Pocs ho saben, però aquesta és la locució catalana més desconeguda per designar a una persona molt baixeta

Nos agrada tant utilitzar les locucions o expressions catalanes perquè són una part viva de la nostra identitat cultural i emocional. Aquestes frases transmeten una manera particular de veure el món, amb un humor, una ironia i una proximitat que, difícilment, es tradueixen al castellà o a altres idiomes. Quan diem expressions com 'fer el ronso' o 'ploure a bots i barrals', no només comuniquem una idea, sinó també una forma de sentir i pertànyer a una comunitat lingüística amb segles d'història.

A més, aporten riqueza i color al llenguatge quotidià, fent que les converses siguin més expressives i autèntiques. En un context on les llengües minoritàries lluiten per mantenir-se vives davant la globalització, l'ús d'aquestes es converteix en una forma de resistència cultural i orgull. Emprar-les ens connecta amb les nostres arrels, amb la tradició oral dels nostres avis, i alhora demostra que el català segueix sent un idioma dinàmic, capaç d'adaptar-se i de mantenir-se present en la vida quotidiana.

La recepta de panellets de José Andrés: "Cal hornar-los uns minuts perquè es dori lleugerament per dalt"

La locució catalana

Segons una entrada a RodaMots, 'tap de bassa' s'usa, col·loquialment, per designar a una 'persona molt petita, baixa, deslligada'. En una explicació més concreta, es diu que 'la bassa és (millor, era) la comuna; l'expressió ‘llançar a la bassa' significa 'llançar-ho a la merda'. Aleshores el 'tapa de la bassa' era un tros de fusta rodó, molt més ample que alt'.

D'aquí que la imatge associada sigui la d'algú de petita alçada, tan 'baixet' com un tap de bassa. En un matís més ampli, tot i que l'acepció principal és l'alçada reduïda, en alguns usos també pot donar a entendre 'petit en presència, de poca entitat' en comparació amb altres.

Els jubilats eviten destins catalans en els seus viatges amb l'Imserso: "La gent no vol venir"

Exemples

En converses informals, es diu: 'És un tap de bassa' per referir-se a un nen o persona d'alçada baixa. No és necessàriament ofensiva; tot i que, com moltes expressions que fan menció a l'alçada, pot implicar certa caricatura o to jocós.
També, és rellevant saber que aquesta locució pertany al registre informal, no al registre formal o literari. Per tant, s'utilitza entre persones que tenen confiança, en un context relaxat.

Un matís interessant: algunes fonts suggereixen que no s'ha de confondre amb expressions similars que impliquen agressivitat o mal caràcter. Per exemple, 'matasietes' o 'milhomes', ja que el 'tap de bassa' seria 'essencialment bo'.

Altres expressions catalanes

Aquí tens altres expressions catalanes, molt més utilitzades:

• Bufar i fer ampolles: serveix per descriure alguna cosa senzilla o fàcil de fer, tot i que no tothom sap fer-ho.
• Plou a bots i barrals: indica que està plovent de manera intensa, a cantarades.
• Picar el crostó: renyinar algú per fer alguna cosa malament o reganyar algú pel seu comportament.
• Fer mans i mànigues: es tracta de fer l'impossible per dur a terme una acció o fet. Aquesta expressió s'utilitza per descriure esforços extraordinaris en situacions complicades.
• És hora de/Necessita plegar: ningú no doblarà res, ni ho necessita. Plegar ve a ser acabar de treballar o necessitar-ho.
• Vés a pastar fang: s'utilitza per enviar 'a rodar' o, simplement, per expressar desacord o irritació.
• Fer-ne cinc cèntims: En quin moment fer cinc cèntims és resumir o explicar alguna cosa de manera concisa? No se sap, però això és el que significa.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial