Mónica García enfoca l'ús de la IA a Catalunya per revertir la "relació deteriorada" entre pacient i sanitari
La ministra de Sanitat afirma que s'agilitzen els tràmits d'homologació de títol d'especialista mèdic
L'autonomia publicarà les dades de cribratges de càncer de mama, còlon i cèrvix
Salut aplica diverses eines per alleugerir la càrrega burocràtica a les consultes dels CAP i apuntala la segona fase de la reforma del sistema
Més contingut: Els metges especialistes, obligats a treballar sense papers: "Tarden cinc anys a homologar el títol"
Notícies relacionades
Catalunya necessita més inversió, recursos i, sobretot, innovació. La intel·ligència artificial s'aplica als centres de salut integral de referència (CSIR) en diversos projectes, entre els quals destaca la transcripció de les converses entre pacient i personal sanitari a la història clínica per facilitar les tasques rutinàries.
Les diferents iniciatives es van presentar a la ministra de Sanitat, Mónica García, durant la visita d'aquest dilluns al territori. En aquesta ocasió, s'ha prioritzat la visita al CAP Passeig de Maragall i, posteriorment, a l'Institut d'Oncologia de l'Hospital Vall d'Hebron acompanyada pel seu director Josep Tabernero, al contrari del que va passar al febrer, quan va anar a l'Hospital del Mar i a Sant Joan de Déu.
"Escalar-ho"
En atenció als mitjans, la ministra, acompanyada per la consellera de Salut Olga Pané, va afirmar que existeix una "relació deteriorada" entre els pacients i els seus referents sanitaris a causa de la "imposició de la digitalització". Per això, s'analitzarà l'ús de la IA en el transcurs dels pròxims mesos i, tal com va subratllar Pané, s'examinarà "si té sentit" per saber si cal "escalar-ho" a tot Catalunya.
En una jornada marcada per l'actualitat política que ha acaparat la dimissió a primera hora del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, el focus mediàtic s'ha centrat en les reaccions de la ministra com a part del Govern de Pedro Sánchez. Arribat el moment, va ser gairebé impossible comentar una altra cosa que no fos la renúncia del mandatari un any després de la dana que va deixar 229 víctimes mortals.
Ús del xatbot
Tot i així, el Departament expressa que va presentar a la ministra el funcionament del xatbot d'assistència clínica Àxia, el qual forma part de l'Historial Electrònic de Salut (HES), i l'eina de transcripció de veu, una mesura que pretén alleugerir la càrrega burocràtica als centres sanitaris i que va ser anunciada a l'inici de la primera fase de reforma del sistema sanitari, de la mà del comitè Cairos.
Àxia, explica la conselleria, és un assistent digital que té accés a protocols mèdics i guies clíniques territorials per revisar les possibles orientacions diagnòstiques. Els continguts que genera estan dissenyats per un algoritme d'IA. Amb això, s'avança en la digitalització del sistema, on l'envelliment de la població i l'accessibilitat són els dos grans eixos a intervenir.
La ministra de Sanitat, Mónica García, i la consellera de Salut, Olga Pané, en la visita al CAP Barcelona
Segona fase de la reforma del sistema sanitari
Els protocols presentats a la ministra són l'avantsala del futur de Catalunya. La reforma del sistema sanitari continua amb l'activació de la segona fase del pla del comitè expert Cairos, que es va presentar la setmana passada en una reunió interna a l'Hospital Sant Pau de Barcelona.
Aquest segon pas es provarà en primera instància en deu àrees territorials, encara per definir, i busca coordinar millor la resposta entre salut pública, atenció primària, hospitalària, intermèdia, salut mental i emergències, per tal d'oferir una resposta integrada i personalitzada als pacients.
El nou paquet d'actuacions, dirigides pel president del comitè Manel del Castillo, se centraran en tres grans línies: integració de l'atenció domiciliària, integració de l'atenció ambulatòria i adequació de la cartera de serveis hospitalaris. Tot això s'englobarà a l'Àrea Integrada de Salut (AIS), per agrupar tots els dispositius sota una governança compartida.
Una de les mesures a implementar serà la conformació d'equips específics d'infermeres de primària que atendran pacients crònics complexos —que representen un 1% de la població catalana— a domicili, va avançar El Periódico, a l'estil del que es fa amb les cures pal·liatives.
Catalunya col·laborarà en els cribratges
Les darreres setmanes, la cartera de salut a Andalusia ha protagonitzat un greu problema de salut pública: 2.317 dones no van aconseguir confirmar el diagnòstic dels seus cribratges de càncer de mama. L'escàndol ha propiciat dimissions, declaracions públiques, moviments estratègics i, segons el previst, més d'un centenar de denúncies individuals contra la Junta per la gestió del procediment.
Davant del desgavell, el Ministeri de Sanitat va prendre la davantera i va sol·licitar el passat 8 d'octubre les dades dels darrers cinc anys a les CCAA sobre els programes de cribratge de càncer de mama, còlon i cèrvix. Davant dels errors a Andalusia, es pretén revisar el funcionament als territoris. Preguntada per aquesta qüestió, García va assegurar que Catalunya "farà públiques les seves dades als ciutadans i ciutadanes perquè hi hagi confiança en el sistema".
"Les CCAA han de donar les dades a la ciutadania, no a mi, perquè les dones puguin confiar en uns cribratges que han funcionat i funcionen al nostre país, perquè confiïn en la sanitat pública i en els seus governs", va subratllar. Tanmateix, la reticència per part dels governs del PP ha provocat l'enfrontament polític, com la negativa de la presidenta de la Comunitat de Madrid o el mateix Mazón. "La resta de CCAA no tenen problemes en traslladar les dades", va assegurar.
Explicacions al Parlament
Al llarg d'aquest cap de setmana, l'oposició s'ha mostrat contrariada per la gestió del Govern. Tant Comuns com PP han demanat explicacions a Pané sobre els cribratges que es realitzen a Catalunya. En el cas dels socis de l'Executiu, van sol·licitar a Pané que comparegui al Parlament per explicar per què no s'ha ampliat les franges d'edat per a la detecció precoç del càncer de mama i còlon d'aquest any.
Tot i que el mandat era aplicar aquesta mesura al llarg de 2025, la manca de pressupostos autonòmics i de professionals són les dues principals raons per endarrerir la posada en marxa de l'ampliació del cribratge. Mentre que Navarra o La Rioja ja avancen aquesta inspecció als 45 anys, el territori segueix a l'espera de recursos econòmics per aconseguir aquesta extensió.
Homologació de títols d'especialista
Un altre tema pendent és el traspàs de la competència de l'Estat a Catalunya perquè la Conselleria de Salut pugui homologar per si mateixa els títols d'especialistes mèdics. Un procés burocràtic que provoca que milers de treballadors extracomunitaris es quedin en el llimb i els deixa davant la inseguretat jurídica als seus llocs de treball.
A preguntes d'aquest mitjà, la ministra de Sanitat va assegurar que s'està treballant en l'agilització dels expedients oberts. A dia d'avui, va assegurar que tenen "gairebé tots els expedients al dia amb el retard d'uns pocs mesos". Tanmateix, els sindicats critiquen que aquesta situació es pot allargar durant anys, igual que reflecteix l'últim informe del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC).
No obstant això, la determinació de la ministra, acompanyada per la consellera de Salut, és accelerar el procés i, per tant, va afirmar que mantenen reunions cada 15 dies, en comptes de mensualment, per la qual cosa "s'està agafant agilitat".
Façana del Centre d'Atenció Primària Passeig Maragall, Barcelona
Vaga de tècnics superiors sanitaris
Arran de la mobilització dels tècnics superiors sanitaris, la protesta dels quals va convocar el passat divendres 31 uns 200 treballadors a Barcelona, la ministra es va pronunciar: "Assumim algunes de les seves reivindicacions, com tenir un grau superior, i hi serem perquè així sigui". A més, va contemplar que cal "modernitzar" la llei d'ordenació de professions sanitàries, del 2003.
Aquesta qüestió ve de lluny, ja que la segona vaga estatal dels tècnics sanitaris demana reformes substancials al sistema. Per exemple, com que estan catalogats com a grup B des de 2007, no perceben la retribució corresponent a la seva categoria (el que suposa uns 200 euros de diferència mensuals) i no estan igualats formalment al marc europeu.
Els tècnics superiors sanitaris són aquells professionals que formen part dels laboratoris clínics, els d'imatge, realitzen TAC, ressonàncies, densitometries, mamografies o fan dietètica, a més de tasques higiènic-bucodentals o de documentació sanitària. Una feina imprescindible per al correcte funcionament del sistema sanitari.
