El Parlament rebutja la internalització de l'hemodiàlisi: "Impossible absorbir la complexitat del servei"

Porta tancada a la internalització del servei d'hemodiàlisi a Catalunya. La proposta presentada per ERC ha estat rebutjada al Parlament en considerar-se que, actualment, "no es pot absorbir ni el volum ni la complexitat del servei". 

Així ho va determinar Núria Navarro, diputada del PSC, durant la seva intervenció a la Comissió de Salut d'aquest dijous. "Hi ha àrees de millora, com la incentivació de l'hemodiàlisi domiciliària, en què s'està treballant", va admetre, tot i que va subratllar que assumir tal infraestructura suposaria "un cost elevat", "rigidesa administrativa" i "risc d'interrupció" en l'atenció als pacients. 

Un recurs de la patronal atura la macrolicitació catalana de diàlisi

"Inviable"

Amb aquestes paraules, el PSC es va alinear amb la bancada conservadora i va votar en contra juntament amb PP, Vox i Junts, sumant 11 vots amb els quals es posava fre a la mesura. "La proposta és inviable tècnica i econòmicament, la qual cosa posaria en risc l'atenció dels pacients", va mantenir. Així, veuen amb bons ulls el model actual i va sostenir que "la col·laboració és essencial per sostenir el volum d'activitat". 

La gestió directa, per tant, queda replegada a la privatització. El sistema sanitari viu amb tensió la concessió del contracte de licitació de l'hemodiàlisi: un caramel de 414 milions d'euros amb una durada de cinc anys i que es renova després d'una dècada, la qual cosa ha generat empentes entre patronal i serveis que es volen posicionar al territori. 

56% en centres de diàlisi

A la comissió, Navarro va detallar que durant 2024 es van fer més de 620.000 sessions d'hemodiàlisi, fruit de l'acord públic-privat, de les quals el 56% es van donar en centres autoritzats i el 44% restant als centres hospitalaris del Siscat: "El CatSalut no té els mitjans ni els equipaments per proveir dels serveis a tot Catalunya". 

A la bancada contrària, Julià Fernández, diputat d'ERC, va defensar la proposta de resolució en què instava el Govern a assumir la "gestió directa" en totes les modalitats per tal de garantir l'accessibilitat territorial, millorar la satisfacció dels usuaris i eliminar les pràctiques de competitivitat, amb la qual cosa s'aconseguiria un recurs "transparent".

El 2014, el CatSalut va convocar i adjudicar el contracte per un valor de 1.165,77 milions d'euros, exempt d'IVA, a un màxim de deu anys. Un total de 16 lots dels quals van ser els grans beneficiats els gegants Fresenius i Diaverum, amb 14 paquets territorials. Un resultat que va ser similar al concurs que es va convocar el 2006. 

Un grup canari ‘low cost’ rebenta el gran concurs de diàlisi de Catalunya

Crítica de la Sindicatura de Comptes

A la proposta presentada per escrit a la Mesa del Parlament el 13 de maig d'enguany, el grup republicà citava l'anàlisi de la Sindicatura de Comptes, sota el títol Informe 20/2024, relatiu al Servei Català de la Salut: prestació del servei extrahospitalari per a l’atenció de la insuficiència renal, de l’exercici 2022. 

En ella, feien referència als "greus problemes" de governança que afecten el servei de diàlisi, com la planificació dels punts d'atenció, la concurrència en la contractació, la justificació de la seva externalització, així com el volum de tractaments domiciliars. 

En aquell període, es van realitzar el 45,3% de les sessions de diàlisi en 21 centres extrahospitalaris, atenent 3.295 pacients, mentre que el 54,7% va acudir als centres hospitalaris —l'atenció hospitalària en centres de l'Institut Català de la Salut (ICS) va suposar un 17,4%, en canvi, els centres concertats van suposar el 37,3%—, uns 3.514 pacients. A domicili, hi va haver 681 pacients, que equivaldria al 10,8%.

Això va suposar una despesa de 97,85 milions d'euros només aquell any en atenció extrahospitalària. A més, en deu centres es van facturar 8,41 milions d'euros, superant el màxim de les clàusules addicionals dels contractes i sense que hi hagués una modificació en els contractes per part de CatSalut. 

Imatge de la nova Unitat de Diàlisi de l'Hospital de Bellvitge HOSPITAL DE BELLVITGE

Manca de concurrència

Relatiu a l'eficàcia, la Sindicatura assenyalava que hi havia un incompliment dels objectius relatius a la ubicació i els punts d'atenció, ja que un 10% dels pacients vivien a més de 20 quilòmetres del centre assignat. Tampoc s'avaluava la satisfacció dels usuaris, on un dels problemes més urgents era el transport sanitari. 

En l'estudi de l'òrgan fiscalitzador es van apreciar els següents punts: hi havia una justificació insuficient de l'externalització del servei i manca de concurrència en la contractació, sostingut pel següent argument: "La distribució geogràfica de l'adjudicació dels lots suggereix un possible repartiment geogràfic del mercat entre les quatre empreses adjudicatàries (Sistemes Renals, Gestió Sanitària i Assistencial de Tortosa, Fresenius i Diaverum)".

A més, la diàlisi peritoneal era infrautilitzada i els centres de dues empreses contractades no disposaven de nutricionistes ni psicòlegs. Així, es va constatar que el control de l'activitat contractada era insuficient i comportava un risc de serveis facturats no prestats, va cridar l'atenció la Sindicatura. En aquest sentit, va advertir que el CatSalut tenia un escàs lideratge en la millora de la detecció i prevenció de la malaltia. 

Més car

A més, les tarifes pagades pel servei no es basen en informes de viabilitat i es va detectar que el cost extrahospitalari era superior: el tractament d'un pacient a l'any equivalia 47.744 euros, mentre que baixava fins als 42.461 euros en hospitals, i 29.724 euros en diàlisi peritoneal (a domicili). 

Amb tot això, la detecció de la malaltia renal crònica per part del CatSalut, segons l'organisme, estava molt allunyada de la prevalença real, ja que el 2022 hi havia identificades 277.632 persones, la qual cosa suposa el 3,5% de la població a Catalunya, quan la mitjana nacional està situada en el 15,1%.

La patronal sanitària va al xoc amb el Govern d'Illa pel major concurs de la legislatura

Lluita de gegants

Davant de l'avaluació, es van introduir una sèrie de modificacions en el concurs públic de l'hemodiàlisi que van provocar el moviment de la patronal Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES). Va presentar tres recursos contra la licitació i, ara, està a l'espera de la decisió del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP). 

En l'escrit, argumentaven que hi havia requisits abusius, com la necessitat de disposar d'un grup electrogen, a banda d'anomalies en el càlcul econòmic i un tracte discriminatori cap als associats de la patronal. 

Des del mes de febrer es dirimeix el futur del servei en el sistema sanitari català mentre altres operadors intenten fer-se un lloc en el negoci de l'hemodiàlisi, com el grup canari Avericum, amb la posada en marxa d'un pla d'expansió al territori peninsular que ja ha aterrat a Andalusia, Madrid o Castella-la Manxa.

L'objectiu és fer-se amb la major part dels lots, tot i que les diferències entre patronal i CatSalut són més que evidents. ACES critica la mesura de donar nou mesos als guanyadors perquè aconsegueixin permisos, una de les mesures que van ser ideades per augmentar la concurrència entre empreses i que podria donar la benvinguda a les foranes.