentaris en els quals "tractava d'assenyalar la família afectada amb nom i cognoms perquè fos assenyalada".

La sentència abunda que aquests missatges tenien "clarament" una "aptitud intimidatòria i d'incitació a l'assetjament, amb la clara intenció d'imposar un resultat, com és fer que la família marxi, abandoni el poble pel fet de ser castellanoparlant i sentir-se espanyols".

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial