Escollir el nom d’un nadó és una de les decisions més significatives que prenen els pares, ja que aquest nom acompanyarà la persona durant tota la seva vida i es convertirà en part essencial de la seva identitat. Aquest no només té un valor pràctic per distingir un individu, sinó que també porta amb si un fort component emocional, cultural i simbòlic.
Sovint, els progenitors busquen noms que reflecteixin els seus valors, la seva història familiar o la seva esperança pel futur de la criatura. D’aquesta manera, un nom pot ser una forma de retre homenatge a un ésser estimat, de mantenir viva una tradició o d’expressar un desig de singularitat i personalitat.
El nom de Guisla
Guisla és un nom femení català medieval, que prové segurament del germànic Wisĭla o Wisĭlo, igual que la paraula guilla o guineu. És un nom poc comú, actualment.
Guisla és un nom d’origen germànic que significa prometuda o sagrada. Es deriva de la paraula wîs, que suggereix saviesa. La pronunciació de Guisla és /ˈɡis.la/. S’accentua en la primera síl·laba i la ‘g’ es pronuncia com una ‘g’ suau en castellà. Ha mostrat una popularitat moderada en certes regions, especialment a Espanya i Amèrica Llatina, tot i que ha disminuït en les darreres dècades. El dia del santoral se celebra el 7 de maig, el mateix que la Beata Gisela, entre d’altres.
Els gegants
Els gegants de La Geltrú (Colla Gegantera de Vilanova i la Geltrú) es diuen Guisla i Ulderich i representen una parella de feudals que vivia al castell de la Geltrú.
A més, els gegants de Caldes de Montbui es diuen Guisla i Farellàs. Guisla és la primera baronessa del Castell de Montbui i Farellàs és l’hereu de Can Farell, conegut popularment com el gegant del pi. A Caldes de Montbui, la Coral Guisla fa honor al nom de la geganta.
I també, els gegants de Lluçà i Santa Eulàlia de Puig-oriol es diuen Guisla i Udalard, i representen dos membres de la família del castell de Lluçà. Guisla de Lluçà va ser comtessa de Barcelona i d’Osona en casar-se amb el comte Berenguer Ramon I. Udalard III, vescomte de Barcelona, va ser el segon marit de Guisla de Lluçà.
A més, Guisla apareix al poema Canigó (1886) de Jacint Verdaguer, com a dona de Guifré II de Cerdanya. Els Formatges Lluçà, del Lluçanès, han posat el nom de Guisla al seu formatge blau, en honor a Guisla de Lluçà.
Dades sobre Guisla
El nom Guisla, per a dones, apareix molt poc a Catalunya: només 33 persones estan registrades, segons dades de l’Idescat. A la província de Barcelona hi ha 26 dones i 4, a Lleida.
Malgrat la seva baixa freqüència, els registres mostren que no ha desaparegut completament. De fet, hi ha naixements recents: hi ha dones anomenades Guisla que van néixer entre els anys 2000 i 2023. Això indica que, tot i ser minoritari, el nom ha despertat cert interès en les darreres dècades, probablement per la seva sonoritat medieval, la seva singularitat o el seu valor històric. Pares que busquen noms poc comuns, però amb arrels culturals profundes, podrien sentir-se atrets pel seu caràcter elegant i distintiu.