Fracassa la destrucció de la sanitat pública catalana

De forma pràcticament definitiva, ha fallit l'intent de la Generalitat de destruir, per esmicolament i privatització, l'Institut Català de la Salut (ICS). Artur Mas, Andreu Mas-Colell i Boi Ruiz volien enfonsar el que havia estat l'ICS, magnífic portaavions de la sanitat pública catalana. Finalment s'ha enfonsat l'eix determinant del seu projecte

Ha estat gràcies al benemèrit fet que tots els grups parlamentaris han votat una moció, presentada pel dirigent del PSC Miquel Iceta, contra la creació del consorci sanitari de Lleida. Hi ha la possibilitat que CiU se salti la moció, com ha fet en altres ocasions, però ara seria un suïcidi polític. Fonts tant de CDC com d’ERC em digueren ahir que la complirian, atès el gran risc electoral que implicaria saltar-se-la.

L'admirable retirada de la Universitat de Lleida del projecte de consorci destructor ja havia ferit de mort els plans de Mas. Però la tríada esmentada de la cúpula de la Generalitat no s'havia rendit, ni, com sempre, havia intentat cercar cap camí del mig.

Ha estat perquè de sempre la Generalitat tenia un projecte radical, sectari, directament contrari als interessos de tots els catalans. Només ho volia tapar amb informacions i informadors servils. Sense cap vergonya, en aquests darrers dies, el propi Ruiz va passar a mostrar-se com la reina mare dels mitjans governamentals i descarament progovernamentals.

En realitat, encara va provocar, una seva especialitat. Finalment, CiU s'ha quedat, com diu el títol d'una cançó, "trista i sola”. És un estat de solitud i de tristesa que li pot durar força. En el canvi, hi ha contribuït ERC, fins ara aliada de CDC, en sanitat i en tot, en canviar de bàndol i de vot, després de constatar el cost que li representava, en forma de justa pèrdua d'expectativa de vot.

Toc al finançament preelectoral

El que ha estat el seu projecte bàsic, cardinal i condicionant de tot, inclòs el finançament preelectoral de CDC, se n'ha anat en orris. Res no indica que la destrossa pugui resorgir en el que resta de legislatura. Tanmateix, es tracta d'un tema tan greu que val la pena tenir sempre en el cap un vell adagi: "No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat". Repeteixo que el cost electoral per a CiU si ignorés la moció seria immens i que la retirada de la Universitat de Lleida ja fa impossible tirar endavant aquell consorci, per altres raons jurídiques.

Si, contràriament al que indiquen, de forma creixent, les enquestes preelectorals, hi hagués una Generalitat dominada per ERC i CiU (si bé llavors seria només CDC), no hi poden haver dubtes respecte que, llavors sí, la monstruositat destructora reapareixeria. El "sector de negocis sanitaris de CDC" continuarà existint i potser serà encara més virulent.

Els interessos de CDC

Perduraran els interessos que CDC ha estat servint, així com la seva incapacitat per a gestionar res més complex que una botiga de betes i fils. L'ICS és l'empresa més gran de Catalunya, unes 40.000 persones, a més de ser vital - mot ben adient- per a tots els catalans.

Immodestament, diré que el projecte va començar a perillar el 25 d'octubre del 2011, quan vaig publicar al 'Diari de Girona' un article centrat essencialment en el que després ha estat l'escàndol Innova, afegint-hi tot el que implicava, i ha implicat.

Abans, ningú n'havia dit res que no fos banal o elogiós. Em va costar Déu i ajuda trobar una foto de Josep Prat, llavors l'home més important i amb més poder sanitari de tota la Generalitat. Estava davant un sinistre èxit quant a opacitat. Tot plegat era el preludi i el gran referent de la destrucció a la qual hem estat assistint.

El projecte de Josep Prat, avui pluriimputat

El projecte havia estat concebut per Josep Prat, llavors director general d'Innova i president de l'ICS, així com assessor àulic i oficial d'Artur Mas i membre del consell d'administració de l'aleshores principal grup sanitari privat present a Espanya, la multinacional USP. La seva concreció fou encarregada per Josep Prat Domènech a la gran multinacional d'assessorament i auditoria PricewaterhouseCoopers. Avui, Josep Prat està pluriimputat en procediments penals.

En aquests darrers quatre anys els mitjans de comunicació de la Generalitat, els independentistes i la premsa ultrasubvencionada, han oscil·lat entre ignorar la destrossa sanitària de la Generalitat o bé elogiar-la. Què diran o escriuran ara? Mantindran les mateixes i ridícules cabòries?

Un col·legi de metges cortesà

Igualment indignant ha estat el servei, cortesà en relació a la Generalitat, del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Aquest sembla més una empresa agosarada que no pas cap altra cosa. En els processos electorals que s'acosten caldria tractar, més que mai, de sanitat pública i de la seva relació, no pas submissió, amb la privada. L'actitud preconcebuda i políticament interessada del Col·legi citat el situa al marge de tot. Si algú en dubta, puc exposar una tona de fets. Ja ho vaig fer, produint-me vergonya aliena.

En aquest diari digital, com al Diari de Girona i al diari digital Zoom News, n'he publicat una infinitat d'articles, mentre n'he pronunciat nombroses conferències. Continuo estant estic disposat a donar-ne totes les que em demanin. Caldrà escriure'n i parlar més de l'Estat del Benestar, i no pas en termes d'utopia, sinó realistes, perquè la monstruositat destructora de CiU pot reprendre algun dia. S'hi afegeix el fet que la destrucció ja duta a terme ha afectat seriosament el funcionament quotidià del que queda del que va ser una bona sanitat. Tothom ho sap i tothom ho pot constatar amb dissortada facilitat.

Reconstruir la sanitat

Finalment, cal aplaudir tots els partits que acaben de votar contra CiU. Però també cal recordar que molts o tots han fet menys del que havien d'haver fet, des de fa anys. Ara hi ha una feina pendent immensa, d'entrada d'exposició dels desastres de Boi Ruiz. També han de tenir present que si la Generalitat incomplís la moció aprovada ERC, com tots els partits, cosa segura, ho hauria de considerar un casus belli, una raó per a un enfrontament definitiu amb Mas. Si no fos així també ho pagaria molt car.

Evitada del tot la destrucció, ha de venir l'hora de la construcció. Altrament, la victòria d'avui seria pírrica. Caldrà evitar que el tema sanitari surti de l'actualitat. O, millor dit, fer que molts mitjans l'hi introdueixin, honestament, prenent la sanitat pública com un espai de trobada i de concordança cívica.

Al cap i la fi, tots podem estar malalts i tots ens morirem. En aquests darrers anys, els catalans s'han mort en un percentatge superior al propi dels anys precedents a la negra nit que ens han estat imposant els tres alts càrrecs de la Generalitat que ja he esmentat a l'inici d'aquest article. L'escric content del que és una victòria i també delerós de pacificació i aprofundiment d'un debat seré, avui inexistent, però imprescindible.