"Tenim escoles del segle XXI, però sous del XX": el descontentament dels professors marcarà el 15N

Els professors sortiran al carrer a protestar el proper 15 de novembre amb tres consignes clares: actualització de sous per recuperar el poder adquisitiu, reducció de les ràtios i la burocratització, i acabar amb el decret de plantilles i de direcció. "És el primer avís a la Conselleria del que espera si no mou fitxa al llarg del curs", va sentenciar Olanda Segura, portaveu d'Ustec-STEc (IAC).

El compte enrere està en marxa per a les protestes que es convocaran a la plaça Urquinaona a les 12.00 hores, en una convocatòria única on cada sindicat i col·lectiu expressarà la seva insatisfacció davant un sistema que, coincideixen les organitzacions, està immobilitzat i mancat de recursos. "Li hem donat un marge a la Conselleria perquè desplegui el seu projecte educatiu, i l'únic que constatem és que hi ha molts compromisos que s'anuncien, sense que es duguin a terme, la qual cosa provoca una decepció gran i ens fa dir prou", va asseverar.

Mercè Andreu, directora de Digitalització: "Com a Govern, hem de millorar i revertir els resultats acadèmics"

"No hi ha propostes"

Les recriminacions són moltes, com la manca d'un compromís i calendarització per estudiar la pujada salarial, tot i la manca de pressupostos autonòmics. A més, adverteixen que no s'han pagat les compensacions de les persones estabilitzades i consideren la convocatòria d'oposicions insuficient. "La consellera [Esther Niubó] va prometre que anunciaria un protocol de desburocratització i encara no hem vist ni una mínima proposta", va afegir.

Les exigències al Departament passen per anys d'inacció, com la manca d'aplicació del decret de les escoles inclusives o de la pròpia llei d'educació de Catalunya del 2009, per la qual cosa, ara, sembla que no hi ha més paciència per part del sector educatiu. Aquesta crida a l'acció ve fonamentada per la segona part de l'Estudi sobre l'estat de la professió docent a Catalunya i els factors que hi incideixen, presentat aquest dimecres en roda de premsa. 

"Sense interès per part del Govern"

La primera entrega de l'octubre de l'any passat ja advertia d'una clara desafecció: un 36% del professorat volia abandonar el seu lloc i el 45% manifestava estralls en la seva salut mental, a banda que el 46% treballava més enllà de la seva jornada laboral. Un context que es resumeix per a Xavier Díez, coordinador de l'anàlisi, en el següent: "Tenim una escola amb burocràcia i complexitat del segle XXI, però amb salaris del segle XX". Davant aquesta situació, van traslladar el seu missatge a l'administració, però va indicar que "no hi ha preocupació ni interès per part del Govern". 

Catalunya: es busquen professors de matemàtiques en plena debacle de PISA

Només un 12% dels professors està satisfet amb la retribució que rep. Una xifra que no s'ha recuperat des de l'any 2008, com certifica l'anàlisi Retribucions docents a l'ensenyament públic de 2024 de UGT, en què es posa de manifest que Catalunya és una de les comunitats amb pitjors taules salarials, només per davant d'Astúries i Aragó. "A Barcelona, amb un salari de mestre, ets pobre. És un problema gravíssim, més a les zones turístiques, i és un tema que no es verbalitza per vergonya, però que genera un malestar profund", va sostenir Díez.  

Burocràcia, manca de temps i ràtios

La segona part de l'estudi té diverses dades cridaneres, sustentades en una enquesta amb 14.000 docents, que posen "cara al malestar". En concret, el 84% dels participants deien estar insatisfets amb la burocràcia, igualment, el 64% considerava excessiva la càrrega de treball i un 76% assegurava no tenir prou temps per preparar les classes, ja que es consumeix el temps. 

D'altra banda, el 79% considerava que les ràtios eren molt elevades. En aquest aspecte, l'expert va assenyalar que el creixement de la diversitat de l'alumnat provoca serioses dificultats a les classes, així que es demana celeritat a la Conselleria perquè prengui cartes en l'assumpte, tot i que consideren positiu l'avantprojecte de llei que prepara el Ministeri d'Educació. "Pressionarem per millorar els mínims que marca la llei a l'escola inclusiva a Catalunya", va apuntar Segura.

Una professora i alumnes EP

"Demagògia"

Al respecte, el 88% de les persones enquestades denuncia una manca de recursos per a l'escola inclusiva. "Quan es va publicar el decret el 2017 ja venia acompanyat d'una memòria econòmica que mai s'ha desplegat, així que és un incompliment flagrant", va criticar la representant sindical. L'abandonament que pateixen les famílies s'ha transformat en diverses iniciatives, com l'Associació Juntxs por Ellxs que protestava ahir a Sabadell, que reclamen més hores d'atenció i recursos efectius per a aquests menors. 

Un altre aspecte a destacar és que el 87% afirmen que la professió docent ha perdut prestigi, motivat, en part, per la "demagògia impulsada pels mateixos partits polítics" o la manca de suport per part de les famílies; mentre que el 89% se senten exclosos de les decisions educatives, "no se'ls consulta mai els canvis, i això és despotisme". A més, el 88% prefereix una jornada compactada i el 67% reclama iniciar el curs després de l'11 de setembre, cosa que, segons Díez, va en contra de les exigències d'ERC. 

Manca de llibertat d'expressió

Una petició recurrent entre els sindicats educatius és l'eliminació del decret de plantilles i el de direcció. "Catalunya és l'únic lloc on hi ha el decret de direccions", va subratllar l'especialista, per la qual cosa la posició és clara: derogació. Segons l'enquesta, hi ha una pèrdua de la llibertat d'expressió, i només un 21% ho fa obertament.

La raó rau en què "les escoles, amb direccions que trien els docents, tendeixen a ser menys democràtiques i menys lliures, i és una de les qüestions que el Departament ha de triar", veient-se que afecta més les dones i els treballadors de més edat.

Per tal de posar fi a aquesta insatisfacció, la portaveu sindical és clara: "El malestar ve de la impossibilitat d'exercir la nostra feina de manera adequada, i insistirem fins a la sacietat, cal reduir la burocràcia dels centres i millorar les condicions laborals", els primers passos que tracen per tornar a la concòrdia en el sistema educatiu.