‘La bèstia en mi’: compte amb el veí

The beast in me és una esplèndida cançó de Nick Lowe que va ser brillantment versionada pel seu sogre d’aleshores, el gran Johnny Cash, que descansi en pau. Vaig pensar que sonaria a la minisèrie La bèstia en mi (Netflix, vuit episodis), però em vaig equivocar. Després de devorar els vuit episodis, vaig creure que me la regalarien als crèdits finals de l’últim, però, en el seu lloc (que tampoc està gens malament), va sonar Death of a clown, dels Kinks, burla final al personatge de Matthew Rhys, Nile Jarvis, una versió psicòtica de Donald Trump.

‘Task’: és una feina bruta, però algú l’ha de fer

The beast in me és un thriller de cocció lenta extremadament eficaç creat per Gabe Trotter i dirigit en part pel novaiorquès Antonio Campos (a qui devem el magnífic llargmetratge de 2020 El diablo a todas horas i la minisèrie de 2022 The staircase).

És una història de veïns basada en l’ambigüitat, en l’estranya relació que s’estableix entre una periodista guanyadora del Pulitzer que no n’encerta una des que van atropellar mortalment el seu fill, Aggie Wiggs (Clare Danes, l’estrella de Homeland) i el seu nou veí en una urbanització de Long Island, Nova York, Nile Jarvis (el Matthew Rhys de The americans, especialment inspirat), sobre qui pesa la sospita que va assassinar la seva primera esposa, a qui sembla que se l’ha empassat la terra.

Perill evident

Nile és un tauró de les finances i de la gentrificació et posis com et posis, un constructor a l’estil Trump que acumula solars on edificar blocs d’apartaments per a milionaris. Sense conèixer-lo, l’Aggie el detesta perquè representa tot allò que li desagrada.

Els seus primers contactes són un desastre per culpa d’uns gossos de Nile que borden sense parar i s’escolen al jardí de l’Aggie, que manté una relació tirant a tòxica amb la seva exdona. Però la cosa no triga a evolucionar cap a una peculiar relació d’amor-odi entre la periodista i el constructor, propiciada en part per l’interès de l’Aggie a esbrinar si aquest va eliminar o no la seva dona.

Una imatge de 'La bèstia en mi' NETFLIX

Nile, que ha rebutjat totes les ofertes d’escriure la seva biografia, acaba encarregant-la a l’Aggie, que ha trobat, per fi!, un tema en què li ve de gust indagar i que la motiva per escriure. L’estranya relació es va complicant a poc a poc (el ritme de la sèrie és lent, però no feixuc), fins a arribar a una conclusió que no revelaré, però que posa l’Aggie en un perill evident i notable.

Thriller excèntric

La bèstia en mi és un cara a cara entre dos actors en estat de gràcia que gaudeixen d’un guió que els permet lluir-se. Matthew Rhys, que a The americans es limitava a complir, broda aquí el paper del presumpte pilar de la societat capitalista amb un cable desconnectat. La seva interpretació, continguda, d’aquelles que donen molt amb ben poc, és ideal perquè entenguem com li funciona el cap a Nile Jarvis.

‘Bookish’: Les investigacions del detectiu llibreter

El de Claire Danes no és notícia: està tan brillant com de costum.

Diu la dita que els extrems es toquen, i a vegades s’estableixen peculiars relacions entre persones diametralment oposades. La de Nile i l’Aggie és de les més rares que s’han vist en una pantalla, però Gabe Trotter ha sabut explicar-la de manera immillorable, fabricant un thriller excèntric que no s’assembla a res rodat anteriorment.

I no, no sona la cançó de Nick Lowe, però The beast in me val molt la pena.