El pol biofarmacèutic de Catalunya avança cap a la indústria: "Volem ser el Boston d'Europa"

Hi ha empreses, hi ha infraestructura i hi ha talent. Catalunya té els tres pilars essencials per al creixement i la consolidació del pol biofarmacèutic que, actualment, factura prop de 7.800 milions d'euros, equivalent al 2,7% del PIB autonòmic, i dona feina a 21.200 persones, tot i els grans reptes que té per davant, com l'agilitat administrativa o la captació de talent internacional per industrialitzar els processos. 

Aquestes van ser les principals conclusions de la jornada Catalunya com a pol biofarmacèutic: política, inversió i innovació per liderar en salut, organitzada per Foment del Treball aquest dilluns, en què es va debatre tant des de l'àmbit institucional com empresarial les diferents garanties que s'han de donar per al creixement sostenible d'una indústria que acapara les mirades per diferents raons, com la qualitat de l'ocupació, els beneficis milionaris i la planificació que atorga en el camp sanitari, comptant el 44% de les plantes de producció de medicaments del país, a més del 29% de la inversió en R+D del sector.

Reptes de Catalunya per a l'\

Àmplia xarxa d'investigació

"A Catalunya, volem ser el Boston d'Europa", va afirmar Carles Campuzano, president de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, durant la seva intervenció a la primera taula de l'esdeveniment, Quin ecosistema biosanitari volem a Catalunya? Atracció d'inversions i reptes des de la governança política. En les darreres dècades, el consens polític a l'hora d'apostar per la innovació i la recerca biosanitàries ha estat contundent, "independentment dels colors polítics o situacions d'extrema complexitat". 

Més enllà del procés o de casos que encara travessen la societat catalana, la planificació va permetre articular centres de recerca i programes disposats a donar ales al sector, sigui amb l'execució del programa públic Icrea per donar feina als investigadors capdavanters, o la formalització el 2006 de la fundació públic-privada Biocat, amb 41 centres de recerca, 21 hospitals universitaris, 12 universitats i 14 parcs científics i tecnològics. 

A aquest univers que segueix en expansió, s'hi afegeixen superestructures, sigui el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CRG), el Sincrotró Alba o el recent estrenat hub internacional d'AstraZeneca, amb una inversió de 1.300 milions d'euros al territori fins al 2027 i la capacitat de donar feina, directa i indirecta, a unes 1.600 persones. 

D'esq. a dreta, Montserrat Erra, representant d'Almirall, Javier Malpesa, responsable de recerca clínica a Novartis, la directora mèdica d'AstraZeneca, Ana Pérez, i Joan Petit, chief industrial operations officer d'Esteve, durant la jornada Foment del Treball Barcelona

Indústria

En la mateixa línia, Jaume Baró i Torres, secretari d'Empresa i Competitivitat, va subratllar la forta influència de Catalunya: "Estem jugant a la Champions League, per això cal mantenir el lideratge", més en una àrea relacionada amb "l'estat del benestar" que ha d'estar unida a la transferència de coneixement en el sistema sanitari. "Volem un país industrial, digital i sostenible", per això la captació d'inversions a través d'ACCIÓ es redobla amb salts qualitatius. 

Davant d'una esfera on hi ha 3.000 empreses situades en el sector Health, amb 200 noves societats relacionades amb temes de salut i biotecnologia, Marta Villanueva, regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Solitud de l'Ajuntament de Barcelona, va compartir la seva impressió: "Hem d'acabar de consolidar la part de producció industrial", és a dir, fer-la "aterrar" per no perdre els recursos, com a través de la implementació d'una finestreta única. 

Les vendes de Leo Pharma pugen a 97 milions per l'estirada dels seus medicaments dermatològics

El sistema sanitari, amb més objectius

Però, fins a quin punt es beneficia el sistema sanitari d'aquest desplegament ingent de recursos? Antoni Plasència, director general de Recerca i Innovació en Salut, va reactivar al juny la DGRIS després de tres anys amb el propòsit d'avançar en teràpies avançades, intel·ligència artificial i accés a les dades en matèria de salut, i servir de pont per reforçar la col·laboració entre els centres de recerca i els d'atenció sanitària en àmbits com les teràpies avançades, la medicina personalitzada o els biomarcadors.

En referència a l'informe EITO, de l'Observatori Europeu de Tecnologies de la Informació, hi ha tres llances: "Alinear, actuar i accelerar", tres eixos per "consolidar" i "reforçar" la infraestructura estratègica que s'ha creat fins ara. La innovació empresarial i la planificació pública requereixen uns temps diferents, va remarcar, que no han de ser un impediment. "Tendim a oblidar que els sistemes públics es van crear a partir de la II Guerra Mundial davant del desconcert, la por i el risc de polarització, essent ara un element de cohesió social i econòmica". 

Model públic-privat

L'augment de l'esperança de vida és un indicador clau d'aquesta cohesió social, mentre que la salvaguarda del sistema recau en que la seva població estigui sana, com va succeir en la pandèmia de la covid, per tal que no s'aturi abruptament el teixit econòmic i industrial. Per tant, l'especialista va insistir que la generació de coneixement passa pels pacients, ja que "no pot haver-hi un sistema de salut sense recerca i innovació, i viceversa": dos vasos comunicants interdependents. 

"Necessitem retenir perfils altament especialitzats, en bioproducció, IA, i més capital, consolidat i de creixement, així com incentius econòmics", tot plegat, va manifestar, per també diversificar la indústria farmacèutica, com pot ser en pro de la prevenció a l'hora d'abordar com afectarà a la salut de la ciutadania tant la crisi climàtica com el retorn d'una altra possible pandèmia. 

Punt al qual Campuzano va afegir el següent: "L'origen de l'èxit del nostre model consisteix en un model de salut robust, amb hospitals universitaris i treballadors de molt alt nivell, tot i tenir un sistema molt tensionat". La despesa extra anual arriba als 3.000 milions, va recalcar, acompanyada d'un nivell d'insatisfacció força alt i una sensació d'ineficàcia a l'hora d'atendre els usuaris.

Amb aquest panorama, el representant d'ERC va parlar de la col·laboració públic-privada des del punt de vista de "compartir horitzons i estratègies" per compensar els alts i baixos i que, des del sector privat s'aconsegueixi ampliar la repercussió positiva dels seus beneficis, així com des de l'àmbit públic s'han de donar fórmules i eines per aconseguir majors contribucions.

La indústria parla

En darrer terme, aquest hauria de ser el fi de les farmacèutiques que s'assenten a Catalunya: millorar la salut de totes i cadascuna de les persones que habiten el territori. Una qüestió que van compartir els representants de les grans cases a la segona taula de la trobada, Catalunya en el mapa global de la innovació en salut. 

Montserrat Erra, membre d'Almirall, va ser clara i contundent: "Necessitem que les administracions reconeguin la innovació i un marc econòmic estable". Els plans de recerca de la indústria poden allargar-se entre deu i 15 anys, va establir, i passar de la fase 0 a l'etapa de la comercialització requereix proves i errors que requereixen una injecció financera potent per mantenir la viabilitat dels projectes. 

Assaigs clínics i més inversió

Amb la consolidació del hub que manté la companyia a Sant Feliu de Llobregat, s'ofereixen col·laboracions tant amb el CRG o el BSC, com amb altres empreses per, justament, contrarestar les pors en la inversió i "fomentar que la indústria vulgui invertir amb nous projectes, perquè al final volem ajudar els nostres pacients i curar-los".

En aquest sentit, hi va haver una crida d'atenció cap a la planificació en mobilitat, ja que les connexions entre l'àrea metropolitana de Barcelona i la localitat revertiria en una major captació i satisfacció dels treballadors. 

En paral·lel, Javier Malpesa, responsable de recerca clínica a Novartis, va destacar el creixement sorprenent d'Espanya en els darrers 25 anys pel que fa al desenvolupament d'assaigs clínics: "Abans, només hi podien accedir algunes persones privilegiades, ara és el país que més atrau i qualsevol pacient se'n pot beneficiar". Per això, Catalunya representa entre el 25-30% de la recerca clínica a nivell nacional.

Les línies en què cal actuar ràpidament són diverses per mantenir el nivell d'excel·lència, va especificar: apostar per la professionalització i recerca clínica, ja que hi ha més de 500 empleats al hub de Barcelona; també, implicar els professionals sanitaris de l'àmbit hospitalari en els plans farmacèutics; i descentralitzar el model, amb l'objectiu que "els assaigs clínics s'adaptin a les necessitats dels pacients", sigui assistint-los a domicili o monitoritzant-ne les dades bàsiques.

Grup Ferrer, imperi del fàrmac a Barcelona, aposta a tota màquina per un món més just i 'woke'

Prevenció i desburocratització

El futur ja és aquí i, com va dir la directora mèdica d'AstraZeneca, Ana Pérez, "la IA i la digitalització porten una nova manera d'entendre la gestió de les malalties i el flux del pacient". L'objectiu serà treballar en prevenció i amb un ecosistema cada cop més canviant, adaptar les tecnologies als usos domèstics per tenir un impacte real, és a dir, reduir costos, maximitzar l'agilitat administrativa i revertir en un millor estat de salut. 

En el cas de la farmacèutica Esteve, Joan Petit, chief industrial operations officer, va aclarir que els 1.000 llocs de treball que hi ha a Catalunya, juntament amb els 1.600 col·laboradors arreu del món, proporcionen un volum de negoci de 500 milions a l'any. Un impacte econòmic que s'aconsegueix amb l'interès manifest de la Generalitat, des d'on es va imprimir el segell de projecte estratègic a la proposta de la planta de Celrà (Girona), amb 110 milions d'euros d'inversió i 115 treballadors en dos anys. 

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, la presidenta de Farmaindustria, Fina Lladós, i el secretari d'Empresa i Competitivitat, Jaume Baró i Torres, a la jornada sobre el pol biofarmacèutic Foment del Treball Barcelona

"El repte per a l'administració és que l'obtenció de permisos es redueixi a la meitat de temps", més enllà de la catalogació que se'ls doni, va insistir. A aquest repte se n'hi afegiria un altre: la modernització de les infraestructures presents a Catalunya, per tal d'assolir la menor petjada ambiental. Edificis sostenibles que permetin invertir en recursos energètics i hídrics, a més de gestió de residus, per complir amb els paràmetres de l'agenda verda i consolidar centres de treball eficients.