Paul Urkijo, cineasta: «La llibertat sexual és una de les més perseguides pels inquisidors d'avui»

Paul Urkijo fa anys que actualitza el folklore i les llegendes basques per donar-los forma de cinema fantàstic que atrau les masses. Una mena de reivindicació del patrimoni euskaldun més proper als joves.

El cineasta assegura que tampoc no és que estigui tan abandonat, però que a ell sempre l'han apassionat aquestes històries i les continuarà explicant, sempre que el deixin. Per ara, ho fa i genera moltíssima expectació.

La sala de cine más antigua de Cataluña: tiene más de 120 años y organiza festivales

El passi del seu darrer film, Gaua, pel Festival de Sitges va ser un dels més esperats. Les sales on es va projectar estaven plenes de gom a gom. Ara, des d'aquest 14 de novembre, toca veure com respondrà el públic general.

A la cinta s'hi trobarà des d'una reivindicació de la identitat basca a la sexual, des d'un missatge feminista a un boc líder d'una orgia, de bruixes a inquisidors. Històries dins d'històries que fascinen pel que expliquen i atrapen gràcies al poder visual del seu director. Paul Urkijo serveix el folklore basc en format de cinema fantàstic i enamora.

Li ha costat molt temps donar amb aquestes històries?

A mi, la mitologia i totes aquestes coses jo les porto des de petit. Hi ha moltes coses a la pel·lícula que no he hagut de buscar-les, ja me les sabia. És part del meu univers i, precisament, jo les explico amb tanta passió perquè són part de la meva realitat.

Després, per completar-ho, et documentes a nivell històric. Jo gaudeixo molt escrivint i documentant-me. Però hi havia molts elements que, per mi, de manera orgànica, ja s'amalgamen. Surt de manera natural.

Bé és que el seu cinema sembla lligat a les llegendes basques.

Per mi sí que és important reivindicar la meva cultura. Evidentment, la pel·lícula fa una mica això. Jo des de petit he rebut aquestes històries, els meus pares em portaven a la muntanya, i hi havia Basajaun (el senyor del Bosc), als rius hi havia les Lamies i després més endavant amb els meus col·legues anàvem a la muntanya de nit i hi havia el Forat.

Per mi és una realitat i una manera de descriure el món molt important que estarà amb mi per sempre.

A més, és una cosa que es vincula molt bé amb la fantasia que és una cosa que a mi també em fascina des de petit, el que més m'agrada és el gènere fantàstic, llavors bé són dos elements que combinen molt bé el fantàstic i el mitològic i la meva cultura. Llavors he tingut la sort que com que sóc narrador, perquè jo em considero narrador, contador d'històries, de poder ajuntar aquests elements per explicar les meves pròpies històries.

El cineasta Paul Urkijo a Sitges EFE

Què les fa tan poderoses?

La mitologia i el fantàstic és un prisma a través del qual es veu el món. El que té la mitologia és que és vigent gràcies a l'orador que l'explica. Les llegendes i els contes són arcaics i no hi ha un moment en què s'apuntalen. No hi ha un cànon sobre com explicar-les, sinó que, cada vegada que s'expliquen, s'actualitzen a través del prisma de l'orador. Per això, totes les llegendes, ara i d'aquí a cent anys, seran vigents i seran poderoses, això és el bonic de la mitologia i les llegendes.

Estan vigents aquestes llegendes entre els joves o el cinema és una manera que té perquè s'hi acostin?

Jo no crec que la joventut d'avui dia no valori les llegendes. Potser fa 40 anys potser les valoraven menys. Ara mateix, de fet, es valoren força.

Jo mateix sóc part d'una generació que hem mamat aquestes llegendes al llarg dels anys i les recollim ara amb aquest registre que en el seu moment ja van fer altres amb fantasy i folk.

Paul Urkijo al rodatge de 'Gaua' FILMAX

Gaua, a més, és gairebé una reivindicació que fa el que es feia abans amb aquestes històries. La pel·lícula explica una història on hi ha unes dones que, alhora, expliquen diverses històries. És també una reivindicació d'aquest explicar històries o com va sorgir aquesta idea?

Bé, em venia molt de gust fer una pel·lícula sobre unes dones que es reuneixen per explicar històries de terror i de sobte la protagonista que està escoltant les històries de terror està vinculada a aquestes històries i, al final, arriba al clímax…

I, més enllà que aquest explicar, aquest orador, sigui una part intrínseca de la narració, em venia molt de gust fer aquest exercici de compondre una mena de nina russa. Això m'obligava a agafar el guió, els meus visuals, i posar-los a nivell cronològic.

També m'estudiava, per exemple, Pulp Fiction, En companyia de llops, de Neil Jordan, i pel·lícules que també són així, molt de capítols. Em venia de gust i la veritat és que ho he gaudit molt.

Paul Urkijo al rodatge de 'Gaua' FILMAX

És clar, si parles des dels tòpics del gènere evidentment sembla que sorprèn però per què no ha de ser així? Per què no hi ha d'haver dones fortes a les pel·lícules?

És clar, però aquí elles mateixes són acusades de reunir-se a xafardejar a les nits i res més lluny de la realitat.

Bé, al final la pel·lícula, d'una banda, és un compendi de contes mitològics de la nit, i alhora en aquestes “llegendes” inventades per la Inquisició, que sobretot van colpejar les dones. No era més que un instrument de tortura i de repressió, creat pel poder no només de l'Església sinó de l'Estat del moment. Perquè aquí no estem parlant de l'Edat Mitjana, sinó dels absolutismes de l'Edat Moderna.

Sí?

És clar, estem parlant del segle XVII, on hi havia una elit intel·lectual que va dissenyar realment el que era l'akelarre. Perquè sí que hi podia haver ritus pagans en què la gent es reunia a beure a les nits, com fem avui, i potser hi va haver alguna deïtat pagana cornuda vinculada a la fertilitat. Però el que van fer des del poder va ser dissenyar un relat horrible d'antropofàgia, d'infanticidi i de follar amb el diable, i ens ho van vendre així.

Paul Urkijo al rodatge de 'Gaua' FILMAX

No ho sabia.

Sí. Llavors, amb Gaua el que he fet és recollir una mica aquesta tradició, que ja ve des de la meitat del segle XX, i dignificar la bruixa com un referent empoderat i portar-la a la iconografia de l'akelarre.

Però afegeix un tema no menor i que potser és cosa seva, que mostra una diversitat sexual important. Això està a la llegenda?

Doncs les protagonistes, Maritxu i Kattalin, estan basades en dos personatges reals que al segle XV van ser jutjades per ser amants. Per mi una de les llibertats que va ser reprimida i que és reprimida avui dia, tant pels inquisidors d'abans com pels d'ara, és, precisament, la llibertat sexual. Es reprimeix la normalitat de poder ser com vulguis. Per mi era essencial mostrar uns personatges que no estan representats segons la llum del dia i que han d'endinsar-se a la nit per poder ser elles mateixes. Aquí hi havia una mica la metàfora.

Paul Urkijo al rodatge de 'Gaua' FILMAX

En la foscor i en el fantàstic, que sembla que és un gènere on es mostren i s'exorcitza el reprimit i mostra els desitjos i passions més íntimes.

És que essencialment és això, el cinema fantàstic i les llegendes parlen de nosaltres mateixos, és una manera de veure'ns a nosaltres mateixos. I, com et deia abans, és una cosa vigent, perquè s'actualitza segons l'orador. Ara estic explicant una història, suposadament, que parla del segle XVII, sobre assumptes del segle XVII, però que són absolutament vigents.

Tant que vostè parlava d'inquisidors del present. A qui es referia? Com els identificaria? Estan tapats o es veuen?

Jo crec que s'estan envalentint una mica. No és més que un estat de privilegi, que sempre hi ha estat, i alguns se n'aprofiten per la seva inseguretat. Al final és gent que té un privilegi al qual s'acull.

Per exemple, quan diuen que “les dones han de ser així”. És clar perquè si a mi no m'estimen i aquestes històries que diuen. El que estàs veient és un paio totalment insegur que s'està acollint a un privilegi que és absolutament heretat. I donant poder a aquest privilegi crees un conte per intentar donar-li més veu a aquest privilegi i sortir guanyant tu.

Per mi, al final, són nous inquisidors. El pitjor de tot és que són titelles d'un poder més gran, perquè l'únic que els importa és els diners i el seu status quo.

Paul Urkijo al rodatge de 'Gaua' FILMAX

Però ho explica des del fantàstic, com ja fa en totes les seves pel·lícules. Què significa per a vostè el fantàstic? Estarà sempre lligat al fantàstic i a la cultura basca?

Bé, hi ha moltes històries. De fet, la propera pel·lícula que tinc està basada també en mitologia basca. I per què he de parlar de la realitat? Si la realitat és molt avorrida i terrorífica. De vegades fa més por. A mi m'agrada el fantàstic perquè és molt més divertit. M'agrada dissenyar els monstres, m'agraden aquelles escenes surrealistes. Així que, si em deixen, jo seguiré per aquí, perquè el fantàstic és, per mi, l'eina més poderosa per parlar de l'actualitat.