El paradís de les truites i les croquetes en un municipi de Barcelona: un bar amb més de 40 anys d'història

Ens agrada anar a bars a menjar una bona truita perquè és un costum senzill i, alhora, profundament nostre. Seure a la barra, demanar una canya o un cafè i veure com serveixen una truita ben feta, ja sigui sucosa, quallada o al seu punt té quelcom de ritual quotidià.

Cada establiment té el seu estil, la seva recepta i la seva petita fama, i això el converteix en una experiència diferent; encara que el plat sigui el mateix.

Això, també, és una excusa per compartir temps, xerrar sense presses i gaudir de la cuina més honesta. No cal res sofisticat: només bons ingredients, mà experta i aquest ambient proper que fa que sempre vingui de gust tornar.

La masia dels plebeus de Gelida: cinc segles d'agricultura i patrimoni amenaçats per l'expansió logística

El bar de Barcelona

El Bar La Nata és presentat com un d'aquests establiments de tota la vida que han resistit al pas del temps sense necessitat de reinventar-se ni apostar per les tendències gastronòmiques més modernes. Se situa a la localitat de Sant Just Desvern, a Barcelona, i el seu caràcter es percep des de la mateixa façana.

Un cartell vintage anuncia una proposta que evoca sensacions clàssiques de bar de barri, amb un ambient on l'olor a cuina casolana es barreja amb converses quotidianes entre clients habituals i cambrers que els coneixen pel seu nom. Aquest context, allunyat dels espais dissenyats al detall, és part del seu encant i de la seva personalitat com a local tradicional.

L'edifici històric de Barcelona que es postula per acollir l'Agència Estatal de Salut Pública: una desconeguda joia modernista

Truites i croquetes

El cor de l'oferta culinària de La Nata són les truites de patata i els 'croquetons', que no es limiten a versions estàndard d'aquests plats, sinó que els eleven a quelcom memorable. Les truites se serveixen en porcions generoses i amb variants més enllà de la clàssica versió, incloses opcions amb xoriço, espinacs o bacallà.

En paral·lel, les croquetes són grans i cremoses per dins i amb farcits que abasten des del clàssic pernil fins a les propostes més atrevides.

Bar clàssic

Més enllà del seu menjar, és un exemple de bar 'dels de sempre' que continua funcionant amb la mateixa autenticitat que fa dècades. El seu logo clàssic, que representa una copa gruixuda de vidre amb maduixes i nata --un postre típic dels anys 80 i 90-- és mencionat com a part d'aquesta identitat històrica; encara que recentment ha estat repintat.

També, s'apunta que en el seu dia el bar va ser freqüentat per algunes cares conegudes de la zona, com la de l'exfutbolista Gerard Piqué, el que assenyala el seu reconeixement social més enllà de la clientela quotidiana.

Amb ceba o sense ceba

La societat es divideix en: gent que li agrada la truita amb ceba i gent que li agrada la truita sense ceba. Els qui defensen la ceba sostenen que aporta sucositat, dolçor i equilibri al conjunt, evitant una textura seca i potenciant el sabor de l'ou i la patata; a més, recorden que ja apareix mencionada en receptaris del segle XIX.

En el costat oposat, els partidaris de la truita sense ceba apel·len a la puresa de la recepta i a una major intensitat del sabor a patata i ou, argumentant que la ceba emmascara el resultat final.

Més enllà de criteris tècnics, el debat reflecteix una tensió entre tradició i gust personal, sense un consens definitiu, el que ha convertit la truita en un símbol culinari on la preferència diu tant del comensal com del plat.