La sala de cinema més antiga de Catalunya: té més de 120 anys i organitza festivals
Ni tan sols durant la Guerra Civil ni a la postguerra aquest cinema va cessar la seva activitat
També et pot interessar: Isak Férriz: Hem de recuperar la consciència de classe, tots ens creiem classe mitjana i som treballadors
Notícies relacionades
- El tren dels anys 60 que creua Catalunya: un viatge al passat pel preu d'un bitllet de metro
- La cova submarina de Catalunya més espectacular que es pot visitar a peu: està plena de coral
- La oblidada església romànica de Catalunya que va sobreviure a un terratrèmol: un patrimoni medieval del segle XII ocult al mig del Pirineu
Hi ha controvèrsia al respecte. El Cinema Catalunya de Ribes de Freser, fundat l'any 1900 assegurava ser el cinema més antic de Catalunya, però l'Acadèmia del Cinema Català va dictar sentència fa uns anys.
La Sala Mozart de Calella és la sala de cinema en actiu més antiga de Catalunya. Situada al número 91 del carrer Església, la seva història es remunta a l'any 1896, quan va obrir les portes el Teatre La Constància.
És trampa? No. El cinema de Ribes també va començar com a sala teatral i els anys el van convertir en el cinema que és. Li ha passat al Catalunya, igual que li va passar a la Mozart. Es va adaptar als temps. I, malgrat les dificultats, ambdós van sobreviure.
El cinema dels Pirineus no té una programació estable entre setmana. Es limita especialment als caps de setmana. La del Maresme, en canvi, és molt més regular i fins i tot és escenari de festivals.
Inicis com a teatre
Quan va començar la seva trajectòria a finals del segle XIX, estava formada per un ampli espai amb cafè a l'entrada, que encara es manté. És un local annex que ara és, més aviat, un bar.
L'original comptava també amb sala polivalent al primer pis i va ser concebut com a punt de trobada per a l'oci i la cultura local. I, com no podia ser d'una altra manera, va acollir un dels majors invents de l'època: el cinema.
L'arribada del cinema
L'arribada del cinematògraf a Calella està documentada en cròniques i revistes de 1904. Va ser tot un fenomen a la ciutat. Aquell any es van programar dues pel·lícules i tres sarsueles curtes en un mateix dia.
Els historiadors consideren que és probable que la sala fes proves abans d'aquell dia tan especial. Les companyies que van patentar la màquina que va revolucionar les arts, Gaumont i Pathé Frère, es dedicaven a fer projeccions itinerants pel món en aquella època. Exhibien curtmetratges en diverses sales.
Espectadors de la Sala Mozart ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ
Aquestes empreses tenien les patents i en feien negoci. És per això que no es descarta que dies, abans d'aquella històrica jornada de 1904, a La Constància, es fessin algunes projeccions de prova.
Van tenir el seu resultat. Quan La Constància va instal·lar el seu propi cinema, va ser tot un èxit. L'esdeveniment es va anunciar amb l'extravagant nom de “El antiplástico cromolístico electro serpentígraf”.
Tot el cinema del món
L'eslògan, encara que excessivament tècnic, va captivar. Des de llavors, les projeccions, mudes i amb acompanyament de piano o orquestrina, es van començar a succeir de manera tan regular com es va poder.
Després arribarien les primeres pel·lícules en color. Més endavant, les sonores i finalment, totes les d'efectes especials i en tots els formats possibles. Les projeccions no s'han interromput mai.
Canvi de mans
Abans que tot això passés, l'edifici va canviar de mans i de nom. El músic, pedagog i compositor Claudio Salom Morera i la seva esposa Francisca Romaguera Salvà van comprar l'edifici el 1926. El van adaptar als seus gustos i el van rebatejar com a Sala Mozart.
A la planta superior hi van instal·lar una Acadèmia de Música, que va ampliar l'oferta cultural de l'espai i va consolidar el seu paper com a centre artístic i social de Calella. Tot i així, el cinema seguia present en aquest espai.
Exterior de la sala Mozart ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ
Aquesta varietat d'oferta cultural va atreure molts veïns. Diverses generacions de la família Salom van continuar al capdavant del negoci, mantenint viu aquest esperit cultural i de servei públic. I el cinema mai hi va faltar.
Ni tan sols durant la Guerra Civil ni a la postguerra la Sala Mozart va cessar la seva activitat. És més, durant el franquisme van apostar encara més pel cinema.
Impuls de la cultura catalana
A partir de finals dels anys 50 i fins a la dècada dels vuitanta, es van organitzar a la sala les cèlebres sessions del Cinefòrum, algunes d'elles compromeses i gairebé clandestines.
Aquestes sessions van estar recolzades per alts representants de la cultura catalana. Hi van participar figures destacades com Miquel Porter Moix, Josep M.ª López Llaví, Antoni Kirchner i Jaume Figueras, entre d'altres.
Cinema de resistència
El seu pes en el panorama cultural del Maresme va ser evident. Durant aquells anys el cinema va acollir nombroses presentacions de pel·lícules catalanes amb la presència dels seus equips tècnics i artístics, com La piel quemada de Josep M.ª Forn o La plaça del Diamant de Francesc Betriu.
Mai es van tancar a res. Ni a la clandestinitat, ni al cinema d'art i assaig, com s'anomenava abans el cinema d'autor, ni als estrenes i pel·lícules de marcada vocació comercial.
Butaques de la Sala Mozart ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ
Però als anys 80 va arribar la crisi del vídeo domèstic. El VHS i els videoclubs van ser una dura prova per a la Mozart i la resta de cinemes d'arreu del món. Moltes sales van tancar, però no la del Maresme.
La família Salom Morera va saber com actuar. Va diversificar la seva activitat cap al teatre i les varietats, sense abandonar el cinema.
Cinema i teatre
Les característiques de la sala, que ja va començar amb representacions en viu, ho van fer possible. L'escenari compta amb una caixa escènica de 14 metres (10 m de boca lliure) i camerinos amb capacitat per a 15 artistes.
Però el cinema va continuar present. Els Salom Morera i l'operador Manuel Tardío, ho porten a la sang. El tècnic va romandre a la cabina fins a la seva jubilació el 1988 i la família encara vetlla per la seva supervivència.
Reconeixement
Aquesta passió ha tingut la seva recompensa. El 1988, la Generalitat de Catalunya va distingir la Sala Mozart com la millor sala d'exhibició cinematogràfica per la seva promoció del cinema català.
El 2020, l'Acadèmia del Cinema Català li va atorgar el títol de ser la sala de cinema en actiu més longeva. A les seves instal·lacions, es pot veure una placa commemorativa que l'acredita oficialment com una de les poques Sala Centenàries de Catalunya, amb més de cent anys d'història ininterrompuda.
Entrada de la Sala Mozart CALELLA FILM OFFICE
Es viu i se sent quan un s'acosta al número 91 del carrer Església. Aquí espera un viatge per la història de Catalunya i del cinema.
S'hi accedeix a través d'un passadís amb jardí interior. Un cop travessat, a l'espectador l'espera una sala de projecció amb platea i amfiteatre amb un aforament de 468 places.
Com és la sala
El conjunt es completa amb un bar cafeteria, que recorda aquell primer cafè que ja des del seu origen era a l'entrada del Teatre La Constància. Com aleshores, aquest continua sent el lloc tradicional de tertúlies i punt de trobada per als calellencs. On es debat de tot, fins i tot de cinema.
I al capdavant de tot, sempre hi va haver la família Salom, especialment l'empresari Arcadi Salom. Ell va ser l'ànima del local durant dècades després de fer-se amb l'edifici. Ell va apostar pel cinematògraf i la cultura i els seus també.
Cinema familiar
Després de la seva mort, la gestió va passar a la seva vídua Maria Teresa Salom i al fill de tots dos, Lluís Arcadi. Junts van arribar a un acord amb l'Ajuntament de Calella el 2012 per garantir la conservació i funcionament del teatre-cinema com a espai cultural públic.
També va morir l'operador Manuel Tardío, però va ser substituït per un altre cinèfil de promoció, Lambert Cussó. Ell va ser el responsable d'impulsar el 2018 un cicle de cinema clàssic a la planta superior de l'edifici, per recordar aquelles pel·lícules que un dia també es van projectar a Calella.
Escenari de la Sala Mozart CALELLA FILM OFFICE
No hi ha res que guanyi el cinema en aquest lloc. Ni la tecnologia. Al novembre de 2014, el local va tancar temporalment per a una profunda reforma en què es va ampliar l'escenari i es van instal·lar equips de projecció digital i làser 3D.
El 2024, va tornar a fer obres de millora acústica i de seguretat amb una inversió superior a 120.000 euros, centrades en la substitució de materials no ignífugs i la renovació d'instal·lacions. Tot està en regla malgrat els seus 121 anys.
Sede de festivals
La Sala Mozart sobreviu als estralls de la crisi del cinema. Ho ha fet sempre. El secret: la seva estreta relació amb el teixit cultural local.
L'espai ha estat seu de diversos festivals de cinema de gran arrelament, com el Festimatge, organitzat per Foto-Film Calella, en què cineastes com J. A. Bayona van presentar els seus primers treballs.
La Mozart, ara
També se celebra aquí el Calella Film Festival, orientat a la promoció de produccions de baix pressupost i que ha comptat amb la presència d'actors com José Sacristán i Sergi López.
Més d'un segle després de la seva inauguració, la Sala Mozart —o Can Salom, com també se la coneix— continua sent un símbol viu de la història del cinema i de la cultura popular catalana.
Premis Gaudí a la Sala Mozart CALELLA FILM OFFICE
Convertida en espai públic i cultural municipal, amb programació de cinema, teatre i música. Ha acollit exposicions com la de l'extraordinària col·lecció de material cinematogràfic de Josep M.ª Queraltó, una de les més importants d'Europa. I, ara, és seu del Maresme Film Festival.
Ara, a més, s'ha convertit en el Maresme Film Festival, on es projecten primeres pel·lícules de futurs cineastes. El certamen, que beu del festival municipal original, s'ha obert perquè aquí els nous cineastes exhibeixin les seves pel·lícules, siguin curts o llargs i fins i tot de baix pressupost. Un cinema centenari i de resistència en tots els seus sentits.
