Salut externalitzarà el servei de rehabilitació per 30 milions d'euros després de fer un pas enrere

Les dues apostes en matèria sanitària de la legislatura anterior proposades per ERC per internalitzar els serveis de rehabilitació ambulatòria i domiciliària i l'hemodiàlisi cauen en sac trencat. La decisió de l'actual Conselleria de Salut és publicar una nova licitació per un import de gairebé 30 milions d'euros.

La consellera Olga Pané va comparèixer a la Comissió de Salut d'aquest dijous al Parlament de Catalunya amb un enfocament clar: és inviable prorrogar un altre cop la contractació d'urgència que es ve succeint des de l'any 2021. El propòsit de la legislatura anterior era absorbir aquest servei al llarg de 2025, però l'administració revoca la decisió. 

El nou concurs plantejarà algunes modificacions, com la compartimentació de dades del pacient per tal de potenciar el sistema d'informació i obligar a limitar l'adjudicació a un nombre màxim de lots per cada proveïdor, per tal d'evitar la concentració empresarial i que hi hagi més concurrència, com va passar amb l'hemodiàlisi. 

La teleoperació i l'automatització marquen les línies de la unitat robòtica de la Fundació Puigvert

Escàndol

El cost es repartiria així per al 2025, segons va exposar a la comissió: 45,4 milions d'euros per als proveïdors hospitalaris; 14 milions d'euros més en atenció primària gestionada per l'Institut Català de la Salut (ICS); 27,6 milions per a proveïdors extrahospitalaris mitjançant licitació pública --el que es traurà a concurs--; i 3 milions a proveïdors extrahospitalaris a través de convenis amb consorcis i entitats públiques. 

Sota l'"escàndol" de l'interventor públic de la Generalitat, Pané va anunciar que haurà de sortir la licitació "abans de termini" perquè no hi hagi una pròrroga més després de 2026. "No es tracta d'internalitzar els serveis amb entitats públiques, sinó d'atribuir a la xarxa Siscat, tant pública com privada, per tant, siscatitzar, la prestació de l'atenció domiciliària i ambulatòria", va subratllar.   

Nou projecte de llei

Al respecte, va mencionar que l'autonomia de la xarxa pública del Siscat, que pot externalitzar a través de les entitats proveïdores, "afavoreix la descentralització de la gestió", tot i que "no resol les mancances d'una llei que reguli les fórmules d'acció concertada, necessàries per organitzar els serveis de manera integrada sense dependre només de la contractació". 

És a dir, la Conselleria prepara un avantprojecte de llei d'actuació concertada per regularitzar i actualitzar tots els criteris per al conjunt dels serveis, aplicant la normativa europea i implementant criteris de distribució geogràfica. "No només tindrem en compte els factors econòmics, justament per evitar la mercantilització del sistema", va defensar.

Desplegament de la rehabilitació

En paral·lel, va esmentar algunes dades recollides a partir del Pla de Rehabilitació de Catalunya, de 2023: la incorporació dels fisioterapeutes ha permès atendre 230.000 persones (un 3% de la població), les principals dolències de les quals són la columna (8,5%), artrosi de genoll (12%) i qüestions relacionades amb l'esquena (12,6%). Amb això, es va aconseguir que un 44,5% dels pacients tingués una millora significativa. "Veiem que aquest model l'hem d'enfortir", va concedir. 

Un altre objectiu és incorporar noves patologies a l'àrea d'actuació de l'atenció primària, de manera que als hospitals es recollirien les més greus, com són la rehabilitació cardíaca, la prerrehabilitació abans d'intervencions quirúrgiques o la incontinència fecal, que va en augment. Amb això, s'avaluarà l'actuació dels terapeutes ocupacionals, un nou rol implementat als Centres de Salut Integral de Referència (CSIR) per actuar en prevenció. 

"Sóc de l'opinió d'aportar dades; no és rellevant la titularitat de res, sinó que els proms [Resultats Reportats pel Pacient, sota les sigles Patient-Reported Outcome Measure] surtin positius", advertint que l'"eficiència" és el que busca el seu Departament. "Com podem dir que cal pagar més impostos si no podem demostrar l'eficiència dels serveis que mostrem?", va formular davant l'oposició, "si no, la gent se'n va o desconfia". 

Proposta anterior

El conseller Manel Balcells explicava a l'octubre de 2023 al Parlament que la rehabilitació domiciliària i ambulatòria s'assumiria perquè "no funcionava del tot bé" i, en vista de les adjudicatàries, "alguns s'han omplert les butxaques amb les externalitzacions durant anys". Amb un macrocontracte ideat el 2013 i caducat durant el seu mandat, era el moment per idear un nou camí.   

De tornada a la Comissió de Salut i dos anys després, tant ERC com el grup parlamentari de Comuns es van mostrar contrariats per la decisió de la Conselleria. L'oposició va considerar que la iniciativa d'agrupar el servei dins la xarxa pública era la via per garantir que la ciutadania tingui una atenció digna i accessible a tot el territori.

Núria Lozano, diputada de Comuns, va recordar que les pròrrogues dels contractes d'emergència eren "solucions temporals" fins a tenir llesta una nova planificació pública: "Ha decidit revertir les licitacions prorrogades, i amb un cost superior per a la ciutadania, en comptes de mantenir aquest propòsit, substituint-lo per empreses privades amb ànim de lucre".

Condicions laborals

"Vostè diu que la mesura de l'anterior Govern no tenia ni cap ni peus", va retreure Lozano, "en tot cas, no té ni cap ni peus derivar la ciutadania a les empreses privades". Una qüestió a la qual s'hi va afegir ERC durant la seva intervenció, amb el diputat Juli Fernàndez Olivares: “Els treballadors són els qui suporten els marges de benefici de les empreses”.

Així, ho va considerar "una oportunitat perduda" i es va preguntar com aconseguiria el Departament millors nivells d'optimització del servei si seguia la línia dels anys anteriors, al marge de nous enfocaments que millorin els resultats de manera objectiva. 

Al seu torn, Olivares va qüestionar el posicionament de la mateixa Pané dins del PSC, qui va proposar el seu fitxatge després de passar per la gerència de l'Hospital del Mar. "Si seguim algunes declaracions del grup parlamentari que li dona suport durant la legislatura anterior, és sorprenent", va dir, "no sé si el PSC fa les coses diferents quan està al Govern o si la Conselleria de Salut pren decisions en contra del partit que la dona suport". 

Aliança s'hi suma

Més enllà de l'oposició de la bancada conservadora, formada per PP, Vox i Junts, des d'on es va parlar de "precipitació" a l'hora de proposar i gestionar aquest model per part d'ERC, Comuns i Cup, va sorprendre la intervenció d'Aliança Catalana.

El partit d'ultradreta va coincidir amb les visions dels seus adversaris polítics, ERC i Comuns, ja que la seva portaveu, Rosa Maria Soberana i Bonet, va expressar la seva preocupació per garantir unes condicions laborals dignes per a qui treballi en empreses externalitzades: "Que la internalització serveixi per millorar les condicions laborals i la qualitat dels pacients".