Què és la democràcia?

El títol de l'article és el mateix que el de l'obra del politòleg, premi 'Príncipe de Asturias de Ciencias Sociales' 2005, Giovanni Sartori, '¿Qué es la democracia?' (Editorial Taurus, 2003, 21€). Després dels recents debats al Parlament de Catalunya sobre la declaració de l'inici del procés d'independència (9 de novembre) i les dues fallides investidures d'un president de la Generalitat (10 i 12 de novembre), penso que especialment els diputats de JxSí necessitarien reciclar-se en les nocions elementals de la teoria política.

Per no haver-los contradit, els secessionistes, en les seves gratuïtes afirmacions ideològiques, han aconseguit apoderar-se formalment del valor simbòlic de la paraula democràcia, tot fument-se'n del contingut

Suggereixo que el Parlament ofereixi a cada membre del grup parlamentari un exemplar de l'obra de Sartori (1.302 € en total), amb el prec que la meditin a fons, en particular Raül Romeva, Carme Forcadell, Artur Mas, Oriol Junqueras, Neus Munté, Marta Rovira, Jordi Turull i Josep Rull (l'ordre és el de la llista de la candidatura JxSí). Als diputats de la CUP-Crida Constituent no cal, de moment. Se'ls en podria oferir, un exemplar, quan del lirisme bakunista passin al realisme materialista, sense perdre, si és possible, el perfum d'algunes de les seves virtuts socials.

El tema de la teoria de la democràcia pot semblar àrid o superflu al gran públic i a una colla de polítics, però és cabdal, perquè resulta que a les societats democràtiques sovint els enfrontaments ideològics i polítics giren al voltant de la concepció i l'exercici de la democràcia. És el cas, portat a l'extrem, a tocar d'una situació límit, que es planteja a Catalunya. Per no haver-los contradit, els secessionistes, en les seves gratuïtes afirmacions ideològiques, han aconseguit apoderar-se formalment del valor simbòlic de la paraula democràcia, tot fument-se'n del contingut, fins al punt de presentar-se com els exclusius i excloents posseïdors de l'essència de la democràcia.

El candidat a la investidura Artur Mas en la seva oratòria parlamentària, corretjosa, fal·laç, reductora, inquisitorial, cínica, obcecada, s'omplí la boca de "mandat democràtic" per justificar deslleialtat, aventurisme, desobediència, il·legalitat en suma.

Com es pot dialogar, ni tan sols parlar, si abans no hi ha coincidència sobre què és la democràcia? Com es pot dialogar des de la il·legalitat sobre la il·legalitat?

Qui va batre un rècord en l'ús abusiu i tergiversat del terme democràcia fou la diputada Marta Rovira, més 'masista' que en Mas. Va declinar fins l'enfarfec 'democràcia' amb les paraules mandat, joc, principi, via, elecció, procés, instrument, contracte..., sense que, no cal dir, en cap de les declinacions és pogués deduir què entenia per democràcia, llevat d’oposar-la a legalitat.

Giovanni Sartori condemna que s'apel·li a la democràcia i es pretengui exercir-la des de la violació de normes fonamentals, la Constitució (l'Estatut) i l'Estat de dret. Per a Sartori això és "no-democràcia" i en la "no-democràcia" la pèrdua dels drets i les llibertats està assegurada. La contradicció continguda en declinacions com "insubordinació democràtica" i "desobediència democràtica" és tan grollera, que, a més de ser un menyspreu al Dret i una derrota de la racionalitat, comporta una impossibilitat manifesta. Com es pot dialogar, ni tan sols parlar, si abans no hi ha coincidència sobre què és la democràcia? Com es pot dialogar des de la il·legalitat sobre la il·legalitat?

Els recents debats parlamentaris han posat en evidència la profunda divisió ideològica causada pels sostenidors d'una "neo-democràcia", per no dir-ne directament "no-democràcia". I això en un moment en què és més necessària que mai la unió per ser forts i la unitat per ser eficaços per la nostra protecció en el món convuls i perillós que ens envolta, com ens ho recorden els atemptats de París.