El bestial artículo de Salvador Sostres contra Laporta que acabará en los juzgados

Salvadores Sostres, conocido periodista y columnista en la ABC, ha escrito un bestial artículo contra Joan Laporta y su gestión dentro del FC Barcelona. La pieza en cuestión ha llegado a tal magnitud que ha recorrido con fuerza las plataformas digitales, debido a sus duras acusaciones. En el escrito, titulado como Jan al Bernabéu, se lanzan fuertes acusaciones sobre los excesos del dirigente de la entidad azulgrana, así como también de irregularidades en el fichaje de Robert Lewandowski.

Joan Laporta, durante una rueda de prensa con el FC Barcelona / REDES

Joan Laporta, durante una rueda de prensa con el FC Barcelona / REDES

El mencionado artículo ha provocado un enorme disgusto en el mandatario culé, que ha tomado la determinación de interponer una querella contra Sostres. Diferentes fuentes han asegurado que el presidente del FC Barcelona va a empezar con el proceso legal la próxima semana. Laporta considera que se han traspasado todos los límites, por lo que se descarta --al menos por ahora-- cualquier tipo de acto de reconciliación entre las dos partes.

“Visitaba constantemente el lavabo”

El comienzo de la pieza, publicada en el blog Les Nines, detalla lo siguiente: “El jueves en el palco del Bernabéu vi a Joan Laporta destruido. Me dio lástima. Este no es un artículo sobre sus graves mandamientos morales, por decirlo de la forma más delicada, sino un artículo desolado por verlo tan desbocado y herido, con esa ansiedad tan trágica que le está consumiendo y que, si no se detiene, lo matará”.

Posteriormente, Sostres relata que Laporta “visitaba constantemente el lavabo” y que, una vez allí, “hacía ruidos espantosos y compensaba poniéndose colirio”. “Era humillante cómo hablaban de ti el jueves, mientras ibas y volvías del baño a hacer ruidos y a ponerte gotas en los ojos para compensar lo que tú ya sabes que compensabas. Si les hubieras oído como yo los oí, entenderías en qué agujero estás y con qué gentuza. Solías ser un hombre agradable, atractivo. Todo eso ya no está. Tu deplorable estado físico es solo el espejo de tu desprendimiento interior”, añade.

Laporta, junto a Rafa Yuste, antes de la comida con la directiva del Real Madrid / EFE

Laporta, junto a Rafa Yuste, antes de la comida con la directiva del Real Madrid / EFE

Tras esa contundente parte, el periodista realiza una invitación al mandatario a recapacitar: “Algunos madrileños que siempre te habían admirado quedaron helados al ver cómo te has degradado. Pero aún estás a tiempo, amigo mío, de dejar los excesos, llevar una vida más aseada y desintoxicarte. Tienes que hacerlo por ti, por tus hijos y por las personas que de verdad te quieren”.

Irregularidades con Lewandowski

En el artículo también se toma su momento para hablar sobre supuestas irregularidades en la incorporación del delantero polaco. “No pienses que los fichajes realizados a través de amigos o familiares no dejan rastro. Conozco a dos periodistas que están investigando dónde fueron a parar los 10 millones de comisión por el fichaje de Lewandowski. Todo el mundo sabe sumar, Joan, y efectivamente 9+1 hacen 10”, señala, en alusión a una información que publicó The Athletic.

El columnista concluye su pieza con el siguiente mensaje: “Piensa. Cálmate. Te mereces un destino mucho mejor del que te estás labrando. Yo creo mucho más que tú en ese buen chico que solía haber dentro de ti, que todavía no ha muerto del todo y que quiere salvarse”.

El artículo, en catalán: 'Jan al Bernabéu'

Dijous a la llotja del Bernabéu vaig veure Joan Laporta destruït. Em va fer llàstima. Fa temps que m’ha decebut de totes les maneres que un home pot decebre un altre home, i és veritat que en els últims temps he escrit opinions i informacions dures -dures entre d’altres coses perquè són certes- sobre la seva segona presidència. Però aquest no és un article sobre els seus greus manaments morals, per dir-ho de la manera més delicada, sinó un article desolat per veure’l tant desbocat i ferit, amb aquesta ansietat tan tràgica que l’està consumint i que si no s’atura el matarà. Quan has estimat algú no deixes mai del tot d’estimar-lo, encara que t’enganyi, encara que et maltracti, encara que faci tot el possible per trepitjar la vostra amistat. Suposo que per això quan el vaig veure dijous no vaig tenir cap altre sentiment que el de la pena de veure’l tan dut pels seus dimonis. Estava gras, molt gras, però sobretot inflat, inflat com s’inflen els homes que encadenen un excés amb l’altre i que quan es queden sense forces han de recrear-se-les.. 

De les seves constants visites als lavabos se’n va adonar tothom, i dels sorolls que hi feia i de com compensava posant-se col·liri. Joan Laporta és una bona persona amb massa urgències i massa cíniques. De fet, és tan bona persona que no sap gestionar sense angoixa els enormes disbarats que està fent en aquesta seva segona etapa de president, i si no hi posa remei, només l’esperen o bé una mort sobtada, per un atac de feridura o per un infart; o bé mica més a llarg termini, un horitzó penal francament complicat.

Em sap greu, Jan, que hagis caigut en aquest pou i que visquis envoltat de covards incapaços de dur-te la contrària i d’ajudar-te. Em sap greu que estiguis cerclat de persones tan mesquines, que potser creus que són els teus amics, però que s’aprofiten de la teva posició en lloc d’obligar-te a l’esforç de tornar a prendre les brides de la teva vida. Era humiliant com parlaven de tu dijous, alguns dels seus acompanyants, mentre anaves i tornaves del bany a fer sorolls i a posar-te gotes als ulls per compensar el que tu ja saps que compensaves. Si els haguessis sentit com jo els vaig sentir, entendries en quin forat estàs i amb quina gentola. Tu solies ser un home atractiu, agradable, sempre un punt excessiu, com ho som les persones alegres i que estimen, però també sempre dins d’un control no només físic sinó també ètic i fins i tot espiritual. Tot això ja no hi és, Jan. El teu deplorable estat físic no és altra cosa que el mirall de la teva esllavissada interior, com un gran allau que ha sepultat la llum i l’esperança que hi havia amb tu i tot ho ha tornat tenebra. 

Els sorolls que feies al lavabo mentre et posaves les gotes, o quan et tancaves al compartiment, eren un espant, i quan sorties tothom es posava a comentar-los. Alguns madrilenys que sempre t’havien admirat quedaven glaçats veient com t’has degradat. No ho deien escarnint-te, sinó perquè es quedaven materialment glaçats quan et veien passar. Encara hi ets a temps, estimat amic, si és que en nom del que fórem em permets que et torni a dir així. Ets a temps de deixar els excessos, de desintoxicar-te, de dur una vida més endreçada. Has de fer-ho per tu, pels teus fills, i per les persones que de veritat t’estimen, que per descomptat no són les que et riuen les gràcies per no perdre el favor del president.

Pel que fa el Barça, no pensis que els fitxatges fets a través d’amics o familiars no deixen rastre. Conec dos periodistes que estan investigant on van anar a parar els 10 milions de comissió per fitxatge de Lewandowski. Tothom sap sumar, Jan: i 9+1 efectivament fan 10. Però el que sobretot has de fer és rectificar l’escàndol dels turcs, perquè si no rectifiques t’ho trobaran, i quan et dic “t’ho trobaran” vull dir que t’ho trobaran tot, i t’ho trobaran amb mala llet, i serà molt més gros el que preu que acabaràs pagant que el que esperaves guanyar-hi.

Ja sé que no em faràs cas i que a més a més t’enfadaràs, i que en aquest article no hi veuràs el traç de cap amor sinó només una manera d’exposar-te i d’atacar-te. Sé que no servirà de res, però deixa’m dir-te que el traç de l’amor hi és, i que no hi ha cap atac, i que si continues com fins ara prendràs un mal irreparable. Pensa. Calma’t. Mereixes un destí molt millor que el que t’estàs llaurant.

Aquesta és la diferència més gran que avui hi ha entre tu i jo, Jan: que jo crec molt més que tu que el bon noi que solia haver-hi dins teu encara no ha mort del tot i vol salvar-se.