El món dels cognoms és força fascinant. Es pot deduir d'ells el seu origen. A l'Edat Mitjana, molts cognoms es van originar com una manera d'identificar les persones de forma més precisa, especialment en societats on els noms eren comuns i les distincions eren necessàries.
Així, trobem cognoms que reflecteixen professions com Fuster o Ferrer, i igual en català, Ferrer, Ferrater... Altres que provenen de llocs geogràfics, com Castella, Català o Navarro, i alguns que descriuen característiques físiques o personals, com Blanc o Valent.
Altres, en canvi, són molt més curiosos, anecdòtics i fins i tot graciosos. A Catalunya, sense anar més lluny, hi ha un nom que recorda directament a una fruita, la poma.
Sí, hi ha gent a Catalunya i a tot el món que porta el cognom d'aquest fruit. Un nom de família que, a més, té el seu origen a la mateixa Espanya.
Què significa
Els estudis d'heràldica assenyalen l'obvi: procedeix del terme castellà manzana, que ja a l'Edat Mitjana designava tant la fruita del pomer com un terreny delimitat o grup de cases dins d'una població.
El seu ús com a cognom va sorgir per identificar persones que vivien al costat d'un pomer, en una finca amb aquest nom o en una illa urbana concreta.
D'on ve
El terme manzana procedeix del llatí mattiana, que designava la varietat de poma cultivada en època romana. Amb el temps, el significat es va ampliar a “terreny clos” o “illa de cases”, accepció que perviu en el llenguatge urbà actual.
Per tant, el cognom Manzana s'interpreta com una referència al lloc de residència o a l'entorn agrícola dels qui el van adoptar originalment.
Les primeres formes documentades apareixen com “de la Manzana” o “de Manzana”, fórmula habitual als segles XV i XVI per indicar procedència. Les dades més antigues sobre famílies amb aquest cognom, a més, apunten cap al català.
Un dels primers registres del nom de família Manzana, està escrit amb cedilla, Mançana. I es troben recollits en el cens aragonès de l'any 1495.
Primers registres
Les dades apunten que hi havia cases d'aquest cognom a Beceit, que depenia d'Alcanyís, molt a prop de la província de Lleida. També a Aranda de Moncayo (merindat de Calataiud), Saragossa i Guel, també a la zona de la Ribagorça.
Des d'Aragó van passar branques d'aquestes cases a l'antic Regne de València, establint-se, sobretot, a la província de Castelló, cosa que reafirma l'arrel catalana.
Extensió del cognom
Així, escrit Maçana es registra aquest cognom a Montcada fins i tot abans (1247-65), Onda (1256-93), Penàguila (1270-95), Castelló de la Plana (1291-1342), València (1354-73) i diversos més.
Amb la conformació de l'actual Espanya, el cognom es va estendre. Els registres més antics del cognom es localitzen a Castella i Lleó, Segòvia i Burgos, així com en zones del centre peninsular com Toledo i Conca.
També amb l'evolució del castellà, amb el temps, la cedilla es va perdre i el cognom va quedar fixat com Manzana. Als censos del segle XVI ja figura en llistes parroquials i padrons de veïns de localitats rurals.
El que no existeixen són referències de llinatges nobles o escuts d'armes documentats, cosa que suggereix un origen vinculat a famílies pageses o artesanes. El màxim és l'oficial Antonio Manzana Morancho, Infanteria, el seu expedient figura a l'Arxiu General Militar de Segòvia de 1895.
Expansió a Amèrica Llatina
A partir del segle XIX, el cognom Manzana va arribar a Amèrica amb l'emigració espanyola. Es registren famílies amb aquest nom a Mèxic, l'Argentina, l'Uruguai i Colòmbia.
En alguns casos, l'escriptura del cognom va variar per errors administratius o adaptació local, donant lloc a formes com Manzanas o confusions amb Manzanares.
Distribució a Espanya
Als censos americans del segle XX es documenten descendents amb origen en províncies espanyoles, principalment de Castella i Lleó. La presència del cognom es manté avui en diversos països, encara que amb baixa freqüència.
Actualment, Manzana és un cognom poc comú a Espanya. Els registres de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) registren 261 persones que el porten com a primer cognom i 252 com a segon.
A més, s'ha quedat a la zona de València i Alacant, així com a Toledo. A Catalunya, en canvi, està en perill d'extinció. Les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) registren menys de 75 persones amb aquest cognom. 25 el porten com a primer, 45 de segon.
La majoria d'elles, tal com indica l'INE es troben a Barcelona. Del que no consten registres és que l'original Mançana hagi sobreviscut.