Entre la costa i l'interior, el bastió català que va ser peça estratègica durant segles: a menys d'una hora de Barcelona

Durant segles, una fortalesa de pedra ha romàs en silenci sobre una turó del nord de Catalunya. La seva silhouette, erosionada pel vent i el temps, amb prou feines es distingeix entre els pins, però la seva sola presència recorda una època en què les fronteres es defensaven amb murs, torres i foc. Al voltant de les seves ruïnes, la història ha anat sedimentant llegendes, oblits i restes de poder feudal.

Avui, aquest bastió torna a ocupar un lloc en el present. Els treballs de recuperació impulsats per les administracions locals han tornat la mirada cap a un enclavament que va ser vital en la configuració territorial de l'Edat Mitjana. Sota les pedres esquerdades i les restes de la seva arquitectura militar, emergeix una història que ajuda a entendre com es va construir i protegir el territori durant segles de conflictes, aliances i domini senyorial.

El poble de pescadors on va néixer David Verdaguer: modernisme, zones verdes i mar

El vigilant del Maresme

El Castell de Palafolls s'alça sobre un turó que domina la plana de la Tordera, al límit natural entre el Maresme i la Selva. Des de la seva posició, controlava els camins que unien la costa amb l'interior i servia com a punt d'observació davant qualsevol moviment de tropes o incursions. Va ser una peça fonamental en l'entramat defensiu que, durant segles, va assegurar el control de les rutes comercials i el domini polític del territori.

Tot i que avui només en queden murs fragmentats i una capella restaurada, els historiadors situen els seus orígens als albors del feudalisme català. El castell va formar part d'una xarxa de fortaleses que articulaven el poder senyorial entre els segles XI i XIV, quan l'estructura del territori depenia de la vigilància, la força i la capacitat d'imposar autoritat des de l'alçada. La seva història, com la de tants bastions medievals, reflecteix la evolució d'un país que es construïa entre la guerra i la terra.

Un bastió al cor del feudalisme

Durant l'Alta Edat Mitjana, el Castell de Palafolls es va consolidar com una de les fortaleses més rellevants del nord del Maresme. No només va ser una estructura militar, sinó també el centre d'un senyoriu que estenia la seva influència sobre poblacions veïnes com Malgrat, Santa Susanna o Blanes.

Des de les seves muralles s'administrava justícia, es controlaven els tributs i es garantia la seguretat d'un territori on l'autoritat del comte o del monarca era gairebé simbòlica. El poder reial s'exercia des de llocs com aquest, on el domini naixia de la terra, l'espasa i la fidelitat.

Segle XII

Les fonts locals i els estudis històrics coincideixen que el castell va viure el seu apogeu entre els segles XII i XIV, coincidint amb l'enfortiment de l'estructura feudal catalana. Els seus murs van ser testimoni del trànsit dels primers senyors de Palafolls, de les aliances amb els Cabrera i del progressiu pas del control militar a la gestió senyorial.

Cada pedra, cada ampliació del recinte o reforma defensiva, explica una part d'aquesta transformació: la d'una Catalunya medieval que consolidava el seu territori mentre la Mediterrània es convertia en escenari de comerç, conquestes i guerres.

De l'abandonament a la recuperació patrimonial

Durant anys, el castell va ser una ruïna silenciosa. El pas del temps i la manca de recursos el van deixar a la vora del col·lapse. Avui, els treballs de consolidació impulsats per l'ajuntament i fons europeus busquen retornar-li estabilitat i visibilitat.

La restauració no només pretén salvar un edifici, sinó reactivar la memòria del Maresme medieval. El bastió, abans símbol de poder, torna a ocupar el seu lloc com a part viva del patrimoni català.

El poblat visigot ocult en un castell medieval: una nova troballa que dona un gir a la seva història

Com arribar-hi?

Des de Barcelona, es pot arribar al Castell de Palafolls per la C-32 en direcció a Blanes. El trajecte dura al voltant de una hora i la sortida recomanada és la de Malgrat de Mar/Palafolls.

Des d'allà, només cal seguir les indicacions cap al centre del municipi i agafar la carretera local que puja al Turó del Castell. La zona disposa d'accés senyalitzat i aparcament proper, tot i que el darrer tram es fa a peu.