La teleoperació i l'automatització marquen les línies de la unitat robòtica de la Fundació Puigvert
El doctor Alberto Breda va aconseguir realitzar una intervenció a 8.000 quilòmetres de distància
Els principals reptes de la telecirurgia són la ciberseguretat i els alts costos
Entrevista: Joan Palau, de la Fundació Puigvert: "Amb l'evolució tècnica, s'universalitzarà la cirurgia robòtica"
Notícies relacionades
Fa un any, Alberto Breda va aconseguir extirpar parcialment un ronyó a la Xina. No es va desplaçar a l'Hospital General Pla de Pequín. No va agafar cap avió, no va preparar cap maleta, no es va rentar les mans abans d'entrar a la taula d'operacions: ho va fer des del Palau de Congressos de Bordeus, a França, a 8.000 quilòmetres de distància.
El responsable de la Unitat d'Urologia Oncològica i de l'equip quirúrgic de Trasplantament Renal de la Fundació Puigvert, així com president de la Secció de Robòtica Urològica (ERUS) de l'Associació Europea d'Urologia (EAU, en les seves sigles en anglès), va ser l'artífex de l'operació transoceànica durant la celebració del 21è Congrés de l'ERUS Robotics Meeting.
Una fita que va ser presenciada per més de 1.000 assistents arreu del món i tenia un temps de retard de 132 mil·lisegons, signe del camí de la cirurgia robòtica: la teleoperació. L'home de 37 anys, amb un tumor de ronyó de 3,5 centímetres, va ser donat d'alta l'endemà i, a la setmana, no presentava complicacions.
Alberto Breda, responsable de la Unitat d'Urologia Oncològica, manipulant un robot Da Vinci a la Fundació Puigvert Barcelona
"A qualsevol lloc del món"
Breda atén aquest mitjà en temps de descompte. Té una operació en els pròxims minuts i ve vestit amb l'uniforme de quiròfan. Hi ha una petita sala on els sanitaris li fan lloc i, durant uns minuts, esperen que quedi buida per reposar l'aigua i fer l'esmorzar, perquè l'activitat hospitalària continua. El ritme no s'atura, però el facultatiu explica amb detall els avenços de l'àrea a la qual ha dedicat la seva vida.
"El que vam fer l'any passat va ser una telecirurgia i, de fet, no s'allunya del que fem avui a quiròfan: jo estic assegut en una consola i, a través d'uns cables, envio les ordres als braços robòtics", detalla. El que distingeix aquesta ocasió de l'anterior és que es troba proper al pacient, encara que podria estar assegut "a qualsevol lloc del món".
La Fundació Puigvert va realitzar fa 20 anys la primera cirurgia robòtica a Espanya gràcies al sistema Da Vinci. Aquella primera intervenció va ser una prostatectomia radical —extirpació de la pròstata a causa d'un tumor— i, al llarg d'aquestes dues dècades, els avenços s'han anat acumulant: més de 2.500 cirurgies robòtiques urològiques compten en el seu historial i una inversió milionària a la recerca de ser els primers a tots els nivells.
65 anys d'història
D'entre les dates a emmarcar, destaquen des de l'organització la primera cistectomia robòtica—extirpació de la bufeta— per càncer el 2007; a la qual va seguir la primera intervenció pediàtrica robòtica el 2008, amb la qual es va aconseguir tractar una nefrectomia parcial a un nen de cinc anys; i el primer trasplantament renal complet d'un donant viu a Europa, el 2015.
El centre, fundat pel professor Antoni Puigvert i Capell, celebra el seu 65è aniversari com un hospital que inverteix en alta tecnologia, sempre aplicada a l'àmbit de la urologia, nefrologia, andrologia i medicina reproductiva. Prova d'això són les adquisicions en matèria robòtica, com el Da Vinci o Hugo, de les companyies americanes Intuitive Surgical i Medtronic.
Un robot quirúrgic Da Vinci a la sala d'operacions de la Fundació Puigvert Barcelona
L'adopció de la robòtica i la seva producció en massa planteja noves preguntes, avança Breda. Així, el mercat s'amplia i nous actors intervenen aplicant innovacions al mercat, ja sigui des de la Xina o l'Índia, on els models utilitzen la connexió 5G i, també, suposen un abaratiment respecte als seus competidors. En aquesta cursa contrarellotge, Catalunya s'hi va sumar amb la sortida al mercat el 2023 de la marca Bitrack, posicionant-se com el vuitè robot quirúrgic d'origen europeu.
La ciberseguretat i els costos
"Ara es té la possibilitat de connectar via Wifi i, a través d'un satèl·lit, tens connexió directa sense latència, per la qual cosa teòricament podries operar a totes les parts del món", afirma, "jo puc quedar-me a Barcelona i operar pacients de Nova York, Nova Delhi, Amsterdam o Pequín".
Quins són els obstacles? La "grandiositat de la tecnologia" afronta una sèrie d'impediments en què la legislació ha de donar resposta: "Les barreres són, primer, la ciberseguretat i, per això, necessitem avui dia les línies directes [mitjançant cables submarins]; això presenta un segon problema, el cost de connectar la consola on sigui el pacient, cosa que és massa cara", exposa.
EAU va aconseguir realitzar una connexió entre Londres i Singapur per un cost de 10 euros, "des de Londres a l'espai vam poder moure el braç robòtic", indica. Starlink, Google, Alibaba, grans empreses que dominen el mercat espacial i generen connexions mundials on el marc legal encara és difús. "Què passa si alguna cosa no funciona, qui n'és el responsable?", és una de les tantes preguntes a desentranyar.
Marc normatiu, en camí
No hi ha una normativa que estipuli, per exemple, si un facultatiu estranger pot operar a Espanya a distància, o viceversa, en el cas que un espanyol participi en una operació a l'Índia sense llicència. "És el moment on les grans societats internacionals podem donar un marc i una guia", com un principi que, a la llarga, els governs podran adaptar a la seva pròpia legislació, opina.
Els escenaris per aplicar aquesta tecnologia són amplis, tant en matèria de cooperació internacional com a la pròpia Catalunya. Breda parla de la situació de la dispersió geogràfica i de la població que és difícilment atesa als seus territoris: "Si hi ha manca de metges, un hospital terciari com el de Lleida, en cas d'una urgència, podria operar amb una intervenció robòtica".
Alberto Breda, responsable de la Unitat d'Urologia Oncològica i de l'equip quirúrgic de Trasplantament Renal, a la Fundació Puigvert. Barcelona
Disposar dels braços al centre hospitalari aconseguiria fer el salt qualitatiu per a la salut dels pacients. "No necessites el metge in situ o un trasllat del pacient, i així dones rellevància als hospitals comarcals", subratlla l'especialista. És una manera de generar benefici, ja no només econòmic, sinó de salut pública.
amb la qual cosa s'estalvia temps i diners".
El futur davant la manca de personal
El futur és impredictible, però hi ha indicadors que permeten intuir de quina manera es transitarà cap a ell. Breda confia en la capacitat de la Fundació Puigvert, "sempre ha apostat per l'excel·lència i hem estat els primers en moltes de les tecnologies que s'utilitzen avui dia als hospitals, per la qual cosa sempre hem cregut en aquesta inversió i en els nostres professionals: la tecnologia sense professionals capdavanters no serveix de res".
Les xifres alerten del declivi que travessa el marc europeu sobre la manca de professionals sanitaris al sector. Falten metges, infermeres, l'administració ho sap i els gestors també, i Catalunya és una de les comunitats que més pateix en aquest camp. Per tant, podria haver-hi un buit a les consoles robòtiques més aviat que tard?
"A nivell europeu, no hi ha manca de professionals en la robòtica perquè hi ha molt d'interès per part dels joves, que estan enamorats de la tecnologia", indica, encara que reconeix que tant Espanya, com altres països com França o Itàlia, travessen aquesta disjuntiva. Reconeix que no és una qüestió de la seva competència, però dona algunes claus, com els programes de residència i especialització, dotats de diferents atractius per atreure i, sobretot, retenir talent.
