L'ermita medieval de Tarragona que fascina a National Geographic: "Sosté una muntanya"

Hi ha construccions que no s'entenen només com a edificis, sinó com una prolongació del paisatge. Algunes no s'aixequen sobre el terreny, sinó que semblen sorgir-ne.

És el cas de l'ermita de l'Abellera, un santuari que ha cridat l'atenció de publicacions especialitzades com National Geographic.

Vicio arriba a Lisboa: la cadena de 'smash burguers' nascuda a Barcelona aterra a la capital de Portugal

La revista, que des de fa anys ve destacant pobles, racons i exemples d'arquitectura de Catalunya, ha tornat a fer referència a aquesta església per una característica poc comuna: "sosté una muntanya", resa el seu titular.

I, tot i que no és del tot així, alguna raó té. La sensació que provoca és que l'ermita aguanta el pes de tota una muntanya, encara que la realitat és una altra.

Església incrustada

L'església no s'aguanta a la cova que l'acull, sinó que s'hi incrusta. Tant és així que la pedra forma part de l'edifici i actua com a paret, sostre i estructura.

D'aquí la idea que resumeix la seva singularitat: no és un temple que es posa sobre la muntanya, sinó un que sembla sostenir-la.

Origen entre devoció i llegenda

La pregunta és òbvia: què hi fa una ermita en un lloc tan peculiar com aquest? Per descobrir-ho cal recórrer a la història.

La construcció de l'ermita se situa al segle XVI, tot i que el seu origen es vincula a pràctiques devocionals anteriors, pròpies del món medieval.

L'ermita de l'Abellera CATALUNYA TURISME

La tradició popular explica que la imatge de la Mare de Déu va ser trobada en aquest mateix indret per un pastor que buscava mel, una activitat habitual a la zona.

Cada intent de traslladar la talla a un altre lloc acabava amb el seu retorn al punt original, interpretat com un senyal que s'havia de venerar allà. Per això es va decidir erigir un temple en aquest lloc tan particular.

Arquitectura mínima

Encara que pugui semblar extraordinari, des del punt de vista arquitectònic l'ermita respon a un plantejament extremadament funcional, i la roca no es dissimula ni es revesteix: s'accepta com a part essencial del conjunt.

Aquest tret és un dels elements que més interès ha despertat entre divulgadors del patrimoni i especialistes en paisatge cultural.

Integració total

L'ermita no altera el perfil de la muntanya ni introdueix volums artificials visibles des de la distància. El seu impacte visual és reduït, però la seva força simbòlica és notable.

Quant a la seva arquitectura, és de les més simples. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, sense ornamentació destacada, concebut per adaptar-se a una cavitat natural ja existent.

Del contraban de cotó al cinema: la nova vida d'aquesta centenària finca de Sarrià

La seva simplicitat i el fet de trobar-se en una cova natural, apartada del municipi, van fer que durant segles l'Abellera fos un lloc associat al recolliment i a la vida eremítica, encara que també carregat de llegendes.

Algunes tradicions la relacionen amb la figura de Bernat Boïl, monjo que va acompanyar Cristòfor Colom en el seu segon viatge a Amèrica i que, segons la llegenda, hauria viscut a la cova abans de la construcció del santuari.

Enllaç Reial

També s'ha vinculat l'indret amb la reina Margarida de Prades, darrera reina consort de la Corona d'Aragó i vídua del rei Martí l'Humà, encara que aquests relats es mouen entre la documentació històrica i la transmissió oral.

La llegenda explica que, després de la mort del monarca i el seu progressiu retir de la vida pública, Margarida hauria buscat refugi espiritual i recolliment en llocs apartats i de difícil accés, entre ells aquest santuari incrustat a la muntanya.

Mites, llegendes i Història

Si bé és cert que la reina va buscar aquest tipus d'espais, no hi ha dades que acreditin que es refugiés en aquesta ermita.

En qualsevol cas, l'acumulació d'històries ha contribuït a dotar el lloc d'una dimensió simbòlica que va més enllà de l'arquitectònic.

Part posterior de l'ermita de l'Abellera CATALUNYA TURISME

El que sí acredita la història és que, com altres edificis religiosos, l'ermita va patir greus danys durant la Guerra Civil. El 1936 va ser saquejada i la imatge original de la Mare de Déu va desaparèixer.

Anys després, el 1940, s'hi va instal·lar una nova escultura de marbre procedent de Sarral, cosa que va permetre recuperar el culte i la devoció popular.

Patrimoni arquitectònic

L'any 1956, la imatge va ser coronada en un acte que va consolidar de nou el paper simbòlic del santuari dins la comarca. Aquests episodis formen part de la història recent de l'edifici i expliquen el seu estat actual, fruit tant de la tradició com de les reconstruccions posteriors.

En qualsevol cas, l'ermita de l'Abellera està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local, una figura de protecció que reconeix el seu valor històric, arquitectònic i paisatgístic.

Què destaca National Geographic

No es tracta només de preservar un edifici, sinó de conservar una relació concreta entre arquitectura i entorn natural.

Aquest enfocament coincideix amb l'interès mostrat per National Geographic, que ha posat l'accent en la capacitat del lloc per il·lustrar una forma ancestral de construir sense imposar, d'habitar sense transformar de manera agressiva el territori.

Adéu a una multinacional francesa al Passeig de Gràcia: liquidació per tancament d'una de les seves tres botigues

L'entorn immediat reforça el caràcter singular de l'ermita. L'accés es fa a peu, per pistes forestals i senders que obliguen a reduir el ritme i a prendre consciència del paisatge. No hi ha grans esplanades ni infraestructures turístiques, cosa que manté intacta la sensació d'aïllament.

Des del santuari, la vista s'obre sobre valls, boscos i pobles dispersos, oferint una perspectiva àmplia de l'interior de Tarragona. El silenci i l'alçada contribueixen a una experiència singular.

Com arribar-hi

Arribar-hi no és complicat. N'hi ha prou amb acostar-se a Prades, que es troba a aproximadament una hora de Tarragona. El trajecte es fa per la T-11 en direcció a Reus fins a enllaçar amb la N-420. Un cop a les Borges del Camp, es pren la C-242 en direcció a Prades i, ja al municipi, es segueixen les indicacions cap a l'ermita.

Des de Barcelona, el desplaçament és més llarg i arriba a prop d'una hora i quaranta-cinc minuts. Es pren l'AP-7 fins a la sortida de Reus i, des d'allà, es continua per la T-11 i la N-420 fins a les Borges del Camp, per enllaçar després amb la C-242 en direcció a Prades.