Un poble català inundat als anys 60 torna a la superfície: així reapareixen les seves ruïnes després de dècades sota l'aigua
La retirada progressiva del nivell del cabal permet observar de nou les estructures que van romandre amagades durant dècades
T'interessa: No ho sabies: el santuari de Girona que, segons la llegenda, va ser testimoni d'un jurament a la Catalunya medieval
Notícies relacionades
La disminució del nivell de l'embassament ha tornat a treure a la llum les restes d'un antic assentament que va quedar cobert per l'aigua després de la construcció de la presa a mitjans del segle XX. L'escena, poc freqüent, torna a despertar l'interès per un episodi que va canviar completament l'aspecte de la vall i va alterar el destí dels qui l'habitaven.
Entre els elements visibles es poden distingir murs, bases d'habitatges i fragments del traçat original del nucli, estructures que només emergeixen quan el nivell de l'aigua baixa prou. La seva aparició puntual permet observar de prop un conjunt patrimonial habitualment inaccessible i recuperar part de la memòria vinculada a aquell lloc.
L'assentament que va desaparèixer sota l'aigua
És en aquest context on sorgeix el nom de Sant Romà de Sau, l'antic nucli que va quedar submergit amb la creació de l'embassament i que només reapareix en moments de descens extrem del cabal. La seva presència intermitent, marcada per les oscil·lacions del nivell de l'aigua, ha convertit les seves ruïnes en un símbol d'un passat que mai no va desaparèixer del tot.
Sant Romà de Sau, abans i ara ARXIU FOTOGRÀFIC CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA - CRÒNICA GLOBAL
El que ara torna a sobresortir correspon a l'antic cor de la localitat: les restes de la seva església romànica, part dels habitatges i els traçats que articulaven la vida quotidiana abans de la inundació. Cada reaparició permet revisar com era aquell espai abans de quedar cobert i quines petjades materials ha deixat el pas del temps.
La inundació que va transformar el paisatge
La construcció de l'embassament, finalitzada a la dècada de 1960, va obligar a abandonar el petit nucli rural que ocupava el fons de la vall. Les obres van suposar l'expropiació d'habitatges, terres i masies, i el projecte hidràulic es va concebre per garantir el subministrament d'aigua a diferents municipis de l'entorn, segons documentació tècnica de l'època.
Vista de l'antic poble de Sant Romà de Sau, habitualment cobert per l'aigua del pantà de Sau EUROPA PRESS
Amb el tancament de la presa i l'ompliment del pantà, l'antic assentament va quedar completament cobert. Només el campanar romànic, l'estructura més elevada, va aconseguir en ocasions trencar la superfície de l'aigua. Durant dècades, les ruïnes van romandre ocultes i amb prou feines es van fer visibles llevat de moments de baixada acusada del nivell de l'embassament.
Com era l'antic nucli abans de la inundació
Les restes emergents corresponen al traçat central del poble històric: la zona de l'església, part del cementiri i les bases de diverses cases que conformaven el petit conjunt habitat. L'església, d'origen romànic, apareix esmentada en documentació eclesiàstica medieval, cosa que confirma la seva llarga trajectòria històrica abans de la inundació.
Sant Romà de Sau
El nucli estava format per habitatges rurals i construccions auxiliars vinculades a l'activitat agrícola i ramadera. Encara que no es conserven estructures completes, sí que romanen bases de murs, escales, paviments i traçats de camins que permeten identificar l'organització bàsica de l'assentament abans de desaparèixer sota l'aigua.
Aparicions periòdiques vinculades al nivell de l'embassament
La presència intermitent de les ruïnes està directament relacionada amb el volum d'aigua acumulat al pantà. En períodes de reducció del cabal, el nivell baixa prou com per deixar al descobert no només el campanar, sinó també les estructures situades en zones més baixes de l'antic nucli.
Cementiri de Sant Romà de Sau
Aquestes aparicions no segueixen un patró fix: depenen de les precipitacions, de la gestió del cabal i de les condicions climàtiques de cada any. En etapes humides, el poble roman invisible durant llargs períodes; en fases més seques, pot fins i tot ser accessible a peu en determinats punts de l'embassament.
Un punt d'interès patrimonial en constant transformació
Cada cop que el nivell baixa i reapareixen les restes, el lloc es converteix en un referent patrimonial dins l'entorn natural on es troba. Les imatges del campanar emergint entre les aigües, o completament exposat en els descensos més pronunciats, il·lustren com la fluctuació de l'embassament modifica de forma significativa l'aparença de la vall.
En algunes ocasions, les ruïnes han quedat totalment a l'aire lliure, permetent observar elements que només són visibles en etapes molt concretes. També s'han identificat restes de l'antic pont, murs perimetrals i fragments dels camins que connectaven el nucli amb les masies del seu entorn abans de la inundació.
Un testimoni material que reapareix segons les condicions hídriques
La periodicitat amb què surten a la llum les restes de Sant Romà de Sau converteix el lloc en un testimoni únic del passat recent de Catalunya. La combinació d'arquitectura romànica, estructures rurals i traçats desapareguts aporta informació valuosa sobre la vida a la vall abans de l'embassament.
Les reaparicions registrades els darrers anys han permès observar detalls que durant dècades van romandre sota l'aigua. En aquestes ocasions, es fa visible l'estructura del temple, el contorn de les cases i el relleu de l'antic poble, configurant un mapa arqueològic a l'aire lliure que només es pot contemplar en moments excepcionals.
