A l’ombra dels plecs d’internet es couen noves expressions de la misogínia que generen una caixa de ressonància de l’odi masclista que pateixen totes les dones i que normalitza una violència capaç d’endur-se vuit vides des de l’inici de 2025.
Qui s’endinsa a la manosfera —aquesta xarxa de blogs, fòrums i xats on es promociona l’oposició al feminisme i s’exalça la masculinitat hegemònica— hi troba un llenguatge i un relat propis que prometen donar refugi a una multitud de comunitats ideològiques contràries a la llibertat i la igualtat i que, en altres espais, topen amb el rebuig del gruix de la societat.
Un dels moviments, “el més radical”, segons la doctora en Ciències de la Comunicació Rosario Lacalle, que s’expandeix gràcies a aquesta teranyina és el dels autodenominats “cèlibes involuntaris”, els incel; qui aboquen la seva frustració sexual en el menyspreu envers el gènere femení, amb una retòrica victimista.
Anonimat
En ser un col·lectiu basat a internet, és difícil saber qui s’amaga darrere la pantalla. Amb pseudònims creen una il·lusió d’anonimat, en converses que es gesten en espais oberts i d’altres que requereixen invitació. Els experts que han estudiat la manosfera no han pogut quantificar el nombre d’usuaris que participen en aquest moviment fins ara.
Tanmateix, per les converses que mantenen deixen entreveure un perfil molt específic: homes, joves i heterosexuals que “passen moltes hores enganxats a l’ordinador i es lamenten per ser verges”. Són una comunitat obsessionada amb la virginitat i responsabilitzen les dones per la seva manca d’èxit en l’aspecte sexual.
“Molts d’ells mai han mantingut relacions sexuals”, i la virginitat es converteix en el principal motivador de discursos d’odi envers la dona. Els uneix “una mena de complex d’inferioritat i molta inseguretat”, que als seus ulls justifiquen una visió antiquada de la societat en què denigren el gènere femení i posen en valor trets de la masculinitat tradicional.
Reddit, Forocoches i Burbuja.info
Com a espai virtual, l’univers comunicatiu del moviment incel “no té límits”, apunta Lacalle, que l’ha estudiat en profunditat: “És un conglomerat de blogs, pàgines web, missatges a xarxes socials, vídeos a YouTube… És difícil conèixer-los tots, però el més important és que creen la sensació de pertinença a una comunitat”.
La doctora distingeix dos nivells de distribució del missatge. El primer pla és públic i, a Catalunya, les seves principals plataformes són Reddit, Forocoches i Burbuja.info. En aquestes es distribueixen missatges més suavitzats, ja que “si mostren una misogínia molt clara, els tanquen els canals immediatament”, tot i que reneixen constantment amb altres noms.
Més enllà de la censura, una retòrica atenuada connecta millor amb “una generació que ha tingut una educació menys sexista, però que es troba davant d’un futur que no els resulta prometedor”, afegeix sobre el perfil dels receptors del contingut.
Alerta també que aquests entorns s’han convertit col·lateralment en “un bon lloc de pesca de l’extrema dreta”.
Videojocs
Després de quedar ancorats pels reclams d’aquest nivell superficial, la conversa es trasllada a esferes privades, principalment en grups de Telegram o WhatsApp on la majoria dels integrants no es coneixen personalment, tot i que l’aparent dificultat d’accés al cercle genera un abric per expressar-se sense restriccions.
El missatge incel cala per qualsevol esquerda i “és cada cop més freqüent detectar-lo en jocs en línia”, explica Maria Cantó Martínez, investigadora sobre violència i terrorisme d’extrema dreta a l’Observatori Internacional d’Estudis Terroristes (OIET). Les seves investigacions l’han conduït fins a les converses que es poden escoltar en alguns videojocs que permeten connectar auriculars i parlar amb altres participants.
“Hem observat la tendència d’homes adults que s’introdueixen en aquests ambients amb la intencionalitat de portar aquesta ideologia a generacions menors”, detalla.
Radicalització
Com més joves són, menys reticències mostren a l’hora d’acceptar aquest tipus de discursos. Cantó descriu dos perfils dins d’aquest col·lectiu, amb rols diferenciats: un de més adoctrinador i un altre de més vulnerable davant aquestes narratives.
El perfil vulnerable sol ser el d’adolescents “hiperconnectats” a internet, mentre que els adoctrinadors busquen contactar amb aquests menors aprofitant-se de les inseguretats pròpies de l’edat. En aquest context, “les plataformes actuen com a acceleradors de la radicalització”: són espais on es normalitzen i fomenten discursos misògins entre els joves.
Segons la criminòloga Paz Velasco, “el denominador comú és l’odi”; és el que els uneix i els impulsa a actuar. En el procés de radicalització, es transformen “sentiments inicials de solitud i rebuig en una ideologia violenta i misògina de venjança”.
Fases
Velasco divideix aquest procés en diverses fases, que solen començar amb la participació en fòrums i xarxes socials on aquests joves troben un "espai de refugi". La possibilitat d’identificar-se com a grup reforça un sentiment de pertinença que sovint els manca a causa de les seves habilitats socials limitades.
En convertir-se en usuaris actius adopten la ideologia antifeminista característica del col·lectiu, alimentada per la desinhibició que senten en comunicar-se en línia, on les conseqüències del discurs d’odi semblen inexistents. A poc a poc, mitjançant el reforç mutu d’aquestes creences extremes, desenvolupen una misogínia violenta en línia, com el gendertrolling —assetjament en línia dirigit a dones—, que pot culminar en crides a la venjança.
Les creences dels incels radicalitzats van més enllà de la misogínia basada en les “normes de gènere tradicionals” i altres idees més conegudes, com la cosificació de les dones o la supremacia masculina. Segons aquest col·lectiu, els homes tenen dret al sexe i “el feminisme ha arruïnat la societat privant-los dels seus drets sobre les dones”.
En conseqüència, solen mostrar un nivell encara més extrem de misogínia, que sovint neix d’una “incapacitat per complir els ideals de la masculinitat hegemònica, de l’aïllament social profund i de la transformació de la frustració personal en un discurs d’odi recolzat per una ideologia misògina”.
“Stacy i Chad, la dona i l’home ideal”
Els primers contactes dels joves amb aquesta ideologia poden semblar inofensius. Els incels es caracteritzen per comunicar-se mitjançant l’humor i els mems, escudant-se sota la llibertat d’expressió, els seus missatges amaguen discursos d’odi que instiguen cap a la violència i el masclisme. Lacalle afirma que: “L’humor és una via de radicalització”, i en el cas d’aquest col·lectiu és particularment cert.
Els incels han creat tot un imaginari en què ells són les grans víctimes de la societat. Un univers paral·lel en què vilanitzen no només les dones, sinó també la resta d’homes que no encaixen amb la seva concepció de la masculinitat. En aquest món, “Stacy i Chad són la dona i l’home ideal” i existeix una jerarquia de masculinitat dividida en alfas, omegas i betes.
Tots aquests personatges alimenten la percepció d’aquests usuaris que la realitat funciona segons regles rígides i immutables, reforçant una visió profundament determinista de les relacions socials. A través d’aquestes caricatures, els incels simplifiquen la complexitat dels vincles afectius i dels rols de gènere fins a convertir-los en una narrativa maniquea on ells sempre ocupen el lloc del "perdedor" inevitable.
Aquesta lògica de “castes” afectives no només legitima la seva frustració, sinó que també els ofereix una explicació convenient per justificar el seu ressentiment i per deshumanitzar aquells que consideren responsables del seu patiment. D’aquesta manera, el llenguatge irònic i aparentment lúdic dels mems acaba funcionant com un vehicle eficaç per reproduir estereotips misògins, naturalitzar la desigualtat i fomentar dinàmiques d’exclusió que poden escalar cap a formes de radicalització més explícites.
Pas a la violència
Com s’ha materialitzat en alguns atemptats terroristes perpetrats en nom del moviment incel —només un a Europa, al Regne Unit, el 2021—, un dels perills més greus és que “l’odi en línia es transformi en la metxa ideològica que incita individus a executar actes violents per aconseguir una suposada retribució contra la societat i les dones”, analitza Velasco.
A més, subratlla la criminòloga, “hi ha una relació clara i profunda entre la ideologia incel i altres tipus de violència de gènere, tant en l’àmbit domèstic com en el context d’altres formes d’extremisme”.