Josep Elies, empresari milionari de 49 anys: “Si tens una empresa, ets un explotador i només busques el diners”

La figura de l'empresari, fonamental per a l'economia i la creació d'ocupació, es troba sovint sota un estigma social profundament arrelat. L'empresari milionari, José Elías, recull una de les percepcions més dures, encapsula el sentir de molts emprenedors que lluiten contra una imatge distorsionada del seu rol.

La societat, segons la veu dels empresaris que busquen dignificar la seva figura, sembla inculcar la idea que “si tens una empresa, ets un explotador”, segons exposa José Elías. Aquesta és, almenys, la sensació que la societat imposa a l'empresari.

El Tribunal Suprem anul·la la indemnització extra de 4.435,08 euros fixada per a una treballadora acomiadada

A aquells que decideixen iniciar negocis i arriscar el seu capital se'ls “pinta com a gent sense escrúpols que només busca els diners”. Existeix la noció pública que als propietaris de les empreses no els importa el seu equip ni “absolutament res” més enllà del guany financera.

No obstant això, la realitat que experimenta la “gran majoria” dels empresaris és molt diferent a aquesta caricatura. Lluny de ser la persona sense escrúpols que només busca el benefici personal, l'empresari és, sobretot, algú que “arrisca el seu patrimoni”. El compromís i la preocupació van molt més enllà de la imatge freda que es projecta.

Ferrán, biotecnòleg (23 anys) que treballa a Suïssa: “Guanyo 7.868 euros mensuals i em prenen el 13% d'impostos”

Aquests líders empresarials són, en molts casos, persones que “no dorm per les nits pensant com pagar les nòmines”. Aquesta preocupació constant pel benestar i l'estabilitat del seu personal revela un llaç profund que desmenteix l'acusació de desinterès. De fet, l'empresari veu als seus empleats, en molts casos, “com una extensió de la nostra família”.

L'empresa, vista des de dins, és un projecte col·lectiu, un esforç mutu on l'èxit depèn de la col·laboració. Segons Elías, els empresaris són conscients que “això és un vaixell en el qual remem tots”. En aquesta analogia, el rol de l'empresari és vital: ell “diu cap a on anar i assumeix el risc” inherent a la navegació econòmica. Tanmateix, l'avanç real del negoci és una tasca del col·lectiu: “l'equip és el que fa possible que l'empresa avanci”.

Un expert, sobre la mansió llogada per un jugador del Barça: “Pagava 5.500 euros al mes i els desperfectes seguien sense reparar”

És crucial comprendre que la relació entre l'empresari i el seu equip és simbiòtica i indispensable. “Cap funcionaria sense l'altre”. Segons l'expert, ambdós components són “necessaris per crear riquesa al país”. Sense la visió, el lideratge i el risc que assumeix l'empresari, l'empresa no podria existir.

Per aquesta raó, aquells que defensen la importància de l'empresari tenen la missió de continuar en les plataformes públiques, incloent-hi les xarxes socials, per a “dignificar la figura de l'empresari”. És un esforç necessari per combatre la demonització constant de “qui crea ocupació”. El missatge és clar i urgent: és hora de deixar de demonitzar a aquells que s'arrisquen per la prosperitat col·lectiva.

Miquel Feliu (23 anys), malalt terminal: “No m'esperava que 2.192 dies després seguiria lluitant i seria feliç”

En última instància, la supervivència econòmica i social depèn de la valentia empresarial. “Sense empresaris que s'arrisquin, no hi ha empreses”. I la conclusió, tan simple com contundent, no deixa lloc a dubtes sobre les conseqüències de perpetuar l'estigma: “I sense empreses, no hi ha futur”. La intenció és canviar la narrativa social que engloba l'empresari únicament com un explotador que busca els diners.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial