Catalunya, exemple d'accés a l'avortament amb només sis objectors, xoca amb el veto d'hospitals religiosos
El registre de consciència revela una objecció mínima entre sanitaris, però la negativa d'hospitals finançats amb fons públics amenaça l'accés equitatiu i de proximitat, obligant milers de dones a ser derivades
Contingut relacionat: Les feministes assenyalen l'Hospital de Sant Pau per no practicar avortaments, tot i rebre finançament públic
Notícies relacionades
- Manel Esteller enterra el somni americà i fitxa per l'Hospital de Sant Pau després de ser investigat per desfalc
- Activistas feministas interrumpen el desfile de Custo Barcelona en la 080 por el derecho al aborto en el Hospital de Sant Pau
- La Generalitat de Cataluña prohíbe a los grupos antiabortistas concentrarse ante las clínicas
Mentre el Govern central i la Comunitat de Madrid reobren una guerra de declaracions per la implantació d'un registre d'objectors a l'avortament, Catalunya emergeix com una anòmala avantguarda.
La comunitat autònoma, que ostenta la taxa d'avortaments més alta d'Espanya, ha estat de les primeres en aplicar la Llei de Salut Sexual i Reproductiva de 2023, i el resultat ha deixat una xifra inaudita: només sis professionals sanitaris s'han inscrit formalment com a objectors de consciència.
Aquesta dada, que hauria de ser la prova definitiva de la salut pública del dret a la Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE), topa de ple amb la realitat. L'objecció individual és mínima, però la objecció institucional, impulsada des de patronats religiosos d'hospitals clau, continua sent un mur infranquejable que obliga milers de dones a ser derivades a altres centres.
Façana de l'Hospital Sant Joan de Déu EUROPA PRESS
La batalla per garantir el dret a l'avortament a Catalunya ja no es lliura als despatxos ministerials, sinó a la porta de quiròfan de dos dels hospitals més emblemàtics de Barcelona.
Una eina de planificació
La Llei Orgànica 1/2023 estableix que la creació del registre d'objectors és un mecanisme purament organitzatiu, dissenyat per adequar els recursos humans i assegurar la prestació. La llei subratlla el seu caràcter estrictament administratiu i confidencial. Només és consultable per les gerències sanitàries, "en cap cas" es recull el motiu de l'objecció, i només afecta aquells que intervenen "directament" en el procés.
Sílvia Aldavert, directora de l’Associació Drets Sexuals i Reproductius, defensa la seva utilitat com a eina de gestió: "Si realment hi ha d'haver objecció de consciència... El seu objectiu és planificar els serveis de manera que les dones no hagin de trobar objectors de consciència quan vagin a demanar un avortament".
Vistes de l'Hospital de la Vall d’Hebron, a Barcelona Barcelona
Aquest marc legal ha d'operar en un país on l'accés continua sent desigual. La Dra. Silvia Arévalo, obstetra especialitzada en medicina fetal a l'Hospital Vall d'Hebron, lamenta que la "no-equitat" li sembla "injustificable" en un sistema públic i universal. Coincideix amb Aldavert: "El registre d'objectors és el primer pas per tenir una fotografia clara de l'objecció de consciència a Catalunya". Segons explica, l'abast de l'objecció és limitat. "Només poden ser objectors aquells que intervenen activament en la interrupció de l'embaràs: qui administra la medicació o qui practica l'avortament quirúrgic. No ho són aquells que atenen en consulta o informen", aclareix la especialista.
Arévalo considera que el mecanisme, tot i que simbòlic, aporta claredat: "Si Salut vol tenir un registre i saber a qui pot assignar segons les necessitats del servei, ara ho té. Els que no s'han inscrit, en principi, no són objectors".
La xifra impossible
La contradicció arriba amb la dada més recent sobre l'objecció de consciència. A mitjans de 2025, només sis professionals sanitaris figuraven inscrits en el nou registre –tal com va apuntar la Consellera Olga Pané el passat juny en una compareixença a la comissió de Salut del Parlament–, davant del 44% de ginecòlegs que s'havien declarat objectors el 2023.
La Dra. Arévalo avala la tendència del baix nombre d'objecció real a Catalunya: "A Catalunya hi ha molt poc objector. Els professionals plantegem la interrupció com una visió integral de l'assistència a les gestants. Per a lo bo i per a lo dolent, aquí estem".
Per a Aldavert, aquesta dada hauria de tancar el debat sobre l'objecció individual i centrar els esforços en l'organització: "Si només tenim sis objectors, es podria entendre que els serveis es poden organitzar de manera que a tot arreu es puguin fer avortaments".
L'objecció institucional entorpeix
La batalla pendent és contra l'objecció institucional, que la llei prohibeix explícitament. Els focus principals estan en hospitals del SISCAT amb patronats religiosos i alta finançament públic, com l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l'Hospital Sant Joan de Déu.
Tots dos centres, finançats també gràcies a ingents quantitats de diners públics, es neguen a practicar la IVE voluntària. Sílvia Aldavert és contundent: "Aquest és un tema més greu... Perquè aquests sí que fan una objecció institucional que no hauria d'estar permesa per llei... És un tema de valors de la institució." La Dra. Arévalo ho secunda: "Un edifici no pot ser objector. L'objecció de consciència és personal".
![Lectura de un manifiesto por el derecho al aborto a las puertas del Hospital de Sant Pau](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/03\/08\/vida\/929667059_14233840_320x180.jpg"])
Davant la pressió, aquests hospitals s'emparen en aliances. L'Hospital Sant Joan de Déu explica a Crónica Global la seva operativa, vinculada a un consorci públic: "El nostre hospital té una aliança amb l'Hospital Clínic... En el cas de la interrupció voluntària de l'embaràs, la intervenció es fa a la seu de l'Hospital Clínic". Aquesta derivació, tot i garantir el dret de la dona a la capital, perpetua l'objecció del centre.
El resultat és que, per a milers de dones, l'accés no és al seu centre de referència, sinó en un circuit derivat, la qual cosa atempta contra el model ideal. "Les dones han de poder avortar al mateix centre on segueixen l'embaràs o fan el part", sentencia Aldavert. A més, el problema és acuciant a zones rurals o comarques com la Segarra o el Solsonès, on la derivació és obligatòria per accedir a la via instrumental.
![Las consecuencias emocionales y psicológicas del aborto voluntario / PEXELS](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2015\/03\/25\/vida\/20758132_567468_320x180.jpg"])
La manera indirecta de mesurar el problema és observar el registre de centres que han reportat alguna IVE. Segons l'informe anual ('Estadística d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE) de Catalunya, 2023') no consta cap interrupció voluntària de l'embaràs als següents hospitals: Hospital Universitari de Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat), Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Can Ruti) (Badalona), Hospital Universitari de Sant Joan de Reus (Reus), Hospital Universitari Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat), Hospital Universitari de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona), Hospital General de Catalunya (Sant Cugat del Vallès), Hospital Universitari del Sagrat Cor (Barcelona), Hospital de Molins de Rei i l'Hospital de Calella de Palafrugell.
El pols polític per la 'Llista negra'
La creació del registre ha transcendit l'administratiu per convertir-se en l'epicentre de la disputa política actual al país. El debat es va intensificar després de la negativa pública i rotunda de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, a crear el llistat, una mesura que, al seu parer, suposa "perseguir o assenyalar" els professionals sanitaris que optin per declarar-se objectors.
Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, en un acte
Aquesta postura va provocar la resposta formal del Ministeri de Sanitat, que, sota la direcció de Mónica García, va enviar cartes de requeriment a Madrid, Aragó i Balears –les úniques tres comunitats que encara no han desenvolupat el registre–, exigint la seva activació. La ministra va ser taxativa: "La llei es compleix. Punt", i va advertir de la via contenciosa-administrativa i acusant Ayuso de "manar avortar les dones a un altre lloc".
En aquest context de confrontació, on, a més, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha proposat un registre alternatiu de professionals "favorables" a la IVE, la posició de Catalunya resulta significativa. La comunitat forma part del bloc autonòmic que ha complert "sense cap problema" amb l'ordre.
La prova que el problema resideix en la voluntat política és la crua realitat d'altres comunitats, amb circuits de derivació rocambolescos. La Dra. Arévalo revela que en algunes comunitats s'obliga les dones a ser traslladades a clíniques privades d'una altra comunitat, on s'indueix la mort fetal, per després tornar al seu hospital d'origen a parir: "A Extremadura, per exemple, envien dones a Sevilla, on se'ls punxa per induir l'avortament i després la dona torna a Extremadura a parir. És surrealista".
