Pocs ho saben, aquesta és l'estàtua de Girona que compleix desitjos: fa més de 2 metres
La llegenda d'aquesta figura de bronze, situada en un racó privilegiat de Catalunya, és una font d'optimisme per als visitants
T'interessa: El poble de pescadors on va néixer David Verdaguer: modernisme, zones verdes i mar
Notícies relacionades
- El mil·lenari castell medieval suspès sobre una roca: un Bé d'Interès Cultural a una hora de Barcelona
- La sala de cinema més antiga de Catalunya: té més de 120 anys i organitza festivals
- La oblidada església romànica de Catalunya que va sobreviure a un terratrèmol: un patrimoni medieval del segle XII ocult al mig del Pirineu
Diuen que hi ha llocs on els desitjos es pronuncien sense paraules, només amb un gest. Allà, davant del mar, una figura de bronze sembla escoltar en silenci allò que cada visitant guarda per a si mateix. No hi ha ritus establerts ni promeses escrites, però tothom entén que aquell instant té quelcom de fe.
No és una obra monumental ni un secret amagat, i tanmateix provoca una pausa. Alguns hi arriben per atzar, d'altres hi tornen cada any. La contemplen, toquen la seva superfície gastada pel temps i marxen sense mirar enrere, confiant que el mar, o potser l'estàtua, sàpiga guardar allò que se li ha confiat.
L'estàtua
La Dona Marinera, situada sobre les roques del Camí de Cala Banys, al sud de la platja gran de Lloret de Mar, promet felicitat. L'estàtua de bronze de 2,40 metres d'alçada, obra d'Ernest Maragall, va ser instal·lada el 1966. Mira cap al mar. Amb la mà dreta saluda, mentre que l'esquerra està a mitja alçada.
Dona Marinera de Lloret de Mar Lloret Turisme
"És un homenatge a la dona de l'època marinera, que sovint era la responsable de tirar endavant la família mentre l'home anava a buscar fortuna a l'altra banda de l'Atlàntic", segons explica la pàgina web oficial del municipi. Va ser un encàrrec de l'administració local a l'artista barceloní.
La llegenda
Aquesta escultura, també coneguda com la Venus de Lloret, és un gran atractiu per als turistes. Al seu voltant, es generen grups de persones que volen tocar-la i fotografiar-se amb ella. Tanmateix, el motiu que s'amaga darrere d'ella és una llegenda que promet complir els desitjos de qui la imiti.
Pla proper de la Dona Marinera de Lloret de Mar Lloret Turisme
El ritual és el següent. La persona s'ha de situar a la dreta de la Dona Marinera. El primer és imitar el seu gest de mirar cap a l'horitzó. Mentrestant, amb la mà esquerra, tocarà el peu dret de la figura. És el moment de formular els anhels. Si la rutina es completa, la història indica que les peticions es compliran.
Repetició
Amb el temps, la curiositat es va transformar en costum. Qui la visita reprodueix la seva posició de mirar a l'horitzó i, sense fer soroll, formula un desig. L'escena es repeteix sense instruccions ni cartells, sostinguda només per la tradició oral. Per això hi ha zones erosionades, fruit de totes les persones que han dipositat les seves esperances sobre el metall.
Ningú discuteix si la història és certa. N'hi ha prou amb el moment: el mar al davant, el bronze que brilla, i la certesa compartida que hi ha desitjos que val la pena intentar.
Identitat
La Dona Marinera s'integra amb el paisatge de penya-segats i pins que envolta el camí de ronda de Lloret de Mar. Des de la seva posició elevada domina la badia i sembla dialogar amb les onades que trenquen sota els seus peus. L'entorn, obert i lluminós, reforça la sensació de serenor que transmet la seva figura.
La seva presència ha donat identitat al lloc. Al capvespre, la llum es posa sobre el bronze i crea reflexos que canvien cada dia. Els veïns la mencionen amb familiaritat, com si fos una veïna més, una guardiana discreta del litoral que acompanya en silenci la rutina del poble.
![Imagen de época de la Sala Mozart, la más antigua de Cataluña](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/10\/29\/vida\/1003742702239_15334736_320x180.jpg"])
Herència
Més enllà de la llegenda, la Dona Marinera s'ha convertit en un símbol cívic. Lloret de Mar la inclou en les seves rutes culturals i cada 8 de març, Dia Internacional de la Dona, l'ajuntament diposita flors als seus peus. El gest vol recordar l'origen del monument: un tribut a la fortalesa femenina que va sostenir el poble en els anys difícils i a l'espera silenciosa que defineix la vida vora el mar.
Avui, la seva imatge apareix en fulletons turístics, postals i murals escolars. Però qui viu al municipi assegura que segueix sent molt més que un icona. Per a ells, representa una manera de mirar endavant, de resistir les marees del temps sense perdre la calma. Potser per això, mentre els visitants l'observen amb curiositat, els veïns la saluden com una vella amiga que mai ha deixat de vetllar per la costa.
