El Tribunal Suprem anul·la la indemnització extra de 4.435,08 euros fixada per a una treballadora acomiadada

El Tribunal Suprem (TS), reunit en Ple de la Sala de lo Social, ha emès una sentència crucial en matèria de dret laboral en estimar el recurs de cassació per a la unificació de doctrina (núm. 2961/2023) interposat per l'empresa BRS Relocation Services S.L..

La Sentència estableix de manera unificada que els òrgans judicials no poden incrementar les indemnitzacions per acomiadament improcedent més enllà dels límits fixats per l'Estatut dels Treballadors (ET).

Ferrán, biotecnòleg (23 anys) que treballa a Suïssa: “Guanyo 7.868 euros mensuals i em prenen un 13% d'impuestos”

La controvèrsia es va originar després de l'acomiadament d'una treballadora el 27 de març de 2020, que l'empresa va justificar per causes objectives —“atenció a la necessitat objectiva d'amortitzar el seu lloc de treball a través de causes productives derivades de la profunda caiguda de vendes i cancel·lació de serveis patides”— derivades de la crisi del coronavirus. L'empresa va abonar a la treballadora la indemnització màxima legal corresponent, que ascendia a 941,78 euros.

Després de la desestimació inicial al Jutjat de lo Social de Barcelona, el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya va revocar parcialment la sentència, declarant l'acomiadament improcedent.

Un expert, sobre la mansió llogada per un jugador del Barça: “Pagava 5.500 euros al mes i els desperfectes seguiren sense reparar-se”

No obstant això, el TSJ va anar més enllà de la quantia tasada, condemnant l'empresa a optar entre la readmissió o una indemnització superior de 4.435,08 euros (del que 941,78 € ja havien estat abonats).

El TSJ de Catalunya va justificar aquest increment en la necessitat que la compensació fos “adequada i dissuasòria” conforme al Conveni núm. 158 de l'OIT i l'article 24 de la Carta Social Europea (revisada). Va argumentar que la indemnització legal, que “no arriba als 1.000 euros (941,78 euros), és clarament insignificanta i no compensa el dany produït per la pèrdua”. A més, el TSJ va considerar que l'exclusió de la treballadora de l'ERT per força major, que es va iniciar dies després del seu cessament, revelava un excés en l'exercici del dret d'extinció.

Miquel Feliu (23 anys), malalt terminal: “No m'esperava que 2.192 dies després seguiria lluitant i seria feliç”

Unificació de doctrina: indemnització tasada i Seguretat Jurídica

El Tribunal Suprem, davant el recurs de l'empresa, ha resolt el debat doctrinal, centrant el seu anàlisi en l'abast de l'article 10 del Conveni núm. 158 de l'OIT.

El Ple de la Sala ha conclòs que la sentència recorreguda no contenia la doctrina correcta. Tot i que el Conveni de l'OIT exigeix una “indemnització adequada”, el TS aclareix que correspon al legislador nacional determinar el contingut d'aquesta adequació, no a l'òrgan judicial.

El TS recorda que la indemnització tasada de l'art. 56.1 de l'ET ha estat històricament considerada “adequada” per la doctrina constitucional i jurisprudencial. Aquesta compensació tasada, fixada per llei, “careixen del valor de restitució en integritat que a vegades s'ha pretès atribuir-los, ja que es tracta d'una compensació de contingut tasat i prèviament fixat per la Llei, sense que els sigui aplicables els criteris civils de quantificació del dany”.

Aquest és el sou mínim que necessites per viure a Barcelona, segons la IA: "Pago 1.100 euros d'alquiler i se n'anirà mínim un 16% en impuestos"

L'alt tribunal sentència de forma clara que “La indemnització per acomiadament improcedent de l'art. 56.1 de l'Estatut dels Treballadors no pot veure's incrementada en via judicial amb altres quantitats que atenguin a les circumstàncies concretes del cas, sense que això suposi una vulneració de l'art. 10 del Conveni núm. 158 de l'OIT”.

Com a resultat d'aquesta unificació de doctrina, el Tribunal Suprem casa parcialment la sentència del TSJ de Catalunya. Tot i que manté la declaració d'improcedència, fixa com a import de la indemnització legal, en cas d'opció per ella, la quantitat de 941,78 euros, confirmant que aquesta quantia és la legalment establerta i ja va ser abonada per l'empresa en el moment de l'extinció.

Albert Rivera critica la pujada als autònoms: “Nou sablada. Ser emprenedor és un esport de risc”

La sentència també confirma la resta de pronunciaments, mantenint la condemna a l'empresa d'abonar a la treballadora 1.041,67 euros més interessos, corresponents al preavís deutor.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial