La fractura del coll de fèmur
Sabem que la fractura del coll del fèmur es freqüent en la gent gran i és una patologia greu, que pràcticament sempre requereix una intervenció quirúrgica com a tractament i que pot comportar importants complicacions, essent inclús causa de mort per algunes d’elles.
Només a Barcelona ciutat, el darrer any han estat intervinguts d’aquesta fractura mes de 2.000 pacients, fonamentalment als quatre grans hospitals públics. Les principals incidències i complicacions d’aquesta fractura i el seu tractament son: úlceres per pressió, infecció urinària, pneumònies, trombosis venosa i embolisme pulmonar, i complicacions cardíaques.
Més de la meitat dels pacients han hagut d’esperar un temps que, quant més llarg és, més incrementa les complicacions i la mort
Els factors pronòstics de pitjors resultats del tractament són: l’edat avançada, el sexe masculí, la capacitat funcional prèvia dolenta, els trastorns cognitius, la pluripatologia associada i ser intervingut més tard de les 24 a 48 hores de l’accident.
De fet, aquest temps de demora de la intervenció és un indicador de qualitat hospitalària que utilitza la Central de Resultats del Servei Català de la Salut. A Barcelona hi han dos hospitals que han operat aquest any passat un 46% o menys de pacients per sota de les 48 hores, es ha dir, més de la meitat dels pacients han hagut d’esperar un temps que, quant més llarg és, més incrementa les complicacions i la mort. Això es una mala gestió clínica a la que caldrà demanar responsabilitats.
La mortalitat descrita en aquesta patologia i el seu tractament és sobre un 5% (entre el 2% i el 8%) durant l’ ingrés i fins a un 30% (entre 14% i 36%) el primer any, depenent dels factors pronòstics que hem enumerat i, en menor mesura, del tipus de cirurgia.
Finalment, el temps d’estada mitjana a l’hospital a Barcelona ha estat el 2015 de 7,5 dies (entre 5,5 i 23 dies) depenent també aquest temps de si el pacient ha pogut anar al seu domicili o ha pogut ser derivat a un centre sociosanitari per la seva rehabilitació.
Cal també en aquest àmbit la informació transparent a la ciutadania i l’exigència en els gestors i politics responsables de la qualitat del nostre sistema sanitari.
