Catalunya va fer un pas endavant l'any 2020 quan va reconèixer la violència obstètrica com una de les formes de la violència masclista a la llei autonòmica. Malgrat l'esforç institucional i el reconeixement dels agents socials, les dones continuen patint aquesta xacra durant la gestació, el part i el postpart, amb frases com: "Les dones d'avui dia no aguanten res".
Aquesta frase, pronunciada per un metge de barba canosa en ple paritori de l'Hospital Vall d’Hebron, va quedar gravada per sempre a la memòria de l'Aurora. Tenia només 34 anys i havia arribat allà per donar a llum la seva filla. Actualment, recorda aquella experiència com un "veritable infern".
Sense mitjans
En conversa amb aquest mitjà, recorda, als seus 65 anys, allò que ja li havien advertit. Probablement, necessitaria una cesària, però quan va ingressar a la nit, ningú va voler fer-li-la. El seu marit sospita que, simplement, no hi havia personal capacitat, quan en realitat hi havia una absència en la planificació.
Les hores van passar mentre ella patia dolors intensos, fins que va començar a tenir taquicàrdies i una febre altíssima. Només quan el seu marit va perdre la paciència i va començar a exigir atenció desesperadament, algú va revisar el seu estat. "Com és que ningú l'ha atesa abans?", va sentir dir a la llevadora abans d'endur-se-la d'urgència al paritori. Iñaki, el pare, no va poder entrar: el part ja s'havia convertit en un procés de risc. Li van arrabassar aquest dret.
Sense epidural
Mentre esperava, va arribar aquell metge —sembla que un responsable de la sala— i va verbalitzar aquella frase que —admet— encara avui l'enfurisma. Sense epidural perquè la febre ja ho impedia, van ser entre 15 i 16 hores de part.
La nena va néixer finalment —encara que de natges—, però alguna cosa no anava bé. Les primeres proves van mostrar anomalies i va haver de passar una setmana a la unitat on solen ingressar els prematurs, tot i que ella duplicava en mida la resta i pesava 3,87 quilos. La família sempre va relacionar aquest problema amb la tardança en atendre el part. Ningú de l'equip mèdic va reconèixer cap error.
L'Aurora admet que, després d'aquella experiència, en el seu següent embaràs va decidir acudir a la sanitat privada. El contrast —diu— va ser "diví". Així mateix, afirma que mai va denunciar. Es sentia molt dèbil, li va costar molt recuperar-se d'aquell part i no tenia les eines necessàries per fer res al respecte. "Era 1997, no era com ara, ni teníem la mateixa informació", comenta.
Arran d'aquesta presumpta negligència, l'Aurora arrossega debilitament del sòl pelvià que provoca dolors incòmodes, pèrdues d'orina i dolor lumbar. La seva actual ginecòloga opina que si el part hagués estat menys invasiu, els símptomes, probablement, serien més lleus.
Un nadó de pocs dies d'edat agafa el dit de la seva mare.
333 casos
L'Aurora va patir les conseqüències de la violència obstètrica en la seva pròpia pell. Una realitat que va ser reconeguda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i els diferents organismes internacionals com una forma de fer patir psicològicament i físicament les dones. Aquest 25N, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona, es torna a clamar per polítiques que aturin i previnguin aquestes pràctiques abusives.
A Catalunya, entre 2022 i 2024, hi va haver un total de 333 reclamacions per violència obstètrica o vulneració de drets sexuals i reproductius. En concret, van passar de 133 a 117 i, finalment, 83. Un descens que, apunta la Conselleria de Salut, respon a la major sensibilització dels equips, la implementació del Pla per a l'abordatge d'aquesta qüestió i millores en els circuits d'informació i acompanyament.
Les àrees amb més concentració de reclamacions són en part i postpart (30, 24 i 26, corresponents a 2022, 2023 i 2024); seguit per drets i acompanyament (38, 6 i 8); reproducció assistida (15, 15 i 11); embaràs i maternitat (6, 16 i 6); mentre que les temàtiques relatives a dol perinatal (4, 3 i 1); i a ITS/VIH i sexualitat (12, 2 i 4) registren els nivells més baixos.
Queixes formals
Marta Busquets, jurista especialitzada en violència obstètrica i presidenta de l'associació Dona Llum, ha rebut dones a la seva consulta set anys després d'haver parit. "Em diuen, encara que hagi prescrit, necessito fer una queixa formal perquè en quedi constància", relata. Des del seu àmbit, dona cobertura legal a qui ha patit la mala praxi en el context sanitari.
El camp legal necessita fets, proves, per la qual cosa el tracte psicològic i emocional que es rep durant aquests moments clau queda relegat a la història personal de la pacient, malgrat el dany que després suporta. "Hi ha requisits establerts, per la qual cosa cal demostrar, per exemple, problemes greus de sòl pelvià, danys o defunció del nadó, pèrdua d'úter, en tot cas, demostrar que hi ha una causa directa entre la praxi mèdica i les seqüeles", planteja.
Pràctiques desaconsellades
La maniobra de Kristeller —quan s'aplica pressió a la part superior de l'abdomen de la dona per fer baixar el nadó, tot i que no hi ha evidència científica sobre la seva utilitat—, les episiotomies o l'ús de fòrceps són les tècniques més controvertides i desaconsellades. Qüestions contra les quals va legislar Portugal l'abril d'enguany en una llei específica, convertint-se en un país pioner en matèria de violència obstètrica.
"És una qüestió delicada, perquè al final és una persona que ha parit i ha tingut una mala experiència. De sobte, et trobes amb el sòl pelvià destrossat i alletant el teu fill, mentre t'intentes recuperar del trauma", critica l'especialista en gènere i drets reproductius.
Busquets, que ha format part del Consell Assessor en Polítiques de Gènere de la Generalitat de Catalunya i membre del grup de treball per abordar aquesta problemàtica, denuncia des de l'associació que hi ha "un context medicalitzat" en què es repeteixen els errors a l'hora d'aplicar els protocols entre els professionals.
Violència ginecoobstètrica: "Em va dir porca"
És més, la violència obstètrica no passa només als paritoris, va més enllà. Les consultes de ginecologia es converteixen també en escenaris hostils per a les dones. Falta d'atenció respectuosa, d'informació i de presa de decisions converteixen el procés en quelcom incòmode per a moltes.
La violència ginecoobstètrica o ginecològica està encara més invisibilitzada i és aquella que aborda tot el que és ginecologia, l'atenció en salut sexual i reproductiva. A.R. en va ser testimoni: "Em va dir porca", afirma la pacient que va acudir a consulta per una infecció de transmissió sexual (ITS). "La promiscuïtat té aquestes coses", va sentenciar la metgessa que la va atendre.
En un moment que A.R. descriu com absolutament vulnerable, en què –assegura– no sabia com actuar perquè tenia només 18 anys, va rebre aquell cop de la persona que suposadament l'havia d'acompanyar, entendre i ajudar.
A la Júlia li va passar quelcom similar. També en el sector de la ginecologia. Subratlla que pràcticament va haver de suplicar perquè el doctor la revisés. En descriure els símptomes, el ginecòleg va sentenciar el diagnòstic sense haver explorat tan sols la pacient. “Sembla que tenia pressa…, i això que vaig esperar mesos per la visita”, assegura. Aquests dos darrers casos han succeït al llarg de 2025, cosa que fa evident que encara queda camí per recórrer.
Deures per a Catalunya
Al respecte, Busquets dona una sèrie de recomanacions per capgirar aquesta realitat, centrant-se en què és responsabilitat de les polítiques públiques acompanyar durant el part i el postpart les persones gestants. "Primer, cal canviar l'enfocament medicalitzador i entendre el part i el postpart com a part de la vida reproductiva de les usuàries i dels seus processos fisiològics", concreta.
Les dones catalanes van puntuar amb un 7,95 sobre 10 l'atenció rebuda durant l'embaràs, el part i el postpart als centres públics el 2019, assenyala l'Enquesta de Percepció, Experiència i Satisfacció del CatSalut de 2022. A més, el 20% expressen opinions negatives sobre el procés i gairebé un 40% qualifica d'insuficient la informació rebuda.
Més llevadores
Així mateix, tal com recull Verificat, Salut va certificar que hi ha una tendència a la medicalització i a l'intervencionisme, ja que la taxa d'inducció al part va ser del 34%, una xifra que triplica la recomanació de l'OMS, mentre que l'administració d'oxitocina per accelerar-lo es va aplicar entre el 51% i el 64% dels parts, sent contrària als principis del Ministeri de Sanitat i la mateixa OMS.
Així, Busquets estima que les ràtios de llevadora haurien de ser 1 a 1, és a dir, pacient i especialista. No obstant això, "no hi ha relleu generacional" i l'atenció al paritori podria ser deficitària en un futur, indica la representant de Dona Llum. "El punt de referència hauria de ser el centre d'atenció primària (CAP), el comunitari, i que, quan sigui necessari, es derivi a l'hospital", indica.
Una dona se sotmet a una revisió de l'embaràs
"Parts respectats"
Pren com a exemple les polítiques del Regne Unit, on hi ha un desplegament total dels centres de naixements, aquells llocs on es proporcionen diferents espais per als naixements fisiològics: "Les peticions de Dona Llum no són una utopia, ja que funcionen, i tenim els números i la infraestructura, però cal redistribuir". Alhora, planteja que les diferències geogràfiques s'haurien de minimitzar a Catalunya.
En tot cas, parla de "parts respectats", un concepte que, independentment del lloc que triï la gestant, hauria de quedar recollit dins del seu pla de part i naixement. "Hi ha d'haver uns mínims, que no depenguin de la sort del professional que et toqui, sinó del que hagis triat", conclou.