Momento de la detención de uno de los investigados por la Guardia Civil
Vida

El 'business' del haxix es reinventa: cau a Tarragona un taller per reparar 'narcolanches'

La Guàrdia Civil desmantella a Reus una xarxa que preparava embarcacions ràpides per abastir el tràfic de drogues al mar d'Alborà

Contingut relacionat: Catalunya ja supera Andalusia i es converteix en la capital del 'narco' a Espanya

Llegir en Castellà
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

La Guardia Civil ha assenyalat un nou cop al tràfic de drogues a Catalunya. En el marc de la anomenada 'Operación Renavis', el passat 22 d'octubre es va desplegar un ampli dispositiu a la província de Tarragona i que va culminar amb set persones detingudes per els presumptes delictes de pertinença a organització criminal, tràfic de drogues, contraban, blanqueig de capitals i defraudació de fluid elèctric.

La investigació va començar a agafar forma a l'agost del 2024, quan els agents van localitzar una nau industrial a Reus que, segons les seves sospites, podia estar sent utilitzada per custodiar una narcollanxa.

Durant setmanes, els investigadors van establir vigilàncies discretes, observant la presència d'individus ja coneguts per la seva vinculació amb anteriors operacions antidroga.

A finals de setembre de l'any passat, els agents van detectar el trasllat de l'embarcació a una altra nau situada en el polígon industrial de Santa Bàrbara, on l'organització havia instal·lat un taller clandestí de preparació mecànica de narcollanxes. Allà treballaven durant llargues jornades per posar la llanxa en condicions de navegar i, finalment, la van llançar al mar al gener del 2025. 

De Tarragona al mar d'Alborán

La investigació va revelar que l'embarcació va partir cap al sud de la península, rumb a la zona del mar d'Alborán, on va continuar operativa amb suport logístic des de Tarragona. Diversos membres del grup es desplaçaven fins a Almeria per proporcionar aliments, rellevar les tripulacions o assistir en maniobres tècniques.

Dos dels pilots habituals de la narcollanxa residien a Tarragona, la qual cosa va permetre als agents monitoritzar els seus moviments i comprovar que realitzaven travessies de més d'un mes de durada.

Imatge dels agents del GEI durant l'operatiu de detenció

Imatge dels agents del GEI durant l'operatiu de detenció Guardia Civil

Mentrestant, la xarxa es finançava mitjançant cultius de marihuana distribuïts en diferents punts de la mateixa província, el producte del qual s'emmagatzemava per a la seva venda al mercat europeu.

Més de 120 agents i un arsenal 

L'operació va culminar un any després, el 22 d'octubre, amb registres simultanis a Reus, Cambrils, La Selva del Camp, Vila-seca i Santa Bàrbara, en els quals van participar més de 120 agents de diferents unitats. 

En els registres, els agents van trobar 27,2 quilos de cabdells de marihuana llests per a la seva distribució, 288 grams d'haixix, 1.015 plantes de cànnabis, dues escopetes d'aire comprimit, un ganivet i més de 34.000 euros en efectiu, a més de telèfons satel·litaris, visors nocturns, motors d'alta potència i peces d'embarcacions.

Els set detinguts, amb edats compreses entre els 30 i 50 anys, van ser traslladats a dependències judicials. Quatre d'ells van passar a disposició del Jutjat d'Instrucció número 2 de Reus, que va decretar la seva llibertat amb mesures cautelars.

La porta d'Europa

En aquest sentit, fa mesos que els cossos policials alerten d'un canvi de paradigma a Catalunya, en relació amb el tràfic d'aquesta droga. I és que la pressió exercida per les forces de seguretat al sud de la península ha provocat un èxode gradual de les organitzacions criminals cap a altres parts del litoral. 

D'aquesta manera, el nombre de confiscacions, operatius i detinguts relacionats amb les màfies de l'haixix a Catalunya havien multiplicat exponencialment en els últims dos anys. 

Segons les últimes dades oficials, el 2023 es van decomisar 17,5 tones d'aquesta droga, la qual cosa representa un increment del 134,8% respecte al 2022, quan es van confiscar 7,5 tones. Xifres que reforcen aquesta regió com la porta d'entrada de l'haixix que es fuma a Europa.

Una tendència que va seguir a l'alça el 2024. Tot i que encara no consten xifres oficials, segons un comunicat dels Mossos d'Esquadra, al juny del 2024, la quantitat d'haixix confiscada ja supera la totalitat intervenida l'any anterior.

'Narcollanxa' detectada pels Mossos d'Esquadra i Vigilància Aduanera

'Narcollanxa' detectada pels Mossos d'Esquadra i Vigilància Aduanera Mossos d'Esquadra

Hort de marihuana i port de l'haixix

Catalunya, degut a la seva ubicació estratègica i els seus molts quilòmetres de costa, ha passat de ser un territori de pas a convertir-se en la seu de moltes organitzacions dedicades al tràfic d'haixix.

Els Mossos reconeixen que la situació "és preocupant" i que s'afegeix al problema que arrossega el territori amb els entramats que cultiven i venen marihuana.

No obstant això, mentre que les màfies de la marihuana cultiven la droga a la mateixa regió, els entramats dedicats a l'haixix tan sols utilitzen Catalunya com a lloc d'emmagatzematge i porta d'entrada, ja que el principal productor mundial és Marroc.

Plantació de marihuana al soterrani d'una casa a Sant Andreu de Llavaneres

Plantació de marihuana al soterrani d'una casa a Sant Andreu de Llavaneres Mossos d'Esquadra EUROPA PRESS

Des del nord d'Àfrica, els narcos viatgen en embarcacions semirígides fins a la costa catalana, on desembarquen l'haixix, que acaba en magatzems fins que es trasllada als països d'Europa on es ven al consumidor final.

Segons dades proporcionades per la policia autonòmica, el 70% de l'haixix intervingut a Catalunya entra per la via marítima a través de cales, platges, llits de rius, canals i infraestructures portuàries. 

El 'business' de l'haixix a Catalunya

I precisament, i en relació amb l'operatiu de la Guardia Civil, l'increment de les activitats relacionades amb el tràfic d'haixix ha vingut acompanyat de la instal·lació d'infraestructures específiques: com repartidors i magatzems per les narcollanxes.

Les xarxes criminals dedicades a aquesta droga es destaquen per la incorporació de personal especialitzat i qualificat, per les seves connexions amb altres xarxes dedicades al tràfic de marihuana i cocaïna, i per la implicació de la població local.

De fet, cada vegada és més habitual que individus que mai abans havien estat vinculats a la brossa descobreixin en el tràfic d'haixix un nou filó. Així,